Josep Lluís Burguera en la seva època de regidor de l’Ajuntament de Tarragona
Encara que feia temps que no ens vèiem, no per això Josep Lluís Burguera ha deixat mai de formar part del meu imaginari personal i penso que també del col·lectiu de molts tarragonins i tarragonines.
Catalanista militant convençut, Josep Lluís Burguera ha estat un enamorat de l’ensenyament I també un lluitador per la millora de les condicions laborals dels milers de treballadors i treballadores dedicats a la noble tasca d’educar.
Era un gran comunicador entusiasta i per això va ser un líder sindical des de l’inici de la fundació de la Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ( USTEC ) i també de la Unió Confederal (UCSTE). Recordaré sempre els viatges a Barcelona i a Madrid per assistir a les reunions dels seus òrgans màxims de direcció. Durant els primers temps de vida del sindicat català i del confederal, eren tantes les reunions que ja no sabíem a qui li tocava posa el cotxe per anar a Barcelona o a l’aeroport del Prat.
Sempre he pensat que un sol mandat a l’ajuntament com a regidor d’educació va ser poc per a ell i per a la ciutat de Tarragona i que la seva tasca Hauria donat molts fruits a l’educació Local.
La idea de l’Institut Municipal d’Educació ( IMET) de Tarragona va ser seva i aquells que han tingut les idees inicials i premonitòries, encara que no les hagin pogut materialitzar mereixen que se’ls reconegui per la visió de futur que van tenir. El llarg període de govern convergent a l’ajuntament va paralitzar el projecte que després va ser reprès pel regidor Joan Sanahujes el 2008.
Així que Josep Lluís Burguera, nascut a la Conca de Barberà, que parlava xipella amb orgull de tant en tant per subratllar la riquesa de la llengua catalana, ha deixat la seva petjada en la construcció de la Tarragona i de la Catalunya que tant estimava; en la millora de les condicions de vida i en la formació de la seva gent, en noves institucions que perduren i formen part dels serveis que presta el nostre Ajuntament.
Una abraçada solidària a la seva família que pot sentir-se ben orgullosa d’haver tingut un marit, un pare i un avi que ha contribuït a fer més humana la nostra ciutat i el nostre país. Han de saber que som molts els qui el considerarem sempre un ciutadà honest i compromès. I els qui tenen aquests valors mereixen ser considerats com dels millors.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Quin escrit més bonic! Sobre un gran home que enyorarem molt.
Estic segura que la persona que escriu quelcom així, també ha mirat sempre de vetllar per aquests mateixos valors.
Moltes gràcies (de part d’una néta).
Maria
Maria, m’ha encantat conèixer-te i encara més aquest comentari. Coneixent els teus avis i sentint les paraules de la teva mare i la teva tieta a l’església, crec que tots els qui érem allà hem compartit avui moltes coses importants de veritat: els valors, la conversa entre la gent que ens apreciem i estimem, la lluita per un món millor…. i en això el teu avi ha estat un mestre i un exemple. Així que estic convençut que ell també des de dalt ha participat. Perquè, saps ? Jo penso que no ha marxat perquè les bones persones no se’n van mai. I és perquè han deixat empremta en els qui els hem conegut i els portem sempre amb nosaltres que acabem essent una suma d’empremtes que ens enriqueixen com a persones. I moltes gràcies per llegir-me