Des de fa cent anys els catalans i les catalanes sempre hem volgut votar en referèndum la nostra vinculació amb la resta d’Espanya. Ara ho haurem de tornar a fer. No sé quan perquè entre tantes anades i vingudes, ja no sé on som. El PSC, que havia proposat un referèndum legal i acordat va substituir aquesta proposta fa un any per la reforma de la Constitució Espanyola. Però els qui ara reclamen un referèndum no fa ni un any que deien que era una pantalla passada, que les darreres eleccions serien les constituents i qui ara és el conseller d’Hisenda es va fer un fart de dir que els pressupostos del 2014 serien els darrers autonòmics perquè ja tindríem la independència el 2015.El cert és que a Catalunya fa cent anys que volem votar la nostra vinculació amb Espanya. El 1919 no es va poder aconseguir però sí que ho vàrem fer el 1931 ( Francesc Macià ), el 1979 ( Josep Tarradellas ) i el 2006 ( Pasqual Maragall )
L’Estatut del 1919
El 1918 la Mancomunitat de Catalunya impulsa el Projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1919. El 26 de gener, aquest projecte d’Estatut era ratificat en una cèlebre assemblea al Palau de la Música Catalana de Barcelona, que va reunir tots els representants municipals. Varen votar positivament 1.046 dels 1.072 municipis. També va comptar amb el suport d’unes quantes entitats cíviques i corporacions com el Centre Regionalista Andalús, el Futbol Club Barcelona, el Bloc Regionalista Castellà o elClub Sports Catalunya, a Mèxic.El projecte es va enviar al Govern Espanyol per a la seva aprovació el 28 de gener de 1919 amb uns representants catalans per defensar-lo.Cambó a començament de febrer i, davant la negativa de Madrid, va presentar una proposta de referèndum a Catalunya per a ratificar el text de la Mancomunitat. Però la continuada inestabilitat social que es manifestava en esdeveniments com lavaga de la Canadenca, portarien al tancament de la sessió de corts el 27 de febrer i la caiguda del govern de Romanones l’abril de 1919. Així que no va haver ni Estatut ni referéndum.
L’Estatut del 1931
Dotze anys desprès, el 1931 començá la tramitació de L’Estatut d’Autonomia 1932, també anomenat Estatut de Núria, aprovat en referèndumpel 99% dels votants. L’avantprojecte de l’Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931. Al referèndum, celebrat el 2 d’agost hi participà al voltant d’un 75% del cos electoral ( sense dones ), i obtingué un 99% de vots a favor. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones catalanes (llavors sense dret a votar).
L’Estatut del 1979
L’Estatut del 79 va ser aprovat pel poble català en un referèndum el 25 d’octubre de 1979 amb una participació del 60,5%, el 88,1% de vots afirmatius, el 7,8% de negatius, el 3,5% en blanc i el 0,5% nuls. El text fou ratificat pels plens del Congrés dels Diputats (29 de novembre) i del Senat (12 de desembre)
L’Estatut del 2006
L’Estatut del 2006 també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d’Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant va ser aprovat pel Parlament el 30 de setembre de 2005 per cert, amb els vots en contra del PP i ERC, aprovat pel Congrés de Diputats el 30 de març 2006 i pel Senat el 10 de maig de 2006 i fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. Referèndum que vaig tenir l’honor d’organitzar com a Conseller de Governació del Govern Maragall. El resultat del referèndum va ser d’un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ser menys d’un 1%. La participació va ser de poc més del 49% del cens electoral de Catalunya. Entrà en vigor el 9 d’agost de 2006. Però va ser modificat pel Tribunal Constitucional que va dictar sentència el 28 de juny de 2010.
Fa cent anys, doncs , que ho resolem via referèndum. I així ho haurem de tornar a fer perquè la voluntat del poble de Catalunya d’autogovern i de llibertat no ha disminuït, ans al contrari, s’ha refermat, entre altres coses perquè aquells que no van acceptar l’Estatut del 2006 no van parar fins que el Tribunal Constitucional no va fallar retallant –lo i perquè desprès , mentre han estat al Gopvern d’Espanya amb majoria absoluta, no han parat de dictar lleis limitant la nostra capacitat d’autogovern. O hi ha referèndum o no hi haurà solució. Referèndum que no necessàriament ha de ser preguntant si s’està d’acord o no amb la independència. Perquè els qui no la veiem clara ni desitjable també tenim dret a ser preguntats per un altre tipus de vincle com pot ser perfectament el federal dels Estats més avançats que tenen nacions en el seu si. com és el nostre cas.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
