Admès que el catalanisme és plural, que no n’hi ha un de sol ni cap de veritable, he de dir amb sinceritat que a banda de la CUP que, s’hi podrà estar d’acord o no amb el seu programa econòmic i social però el té definit, no sé quin catalanisme representen altres moviments que es defineixen – i he de reconèixer que ho són – transversals.
Però altres no tenen altre objectiu que la separació d’Espanya – parlo poc ja d’una quimèrica independència que no existeix al món de la globalització i de la sra. Lagarde -. Per exemple, mentre escric aquestes línies llegeixo que un grapat de treballadors del món de la cultura també reclamen la independència i especifiquen que són “ de colors polítics diversos “, la qual cosa em reafirma en la creença que el pluralisme del catalanisme també hi és entre els independentistes.
Però el fet més complex és la candidatura on figuren l’encara President i el Cap de l’oposició, tot un fet insòlit en la història de la democràcia mundial. He de reconèixer que Artur Mas se n’ha sortit amb la seva i ha aconseguit l’anonimat que buscava desesperadament per ocultar tot el que ja sabem. Però ha assolit també una certa transversalitat aplegant i mobilitzant moltes persones que no han estat mai d’acord amb el neoliberalisme que representa. Un President que ens ha fet més dependents dels poders econòmics, industrials, energètics, bancaris, sanitaris o mediàtics.
En aquests casos, diguem-ne “ transversals “ el catalanisme es redueix – i ho dic sense cap mena de voluntat de molestar – a la separació d’Espanya . I ho respecto profundament però em sembla poc.
Escoltant a Valls els discursos institucionals de la Diada que vaig inaugurar quan era Delegat del Govern perquè abans no se’n feia cap d’institucional de la Generalitat, ni l’alcalde vallenc, ni el Delegat del Govern ni la pròpia Presidenta del Parlament es van referir en cap moment als problemes dels catalans i les catalanes, els ho asseguro
Des del respecte més profund als altres, els socialistes no concebem altre catalanisme que el social. Per cert, el nostre cal re-actualitzar-lo sempre.L’independentista o el conservador de dretes no cal actualitzar-lo mai. Ni els avenços de la tècnica, ni les conquestes o els retrocessos socials són cap problema: “ ara la independència, desprès ja en parlarem “.
Però, i si no arriba o tarda uns anys. Mentrestant què fem ? Prolonguem cinc, deu anys més les polítiques reaccionàries que ens imposen i “colen” amb l’excusa que tota, tota la culpa és de fora i que ja vindrà la terra promesa ? I si no arriba mai ?
Alguns poden esperar, altres ni un minut més. Els nens i nenes que no tindran beca de menjador, els nois i noies que no poden accedir a la Universitat, el nostre clima que empitjora cada estiu, els qui no tenen recursos per apartar-se de les llistes d’espera sanitàries tampoc no poden esperar. Val la pena que el 27 fem una aposta de canvi de veritat que no representa la llista sense programa i amb un líder que no vol ni pot donar la cara.
Fa cinc anys d’aquesta història que mai no s’hauria iniciat sense la impugnaciñó de l’Estatut per part del PP que va donar lloc a la sentència del TC que tots coneixem. Però Artur Mas no pot pretendre enganyar-nos més. Ell plegarà i ens deixarà un país ben trinxat. Quan parla amb els mitjans estrangers diu que això de la independència s’iniciarà el 27. Però quants anys durarà tot això, sr. Mas ? Quanta incertesa, quanta provisionalitat econòmica, institucional, social haurem de suportar encara ?
Mario Benedetti deia allò de “ se senten passes d’algú que no arriba mai “
Apel.lo a la gent d’esquerres que ara “ provisionalment “ pensen que poden donar suport a una llista que no ho és d’esquerres. Quan el conflicte de la relació amb Espanya en un sentit o en un altre estigui resolt, com seran els 11 de setembre sense cap reivindicació a fer a Espanya, quines cadenes demanarem segar, quina Catalunya lliure reivindicaran.
Les cadenes són les que lliguen les persones i en tenim moltes de lligades. I la Catalunya lliure no existeix mentre al nostre costat veiem tanta injustícia i necessitat. La independència menrtestant em sembla poc, molt poc.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Admès que el catalanisme és plural, que no n’hi ha un de sol ni cap de veritable, he de dir amb sinceritat que a banda de la CUP que, s’hi podrà estar d’acord o no amb el seu programa econòmic i social però el té definit, no sé quin catalanisme representen altres moviments que es defineixen – i he de reconèixer que ho són – transversals.
Xavier, molta gent d’esquerres donem suport a la rauxa de fer primer una Nacio Nova fora d’espanya, acusar-nos de no fer res mes, es mal intencionat, despres del 27 ve el 28 i tot un seguit de dies, a llavores un cop conquerida la victoria, EL SENY repartira, el boti, i ens preocuparem de tot el tema o problema social. AIXO HO DIEM I AIXI ENS HI COMPROMETEM. NO POT SER DE CAP MES MANERA.
TU no pots tampoc exigiu a feu d’altre manera. dons et puc recordar, que quan tu governaves ho tenien TOT, ESTAT, PAIS, AJUNTAMENTS, DIPUTACIONS, INSTITUCIONS, et,etc, i sembla que tot el que falta per fer HO NO ES VA FER A LLAVORES QUAN EN VAS TINDRA OPORTUNITAT O ES VA FER MALAMENT PERQUE UNS ALTRES HO DESMONTESSIN TAN FACILMENT