Aprofitar el residus orgànics de tot el món és una recomanació de tots els organismes internacionals i fins i tot diria una obligació moral que tenim amb el Planeta. Perquè amb això substituïm combustibles fòssils com el petroli i le gas natural i evitem la contaminació que està escalfant el planeta i augmentant milions les morts prematures a tot el món – 8 milions cada any segons la OMS, 30,000 a Espanya i més de 5.000 a Catalunya. Cada any ¡¡¡ A més, si aprofitéssim els residus orgànics evitaríem també gastar milers de milions d’euros important gas del senyor Putin o de països que fa dècades ens estan esclavitzant les nostres economies.
En altres paraules, si nosaltres ens podem fer l’energia amb el sol, amb el vent, amb l’aigua i aprofitant el residus, per què l’hem de portar de fora regalant els nostres recursos i contaminant-nos ?
Alguns ajuntaments no han esperat que arribessin empreses per fer aquestes plantes sinó que han perseguit subvencions i han posat recursos propis per obtenir-les. És el cas de Flix, poble dels mateixos habitants que Camarles, on els darrers anys de la meva activitat política he estat el responsable de Transició Energètica i on vaig tenir el goig d’aconseguir una subvenció d’1,3 milions d’euros que aportarem com a capital propi en una planta de biogàs que aviat sortirà a concurs. Val la pena assenyala que hi estan d’acord tots els grups polítics presents a l’ajuntament
També al Port de Barcelona on treballo implantarem una gran planta de biogas amb els residus orgànics que recollim dels creuers, els que s’originen a Mercabarna i els que puguem obtenir d’altres centres que produeixen matèria orgànica com restaurants, escorxadors, supermercats… en definitiva tota aquella matèria orgànica que ara desaprofitem a Barcelona
El govern de la Generalitat ha entès també el missatge i diu que hem de reciclar tots els residus orgànics que ara llancem i que els hem de destinar a elaborar gas. El conseller Mascort ha dit que a Catalunya hem de posar 150 plantes de biogàs el més aviat possible.
Al Parlament de Catalunya en el debat monogràfic dedicat a l’energia celebrat el passat mes d’octubre, diverses resolucions de suport al biogàs van ser aprovades per gairebé tots els grups parlamentaris i evidentment també per Junts i ERC
El mateix Govern de la Generalitat en el seu Pla Energètic PROENCAT 2050 que van redactar ERC i Junts quan era al Govern també assenyala com a imprescindible aprofitament de recursos orgànics per generar energia a través del biogàs
De manera que al voltant de l’aprofitament dels residus orgànics per elaborar biogàs hi ha un amplíssim consens polític, social, econòmic i ambiental. Dit d’una altra manera, no conec cap grup polític, econòmic, sindical ni ecologista que no defensi l’aprofitament de residus orgànics per elaborar biogàs.
El doctor Xavier Flotats amb qui tinc l’honor de compartir tasques de divulgació al Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES) ha elaborat un estudi rigorós que es pot trobar al web de la Fundació Naturgy on demostra que si aprofitéssim tota la matèria orgànica que ara malbaratem enterrant-la o cremant-la, ens podríem estalviar fins al 50 % del gas que ara Catalunya consumeix regalant milions d’euros a altres països on se n’aprofiten en molts casos empreses estatals o privades sense escrúpols provocant crisis econòmiques arreu del Planeta.
Per tot això m’ha sobtat la polèmica que s’ha encetat al meu admirat poble de Camarles quan s’ha presentat l’ocasió d’instal·lar una planta de biogàs que hauria comportat nombrosos beneficis econòmics i socials pel municipi: més d’un milió d’euros que calculo per l’Ajuntament per la llicència més l’impost de societats anual així com alguns llocs de treball que en un poble com Camarles similar al meu de Flix sempre són benvinguts .
Lamento que finalment aquesta inversió no vagi a Camarles. És possible que no vagi lluny d’allí perquè a les Terres de l’Ebre necessitem aprofitar els residus orgànics tant si són d’origen vegetal com animal per elaborar biogàs i millor que els residus no viatgin i que l’aprofitament sigui el més proper possible per evitar desplaçaments i que l’empremta de carboni sigui mínima.
La Transició Energètica pot comportar beneficis i els hem de saber aprofitar. A les Terres de l’Ebre tenim diverses oportunitats. Si les aprofitem, el teixit econòmic es pot eixamplar més enllà del que és el sector energètic. Perquè qui tingui energia renovable ( elèctrica o de gas ) i aigua i sàpiga conjuminar aquests factors tindrà altres possibilitats de generació de llocs de treball i de riquesa.
Espero que Camarles aprofiti la pròxima oportunitat si és que li arriba i no ha espantat amb aquest enrenou altres inversions
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
