Guardar energia a les Terres de l’Ebre

Esquema de la primera fase de la futura central hidroeléctrica reversible entre La Fatarella y Flix.

Aquest hivern ja hem tingut moltes hores de curtaïlment (  aturar l’energia renovable perquè encara no electrifiquem prou els consums energètics). Una paradoxa perquè falta molta electricitat per substituir els combustibles fòssils ( petroli i gas )  que encara constitueixen el 75 % dels consums totals d’energia al nostre país. És a dir,  hem de multiplicar per tres els consums elèctrics

Per tant, hem de guardar electricitat quan és barata i usar-la quan sigui cara i coneixem dues tecnologies molt eficients: les bateries que aprofitem el 90% de l’electricitat que prèviament els hem introduït i l’aigua embassada.

Les bateries ja estan vivint un gran creixement degut a l’extraordinària caiguda de preus. I encara el viuran més durant els propers anys perquè la normativa sobre bateries les equipararà  a la generació  i es podran formar comunitats energètiques compartint l’energia emmagatzemada en bateries. Espanya compta ja amb 124,5 MW de potència instal·lada en bateries i la cartera de projectes supera els  9.000 MW repartits en 560 projectes.

Però necessitarem encara molta més potència d’energia emmagatzemada per atendre demandes industrials de grans  generadors elèctrics  com parcs  solars i eòlics  i consumidors electrointensius com centres de dades, Indústries químiques o metal·lúrgiques,  ajuntaments o museus de consums 24x7x365. 

Per aquestes grans demandes però sobretot també per estabilitzar les xarxes elèctriques i evitar disfuncions i apagades com la que vam viure el 28 d’abril de l’any passat necessitarem  l’altra gran tecnologia d’emmagatzematge que és l’aigua que compta amb avantatges clars ambientals, de quantitat que pot emmagatzemar i d’anys de durada.

A les Terres de l’Ebre tenim la sort que està en fase d’estudis i tràmits molt avançats el Projecte GIRA de bombeig hidràulic que serà capaç en una primera fase d’emmagatzemar 1,3 Gw de potència als municipis de La Fatarella, Riba-roja, Ascó i Flix. Un projecte amb circuit tancat que per tant no consumirà aigua mentre estigui operant i amb unes  conduccions  totalment soterrades. Serà important durant els tres anys de construcció amb puntes de més de 1.000 persones treballant però sobretot perquè convertirà les nostres terres en les úniques que podran disposar a Catalunya d’energia renovable totes les hores del dia, terrenys industrials que els ajuntaments ja estan preparant, aigua i subvencions dels Fons Nuclears.

Aquest i altres projectes es plantegen, a més, amb la voluntat per part de les empreses de col·laboració amb els ajuntaments i amb la Generalitat fins i tot amb l’entrada en l’accionariat. Hem de treballar tots plegats perquè aquests processos de participació social es duguin a terme de forma que quedin superades etapes anteriors en què dèiem que aquí generàvem l’energia que donava riquesa i llocs de treball lluny de les nostres terres.

I treballar perquè  tot es faci amb transparència, amb informació de cada un dels passos i dels objectius, amb respecte al medi ambient i procurant que els llocs de treball siguin preferentment per la gent de la nostra terra. Estic convençut que la gran majoria de la població estem disposats a participar activament i de forma exigent per fer les coses bé. Un dels principis de la transició energètica és el de l’empoderament de la ciutadania. I això en aquesta ocasió és possible. No podem deixar passar aquesta oportunitat.

Els territoris que tenen futur són aquells que tenen energia i aigua i nosaltres la tenim i la tindrem. I l’emmagatzematge és indispensable i ens atorga nous factors competitius per créixer. 

Xavier Sabaté

Col·lectiu per un Model Energètic Social ( CMES )

 

Guardar energia en las Tierras del Ebro

Este invierno ya hemos tenido muchas horas de curtailemt (detener la energía renovable porque todavía no electrificamos suficientemente los consumos energéticos). Una paradoja porque falta mucha electricidad para sustituir los combustibles fósiles (petróleo y gas) que todavía constituyen el 75% de los consumos totales de energía en nuestro país. Es decir, tenemos que multiplicar por tres los consumos eléctricos

 

Por tanto, debemos guardar electricidad cuando es barata y usarla cuando sea cara y conocemos dos tecnologías muy eficientes: las baterías que aprovechan el 90% de la electricidad que previamente les hemos introducido y el agua embalsada.

 

Las baterías están viviendo ya un gran crecimiento debido a la extraordinaria caída de precios. Y aún lo vivirán más durante los próximos años porque la normativa sobre baterías las equiparará a la generación y se podrán formar comunidades energéticas compartiendo la energía almacenada en baterías. España cuenta ya con 124,5 MW de potencia instalada en baterías y la cartera de proyectos supera los 9.000 MW repartidos en 560 proyectos.

 

Pero necesitaremos aún mucha más potencia de energía almacenada para atender demandas industriales de grandes generadores eléctricos como parques solares y eólicos y consumidores electrointensivos como centros de datos, Industrias químicas o metalúrgicas, ayuntamientos o museos de consumos 24x7x365.

 

Para esas grandes demandas pero sobre todo también para estabilizar las redes eléctricas y evitar disfunciones y apagones como el que vivimos el 28 de abril del pasado año necesitaremos la otra gran tecnología de almacenamiento que es el agua que cuenta con ventajas claras ambientales, de cantidad que puede almacenar y de años de duración.

 

En las Terres de l’Ebre tenemos la suerte de que está en fase de estudios y trámites muy avanzados el Proyecto GIRA de bombeo hidráulico que será capaz en una primera fase de almacenar 1,3 Gw de potencia en los municipios de La Fatarella, Ribarroja, Ascó y Flix. Un proyecto con circuito cerrado que por tanto no consumirá agua mientras esté operando y con unas conducciones totalmente enterradas. Será importante durante los tres años de construcción con puntas de más de 1.000 personas trabajando, pero sobre todo porque convertirá nuestras tierras en las únicas que podrán disponer en Cataluña de energía renovable todas las horas del día, terrenos industriales que los ayuntamientos ya están preparando, agua y subvenciones de los Fondos Nucleares.

 

Éste y otros proyectos se plantean, además, con la voluntad por parte de las empresas de colaboración con los ayuntamientos y con la Generalitat incluso con la entrada en el accionariado. Debemos trabajar todos para que estos procesos de participación social se lleven a cabo de forma que queden superadas etapas anteriores en las que decíamos que aquí generábamos la energía que daba riqueza y puestos de trabajo lejos de nuestras tierras.

 

Y trabajar para que todo se haga con transparencia, con información de cada uno de los pasos y objetivos, con respeto al medio ambiente y procurando que los puestos de trabajo sean preferentemente para la gente de nuestra tierra. Estoy convencido de que la gran mayoría de la población estamos dispuestos a participar activamente y de forma exigente para hacer bien las cosas. Uno de los principios de la transición energética es el del empoderamiento de la ciudadanía. Y eso en esta ocasión es posible. No podemos dejar pasar esa oportunidad.

 

Los territorios que tienen futuro son aquellos que tienen energía y agua y nosotros la tenemos y la tendremos. Y el almacenamiento es indispensable y nos otorga nuevos factores competitivos para crecer.

Xavier Sabaté

Col·lectiu per un Model Energètic Social ( CMES )

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *