Hi ha una paradoxa que es repeteix cada cop que es posa sobre la taula el debat sobre l’energia nuclear: qui defensa mantenir-la o ampliar-la ha de saber que defensa una energia més cara, més contaminant i que ens fa més dependents de l’exterior i demostra ignorar que tenim al nostre abast alternatives més netes, més barates i de producció local. Dit d’una altra manera, contribueix al 70% de la dependència energètica d’Espanya que anualment suposa gairebé 45.000 milions d’euros; és a dir 1000 € per persona. Una vulnerabilitat incomprensible.
És com si, anant al mercat, ens volguessin convèncer de comprar tomàquets cars, importats de països llunyans i amb pràctiques poc transparents, quan a la parada del costat n’hi ha de més barats, de proximitat i d’igual qualitat. I encara més: ens demanen que, a sobre, subvencionem amb els nostres impostos aquests tomàquets cars perquè no sembli que ho són tant. Això passaria amb la pròrroga de les actuals nuclears
Aquesta és la lògica que s’amaga darrere de la defensa de l’energia nuclear més cara que la produïda per fonts renovables com la solar o l’eòlica. A més, l’urani que alimenta aquestes centrals l’hem d’importar de Rússia, Kazakhstan o Níger, països amb règims autoritaris al servei de monopolis i oligopolis que utilitzen aquest recurs com a eina de pressió geopolítica.
Aquesta dependència no és només econòmica, sinó també estratègica. Ens exposem a que, com ja ha passat amb el gas o el petroli decideixin apujar els preus o restringir-ne l’exportació segons els seus interessos.
A més, la producció d’energia nuclear genera residus radioactius que poden trigar milers d’anys a descompondre’s. És a dir, no només paguem més per una energia que no controlem, sinó que deixem un llegat tòxic a les generacions futures. I tot això, mentre podríem estar generant energia neta, barata i local amb el sol, l’aigua, el vent i l’aprofitament dels residus orgànics i biomassa que tenim.
Alguns detractors de les renovables argumenten que ocupen massa territori. Però, què és més raonable: dedicar algunes hectàrees a panells solars o aerogeneradors, que es poden integrar en espais agrícoles o industrials, o continuar depenent d’un combustible que ens contamina, ens empobreix i ens fa vulnerables?
El més insòlit és que, per fer veure que l’energia nuclear no és tan cara, es proposa que sigui l’Estat —és a dir, tots nosaltres— qui pagui l’elevat cost que suposaria actualitzar-les per continuar funcionant amb els estàndards de seguretat exigibles i el tractament dels residus trencant el principi de tot país desenvolupat que paga qui contamina. Pagaríem nosaltres i dos cops: amb la factura de l’electricitat i amb els impostos.
Qui digui que la nuclear és necessària ignora que el 85% dels països del món no la tenen, prova que és prescindible. Tampoc no serveix com a suport on n`hi ha. Perquè és molt poc flexible, lenta i no pot funcionar en casos d’emergència o de necessitat sobtada. Per aquestes circumstàncies cal tecnologies de resposta ràpida com l’aigua de costos fixos baixos perquè tingui sentit tenir-les aturades per quan calgui. La nuclear té costos fixos molt alts.
Cal fer números i calcular si amb fonts renovables acompanyats d’emmagatzematge i xarxes d’energia suficients i ben gestionades en tindrem prou. A la Península Ibèrica aquests càlculs estan fets i els números surten si fem els deures. Llavors per què es continua defensant el manteniment i la pròrroga de les nuclears ? Per dues raons ideològiques principals: 1.- Per la simplificació que es fa del sector energètic reduint-lo a una simple qüestió de generació i oblidant la revolució energètica que permet noves formes d’emmagatzematge, de flexibilitat de la demanda, de digitalització i de xarxes d’electricitat i gas renovable. 2.- Pels poderosos lobbys que aconsegueixen influir en alguns governs i partits conservadors confiant que aquests els compensaran els preus d’alguna manera i en sectors socials de bona fe que creuen que per descarbonitzar cal recórrer a les nuclears. Un apunt sobre això: Estic convençut que si acabés imposant-se la pròrroga o noves nuclears, el fre a les renovables seria espectacular i aplaudirien els seus adversaris començant pels conservacionistes mal anomenats ecologistes.
La indústria nuclear acusa de raons ideològiques als qui demostrem empíricament que és possible un món amb renovables com ho és la sobirania energètica, la sostenibilitat ambiental i una economia més resilient, competitiva i descarbonitzada. Més aviat són exclusivament raons ideològiques les úniques que sostenen la continuació.
És hora de deixar enrere tecnologies i ideologies del passat i apostar per l’energia que beneficiï a tothom, no només a uns quants interessos empresarials o geopolítics. Tenim sol, aigua, vent, residus i biomassa i tecnologies d’emmagatzematge cada cop més eficients. El que ens cal ara és voluntat i claredat de pensament.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, a Bluesky @xaviersabate.bsky.social (desprès de deixar de participar a Twitter) i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
