Si alguna cosa sabem les persones que som d’esquerres és que si no s’actua des dels poders públics, les desigualtats, els desequilibris i els riscos, augmenten. I les conseqüències negatives sempre recauen sobre les capes de la població més desfavorides. Recordo com ho explicava magistralment l’any 2001 Juan Manuel Eguiagaray quan defensava al Congrés dels Diputats la taxa Tobin, tan denigrada i considerada impossible per la dreta llavors ( la majoria del PP la va tombar) i tan desitjada ara. En acabar la votació vaig anar a felicitar-lo i em va dir: “el capitalisme sempre acaba constituint monopolis i acumulació de riquesa i de poder en detriment dels més febles. Cal corregir-ho des dels poders públics quan això es produeix.“
Uns anys desprès va venir la gran crisi i el propi Sarkozy, en un moment de lucidesa, va proposar “ refundar sobre bases ètiques el capitalisme ” i va prometre que convocaria els principals líders mundials per reconstruir, “partint de zero”, el sistema financer internacional. Però no ho va fer. Algú li va dir que havia anat massa lluny. Des de llavors no han parat de créixer els desequilibris, les amenaces i els riscos, la major part dels quals han esdevingut planetaris fins al punt que som testimonis d’un moment històric únic: la deshumanització a gran escala.
De quins riscos estem parlant que ens afecten, ho vulgui dissimular o no CIU, PP i ERC que ens han governat a Catalunya aquests darrers cinc anys ?: Seguretat, terrorisme, canvi climàtic, pobresa, manca de serveis essencials com aigua i energia, fallida de mercats financers i bancaris, serveis públics cada cop més deficients com ensenyament, salut i serveis per la dependència.Són molts riscos que amenacen el nostre futur i no hi ha qui es cregui que amb una fugida endavant declarant una suposada independència no passaríem – anant bé – per un llarg període de desestabilització i de problemes tal com som d’inter-dependents avui a tot el planeta que esternuda la borsa xinesa i es constipa l’Ibex, aconseguim una inversió a Catalunya i et pregunten quina estabilitat hi haurà durant els propers deu anys. O ningú no pot afirmar avui a cap racó del planeta que no està en risc de patir en qualsevol moment un atac terrorista.
Més dramàticament, milers i milers d’éssers humans moren en pasteres o en camions frigorífics al bell mig d’Europa i tots sabem que o ens hi posem tots plegats o continuarem recollint cadàvers al mar o a la terra. Aquest no és un risc personal nostre pero des de posicions d’esquerres el sentim com a propi i volem lluitar-hi sense dilaciuns.Si algú pretén convèncer el poble de Catalunya que amb una declaració unilateral tot això millorarà o és una persona inconscient i poc informada o menteix deliberadament. No hi ha possibilitat que els catalans i catalanes sortim ben parats d’aquesta si trenquem les cartes.
Només citaré quatre exemples: Un Estat que té i tindrà l’ajut de la comunitat internacional com s’ha vist i demostrat, que té la clau de serveis essencials com aigua – l’Ebre ens és essencial – i energia elèctrica – accionar un botó a Red Elèctrica Espanyola és molt fàcil – i disposa d’un dels millors serveis d’intel•ligència contra el terrorisme i un Estat que farà tot el possible perquè no entrem a Europa, té totes les de guanyar. I no podem quedar-nos ni un minut aïllats de la comunitat internacional, sense aigua, sense energia elèctrica, sense servei d’intel•ligència i al marge d’Europa.
No dic amb això que no sigui legítim plantejar-se la independència – que només ho seira poítica si un dia s’aconseguís – ni tan sols que no es pugui plantejar ni lluitar-hi qui ho vulgui fer. Sóc dels qui, com Raimon Obiols explica en el seu darrer llibre “en una situació que garantís que la independència de Catalunya no tingués cap mena de contrapartida negativa, una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estaria a favor”.
No sóc, per tant, anti-independentista i he defensat sempre i defenso que Catalunya és una nació i com a tal, els seus habitants tenim el dret a decidir el nostre futur encara que no ho reconegui la Constitució Espanyola. I si un dia Catalunya és independent administrativament, continuaré lluitant per la igualtat d’oportunitats i per la justícia social i la vida digna de les persones que vol dir lliure de riscos, única llibertat que entenc.
En aquest sentit, m’ha impressionat la frase de la sra. Forcadell ( la foto de la notícia és impagable veure les cares dels candidats de la circumscripció de Tarragona Bel i Batet ) “ el 27-s es vota independència o PP “. No és veritat i ella ho sap. En realitat el 27-S es vota Mas i continuem augmentant riscos dels catalans i les catalanes o a favor de reduir-los “. I això es fa votant els qui no estem per l’immobilisme i la re-centralització del PP però tampoc per un projecte sense cap compromís com el de la sra. Forcadell i Mas per eliminar riscos, incerteses i angoixes que aclaparen els catalans i les catalanes avui. Allò que sí sabem és el que han fet aquests cinc anys i com ho volen amagar entre llistes confuses i banderes que obliden la que hauria de ser de tothom.
Cal apostar per un projecte il.lusionant, de progrés, clar, que no promet paradisos inexistents a la terra sinó avenços ferms per eradicar dependències que afecten la dignitat humana i a les que no són alienes el sr. Mas i el sr. Junqueras perquè ens les han augmentat. El PSC és l’alternativa del sí a la dignitat dels catalans i les catalanes, sí a un país avançat, obert al món, solidari, ferm en la defensa dels interessos de la nació catalana i dels qui hi viuen.