L’error estadístic més car de la història

Qué es error humano? ¿Cómo detectar y prevenir el error?

La setmana passada l’INE ha presentat una quarta correcció en només dos anys a l’alça del PIB corresponent al trienni  2021-2023. Només pel 2021, es parla d’una desviació de 32.480 milions d’euros. El 2022, l’INE va publicar que el creixement de l’economia el 2021 havia estat del 7,2%. Des de llavors, aquesta xifra ha estat corregida diverses vegades, fins al 10,4%.

Les primeres estimacions del PIB acostumen a basar-se en dades preliminars que, amb el temps, són corregides a mesura que s’obtenen més detalls. Però, en aquest cas, les revisions a l’alça han estat tan significatives que han alterat radicalment la percepció de la recuperació econòmica d’Espanya després de la pandèmia. Ara sabem que la recuperació va ser de les més ràpides d’Europa i no de les més lentes.

L’error estadístic, qualificat ja com el més  car de la istòria, no només va afectar la imatge exterior d’Espanya, sinó també la gestió econòmica interna. Un PIB més elevat significa que els indicadors relatius al deute i el dèficit són millors. Això, a més, afecta el marge de maniobra del Govern per elaborar els pressupostos i prendre decisions d’inversió.

Amb un PIB més alt, el dèficit com a percentatge del PIB és menor, el que hauria permès a les administracions públiques, tant al Govern central com a les comunitats autònomes, disposar de més recursos. Aquest error va limitar el sostre de despesa i, per tant, la capacitat d’inversió en àrees clau. Les polítiques socials, les infraestructures, la lluita contra el canvi climàtic i la Transició Energètica podrien haver rebut més finançament si s’hagués comptat amb les xifres correctes.

A més de l’impacte econòmic, aquest error estadístic ha tingut profundes implicacions polítiques. Durant els darrers anys l’oposició, especialment des de la dreta, ha retret al Govern la lenta recuperació econòmica d’Espanya després de la pandèmia. Les dades suggerien que Espanya era l’últim país d’Europa en recuperar el seu nivell de riquesa anterior a la crisi sanitària, una afirmació que, a la llum de les noves xifres, es mostra falsa.

Encara que l’economia espanyola va registrar una forta creació d’ocupació, aquest error en l’estimació del PIB va alimentar la narrativa d’un país que estava endarrerit respecte als seus veïns europeus. Aquest discurs, repetit durant anys, va tenir un impacte en l’opinió pública i en les eleccions, on la situació econòmica sempre és un factor clau en la decisió del vot.

Avui, amb les noves correccions de l’INE, sabem que Espanya es va comportar de manera similar a la resta d’Europa durant la pandèmia i, en alguns casos, ho va fer fins i tot millor. Aquest canvi de narrativa arriba tard per a les decisions electorals, però suposa un ajust important de comptes amb la realitat econòmica del país. 

Malgrat que les revisions a l’alça del PIB milloren la percepció del rendiment econòmic d’Espanya, no tapen els problemes estructurals que encara persisteixen. Un dels més urgents a resoldre segueix sent l’accés a l’habitatge, un desafiament que serà el tema central en les properes decisions de política econòmica. A més, encara que les noves xifres de creixement siguin positives, Espanya s’enfronta a desafiaments relacionats amb la sostenibilitat del seu deute públic i la necessitat de mantenir un creixement inclusiu que beneficiï a totes les capes de la societat.

En conclusió, aquest error de l’INE i les correccions successives a l’alça del PIB subratllen la importància de comptar amb dades econòmiques precises i actualitzades. No només perquè influeixen en la imatge internacional d’un país, sinó també perquè afecten les decisions de política interna que impacten directament en la vida dels ciutadans. En un món globalitzat, on les empreses i els inversors comparen constantment el rendiment dels diferents països, oferir xifres erràtiques pot significar perdre oportunitats d’inversió o limitar la capacitat de maniobra del Govern.

Les lliçons que deixen aquests errors seguiran sent rellevants en els anys propers. La precisió en l’estadística econòmica no és un luxe, és una necessitat per a qualsevol país que voldria prendre decisions informades i projecte de manera competitiva a l’escenari internacional.

( publicat al Triangle https://www.eltriangle.eu/2024/09/24/lerror-estadistic-mes-car-de-la-historia/?swcfpc=1 )

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *