La COP 28 celebrada a Dubai al novembre fou presidida pel sultà Ahmed Al Jaber, ministre i CEO de la Companyia Nacional de Petroli d’Abu Dhabi). Més enllà d’aquest fet, el més rellevant va ser la dificultat en arribar a acords per un veritable avenç en la lluita contra el canvi climàtic i per una descarbonització ràpida del Planeta. Els lobbys petroliers i gasístics van fer la seva feina. I en els conclusions no es parlar d’economia descarbonitzada sinó baixa en carboni. No és el mateix. Abandonem la idea d’erradicar els combustibles fòssils ?
Aquella cimera està influint i el món ha posat el fre. Així, des de finals de febrer i malgrat que a la Península Ibèrica s’afegeix molta renovable solar i eòlica i que per això hem tingut molts dies en què l’electricitat ha arribat a zero euros el Kwh, no reduïm gaire l’ús dels combustibles fòssils. Dit d’una altra manera, progressem molt poc en l’electrificació dels usos energètics i ens trobem amb la paradoxa que hem d’aturar la producció renovable i els inversors es repensen continuar implantant energia neta.
Tot plegat serveix d’argument als retardistes de tot tipus – tant els lobbys petroliers i gassistes i als colapsistes que els fan el joc – per proclamar que la gent no vol electricitat i que no cal córrer tant. Mentrestant, el Planeta i les espècies vives que anomenem biodiversitat van morint poc a poc. També el paisatge que diuen defensar els retardistes de “renovables sí però no aquí” que donen ales a que ho digui tothom i per tant , que no es puguin col·locar enlloc.
Per tant, no en sobra sinó que en falta. I a Catalunya molt més perquè encara estem al 6 % de tots els consums energètics i al 14,5% de l’electricitat quan a la resta d’Espanya ja superen el 50 %
Però hem de fer moltes altres coses per descarbonitzar i lluitar de forma efectiva contra l’augment de les temperatures.
L’emmagatzematge és una de les urgents. El Govern de la Generalitat per un mandat del Parlament havia de presentar al gener el Pla d’Hidràuliques reversibles o de bombeig i encara no ho ha fet. És la millor manera de guardar energia i evitar aturar la generació de renovable en les hores de màxima producció. Però també l’ús de grans bateries que ja és un fet a altres països. En aquest sentit, iniciatives com les de la Cooperativa Agrícola de La Fatarella a la Terra Alta per proporcionar energia solar a tot el poble dia i nit són esperançadores també pel que suposa d’empoderament de la propietat de l’energia.
També hem d’aprofitar els residus orgànics. L’estudi de Xavier Flotats demostra que podríem prescindir del 50% del gas fòssil que ara importem si separéssim bé els residus domèstics i industrials que ara generem. No en sabem, som inconscients o hi ha molts interessos que ho volen impedir ?. O les tres coses juntes.
Hem de modificar i reforçar les xarxes de distribució elèctriques i de nous gasos renovables perquè el transport de l’energia no es fa sol.
I cal reformar tots els sectors productius i el transport especialment perquè l’electricitat arribi al 80 % de tots els consums elèctrics i allí on això no sigui possible, usar nous combustibles nets renovables i no fòssils .
I no podem oblidar que hem de digitalitzar tot el sistema per ser més eficients.
Però encara queda una tasca imprescindible: hem de modificar els nostres patrons de consum i estalviar de l’ordre del 40 % d’energia. A això contribuirà la tecnologia perquè electrificant ja reduïm molt. Només cal pensar que els motors tèrmics dels nostres vehicles perden més d’un 60 % en forma de calor i per tant només aprofitem un 40 % mentre que els elèctrics n’aprofiten un 90%. Però no n’hi ha prou. Canviant els nostres hàbits encara podem estalviar més: a casa, usant bombes de calor; utilitzant més el transport col·lectiu i electrificant l’individual o familiar.
Fer la transició energètica suposa treballar per la nostra salut i la del Planeta però comporta també tenir possibilitats de conservar el nostre sistema productiu i ampliar-lo amb noves activitats tant al sector primari com a l’industrial o el de serveis. Perquè qui no la faci no tindrà futur. Així de simple, així de dramàtic; però al mateix temps, així d’estimulant
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
