El cedre és un arbre estretament lligat a la cultura mediterrània. Sempre verd, majestuós, el seu port cònic li dóna l’esveltesa dels nostres gegants; una piràmide monumental que s’arrela a les profunditats de la terra generosa que a tots ens acull i alça la seva testa orgullosa al cel. A l’orient del nostre mar, el Líban el té magnificat al seu estendard.
La majoria haureu llegit algun cop Kahlil Gibran, el poeta, filòsof i pintor libanès, aquell que tenia l’ànima amarada de la lírica més etèria i alhora més profunda. Us deixo un petit fragment de El Profeta.

Gran és la teva enyorança per la terra dels teus records, i pel lloc en el qual els teus desigs més grans tenen estada; i el nostre amor no vol lligar-te ni les nostres necessitats retenir-te.
Et demanem, però, que abans de deixar-nos ens parlis i en donis la teva veritat. I nosaltres la donarem als nostres fills, i ells a llurs fills, i així no es perdrà.
En la teva solitud has vetllat els nostres dies, i en el teu desvetllament has escoltat els plors i les rialles del nostre dormir. Descobreix-nos ara a nosaltres mateixos, i digue’ns tot el que t’ha estat ensenyat del que hi ha entre la naixença i la mort.
I el respongué:
Poble d’Orphalese, de què puc parlar-vos, sinó del que suara es mou dins les vostres ànimes?

Aleshores Almitra digué: Parla’ns de l’Amor.
Ell alçà el cap i esguardà la gent, i una gran calma caigué sobre tothom. I en veu molt alta digué: