Els nous récords de calor d’aquest estiu han estat una prova més del camí que portem cap al desastre si no hi posem remei. Sí, aquest estiu ha estat el més fresc dels propers. Som en situació d’emergència. Ja no serveixen cures pal·liatives sinó accions radicals: canvis de model de consum, reducció i estalvi energètic i substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.
No actuem prou perquè encara no ens cremem. És allò de la síndrome de la granota bullida que es fa servir per explicar quan no actuem davant d’un problema que empitjora progressivament: Si una granota es posa en aigua bullint, saltarà; però si podem la granota en aigua tèbia i s’escalfa lentament al foc, no percebrà el perill i es courà fins a la mort.
Hem d’actuar a tot el món per aconseguir unes emissions zero, és a dir, sense consum d’energies fòssils (petroli i gas) en tots els sectors sense excepció. Al Planeta i per tant també a les Terres de l’Ebre hem de deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle. I això no és impossible sinó obligatori, és un imperatiu moral que devem als actuals infants i joves i a les properes generacions. Hem de ser uns bons avantpassats i deixar un món on es pugui viure.
CaI doncs posar negre sobre blanc les accions que hem de dur a terme per descarbonitzar les nostres Terres. No és difícil però és un estudi laboriós. I cal posar-s’hi perquè ens cal un full de ruta d’allò que cal fer. No podem donar pals de cec o creure que posant quatre panells a les teulades en tindrem prou. Cal planificar, detallar, temporalitzar, saber de quant estem parlant i d’on ho traurem.
Hi ha pocs estudis sobre això. El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya parla de 230.000 milions. A les darreres eleccions vaig calcular els milions que caldrà invertir fins al 2050 a alguns municipis i em van sortir 48.000 a Barcelona, 2.000 a Tarragona, 350 a Valls; 50 a Flix, 12 a la Fatarella. Si ho fem abans, millor.
Cal captar inversions i decidir quin paper han de tenir les administracions per preservar millor l’interès públic i el benefici per als ciutadans.
I a les Terres de l’Ebre hauríem d’aspirar a més inversions: en primer lloc les que es poden derivar del fet de disposar d’energia km0 i per tant més barata que pot atreure altres activitats econòmiques. Però també altres del propi sector energètic renovable: energia solar, eòlica però també em voldria referir al gran projecte energètic d’hidràulica de bombeig a Riba-roja-Flix-Ascó- La Fatarella que comença a madurar i l’hauríem d’impulsar més perquè pot significar durant deu anys molts llocs de treball, noves possibilitats d’activitat econòmica associada i, si sabem negociar-ho bé, molts Kwh d’energia elèctrica barata per atreure altres inversions.
Els nous fons provinents de l’anomenat impost nuclear poden ajudar. Caldria voluntat d’actuar conjuntament superant els lògics localismes que de vegades impedeixen accions d’envergadura. Siguem optimistes i posem-nos a la feina
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
