Quan Miguel de Unamuno va dir la frase “ que inventen ellos “ no devia imaginar que més de cent anys desprès encara la recordaríem i en aquest cas a Tarragona, lluny de la seva Salamanca.
Per cert, que ve molt a tomb perquè primer la va usar en una carta a Ortega i Gasset, però desprès en un article en forma de diàleg de dos personatges esmentant precisament l’energia elèctrica que avui volem comentar:
“ROMÁN.- Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó.
SABINO.- Acaso mejor.”
Ignorava don Miguel que la recerca i la innovació porten aparellades coneixement, domini de la ciència, patents, cultura científica que s’instal·la en l’imaginari col.lectiu, desenvolupament de nous sectors productius i per tant, generació de llocs de treball imprescindibles.
Ve a tomb tot plegat perquè l’IREC està a punt de morir a Tarragona, víctima de la falta d’atenció dels governs darrers que l’han deixat esllanguir-se, afeblir-se i ara amb un ERO fatal, té molts números per desaparèixer.
No m’ho puc creure . Allò que va`rem crear amb tanta il.lusió els governs de Maragall i Montilla i que des de Tarragona vàrem aconseguir que s’instal.lès en bona part a la URV i que un dels seus projectes tenia abast mundial ( el projecte Zefir a l’Ametlla de Mar d’investigació en energia eòlica en aigües marines profundes ) no pot morir.
Ens trobem la Humanitat en ple canvi d’era en energia. El 80 % dels combustibles fòssils – petroli, gas i carbó – que hi ha sota terra no s’ha d’extreure ja segons convenen tots els experts si no volem continuar escaclfant fatalment el Planeta. Però per fer-ho, es necessiten canvis radicals que no es poden fer sense investigar molt a fons en tecnologies d’estalvi i eficiència i de renovables.
Sembla que a Catalunya on elaborem plans de transició energètica que sobre el paper estan perfectes, oblidem que els plans necessiten accions cocncretes i entre aquestes, molta investigació i de qualitat. Si la poca que hi ha la deixem morir, no tenim perdó.
Catalunya, un país que en un 90 % depèn encara de l’exterior en recursos energètics no pot renunciar a investigar en energia si volem assolir el 100 % renovable el 2050 com diuen les Bases de la transició energètica que acaba de presentar el Govern de la Generalitat.
Segueix essent necessària la investigació en eòlica al mar, també en nous materials, en emmagatzematge o en hidrogen amb tot el que comporta i – no s’espantin que ja ho desenvoluparem un altre dia en un altre article – la possibilitat que les nostres tres nuclears ara que acabaran la seva vida útil puguin usar hidrogen en un futur molt proper per generar energia absolutament neta i totalment renovable. Són només uns exemples.
I no val dir que no hi ha diners. El que passa és que no es considera una prioritat . Perquè si així fos, el Govern hauria de liderar i té possibilitats per fer-ho, la contribució de les potents empreses – i mira que n’hi ha al nostre país – del sector.
Mentrestant el govern fa l’impossible – ho hauria de fer com fos – que l’IREC no desaparegui, crec que seria just que ara que des de Hong Kong el Conseller Baiget anuncia un centre d’R+D a Catalunya en l’àmbit del vehicle elèctric, què tal si al menys com a compensació l’instal.lés a les nostres comarques ? Per exemple al Baix Penedès – la comarca amb més atur – on ja hi ha l’IDIADA, companyia líder especialitzada en disseny, enginyeria, assajos i serveis d’homologació per la indústria de l’automòbil i tota una zona logística que espera noves ubicacions per començar a caminar.
No estaran pensant en posar-ho als voltants de Barcelona on no saben com fer-ho per descongestionar-la ?
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Una veritable llastima… allò que alguns deien del llegat del tripartit! Valia la pena i s’ho estan carregant, l’IREC, el TramCamp entre moltes d’altres propostes que donarien un plus al país!
El que no entenc es com fa cosa d’un mes es publicava aquesta oferta:
http://www.euroenergyjobs.com/job_display/126352/Head_of_Semi_virtual_Energy_Integration_Laboratory_IREC_Catalonia_Institute_for_Energy_Research_Tarragona_Spain
Em sembla molt curiós tot plegat.
Veurem com continua tot, però sembla que les nostres comarques han de continuar sent la “productivitat” bruta al servei d’altres on s’acumula riquesa, floretes, recerca a costa del Sud… en fi… cal seguir treballant.