Essent la seguretat la primera necessitat a cobrir per part d’un Estat, quina idea té el sr. President de la Generalitat actual que aspira a repetir ? La paraula exèrcit no apareix al seu programa. Quan parlen de seguretat diuen quelcom tan concret com “S’obren diversos escenaris entre els quals podrem escollir, en funció del model de sobirania, del país i, també, en funció dels costos, interessos i compromisos que es vulguin assumir d’acord amb la política internacional que s’adopti”
Tampoc no sabem res del servei d’intel.ligència per prevenir entre altres coses el terrorisme tampoc, la coordinació de cossos de policia amb altres països menys. De fet, en cinc anys el sr. Mas no ha convocat cap Junta de Seguretat de Catalunya que és l’encarregada de coordinar tot això com li atribueix l’Estatut. La darrera la va convocar el President
Què podem esperar en matèria d’energia si l’informe del consell per la transició Nacional diu “ les centrals nuclears catalanes podrien gaudir d’una extensió de vida de 20 anys més, qüestió fonamental perquè el sistema elèctric català sigui un sistema econòmicament competitiu”. Però si això és així, el problema d’augment de residus nuclears és molt gran i tampoc no ens diuen què en pensen per emmagatzemar-los. Però allò més preocupant és que no hi hagi cap menció al sistema energètic i elèctric en particular de l’Estat al qual estem interconnectat i del qual som interdependents. Res, cap menció al Centro de Control Eléctrico de Red Eléctrica (Cecoel) des d’on es controla tota la distribució elèctrica cada dia. Un simple clic del ratolí de l’ordinador ens deixa a les fosques.
Tampoc no sabem res de com pensen gestionar l’aigua que compartim i que ve d’altres comunitats de l’Estat. L’Ebre passa per sis CCAA abans d’arribar a Catalunya i ja no diguem la majoria del seus afluents, com la majoria dels del Segre que tampoc no neixen a Catalunya ? Aquesta incertesa en tants i tants aspectes en què som interdependents amb la resta d’Espanya situen la separació com una quimera.
La independència pot ser respectable però al menys que es plantegi de forma adequada, seriosa i rigorosa. No es pot dir que ja desobeirem les lleis perquè seria el pitjor començament del nou estat. Com poden construir aquest nou país dient que es pot incomplir l’ordenament jurídic ?
Nosaltres volem un canvi real, que refaci les relacions de Catalunya amb Espanya en aspectes fonamentals com el respecte a al nostra capacitat i voluntat d’autogovern, a les nostres competències en el marc de l’Europa del segle XXI. Però això ha d’anar acompanyat de com pensem que es pot defensar millor les persones que viuen a Catalunya, els seus drets, com podem resoldre els seus problemes, quin ha de ser el paper dels poders públics , dels governs diversos.
És possible que no tinguem tota la raó els socialistes, però al menys sabem que hi ha un camí viable i el volem recórrer.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
