Estimat/da company/a :
Crec que has de ser tu en primer lloc i no a través dels mitjans de comunicació que coneguis la meva decisió de no tornar a figurar a la llista del nostre partit ni a les eleccions al Parlament de Catalunya ni a les Generals.
Agraïment i excuses
El meu agraïment a les persones que heu confiat que podia ser la vostra veu, és infinit. Al PSC en el seu conjunt també. Mai no podré tornar tot allò que m’heu donat amb tanta i tan immerescuda generositat.
I també demano excuses a tots aquells que hagi pogut incomodar o decebre.
Un socialisme radicalment transformador
Veuràs en el darrer article del meu bloc les raons de la meva decisió. És millor que altres companyes i companys més convençuts de la línia actual del PSC prenguin el relleu en la primera línia de combat.
Avui a un partit d’esquerra se’ns exigeix molt compromís amb reformes profundes econòmiques, socials i ambientals; que siguem profundament transformadors. M’identifico amb els corrents més transformadors de la socialdemocràcia perquè així ens ho demanen els ciutadans i les ciutadanes que volen que ens ho replantegem gairebé tot i que una nova organització de la nostra convivència estigui realment al servei de les persones i no dels poderosos. I com a socialistes hem de fer l’impossible perquè les persones necessitades ( la immensa majoria ho som en algun moment de la nostra vida o de forma permanent ) siguin les primeres en ser ateses.
A Catalunya hem patit aquests cinc anys de govern Ciu-PP i CiU-Esquerra que ens han afegit moltes noves dependències: La dependència d’unes estructures econòmiques i socials que generen desigualtats i pobresa perquè estan al servei d’uns pocs; la dependència d’energies de risc i contaminants; la dependència dels consumidors i usuaris de sectors oligopolístics; la dependència de les futures generacions esgotant els béns naturals o malmetem l’entorn; la dependència d’una clima advers que canvia; la dependència respecte de poders no democràtics i de pràctiques corruptes o poc transparents.
Els qui més parlen d’independència a Catalunya obliden aquestes dependències que en alguns casos són brutals i inacceptables i que generen tantes angoixes i desigualtats intolerables
Si Catalunya és una nació tenim dret a decidir el nostre futur
El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació i si s’ho creu, com sempre hem defensat, té dret a decidir. Prova que ho hem defensat és que en el darrer programa electoral, veritable contracte amb les persones que ens van atorgar la seva confiança amb el seu bvot i que encara és vigent diem:
” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.
Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”
Per això el darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )
No seré mai nacionalista i algun dia espero que ni catalanista. Les persones, el primer
No seré mai nacionalista perquè no concebo posar cap nació per damunt de les persones. Però , com tothom, estimo el país que conforma el meu relat personal de pertinença, de relació amb el meu entorn , de la gent per la qual i amb la qual m’entusiasma lluitar. Aquesta nació es diu Catalunya i com que les aspiracions d’autogovern sempre han estat escapçades, continuo lluitant des del meu socialisme perquè estic convençut que aquesta lluita també pot beneficiar els treballadors que viuen al meu costat.
No vull trencar amb la resta d’Espanya a no ser que sigui impossible la relació que hem de tenir amb els seus pobles. Sento especialment Aragó perquè hi tinc les arrels de la meva mare però també sento totes les altres comunitats. I encara sento més el País Valencià i Ses Illes perquè formen part d’un mateix domin lingüístic que és el meu.
La dreta també en aquest terreny ha estat i és el veritable enemic d’un projecte espanyol compartit com ve demostrant els darrers anys.
Penso que els socialistes hem de continuar defensant el dret dels catalans i les catalanes a organitzar-nos com sobiranament decidim, com creiem que millor defensem els interessos de la nostra gent i com puguem expressar millor la nostra solidaritat amb la resta d’Espanya i del món perquè som internacionalistes com a militants d’un partit d’esquerra.
Els qui conformen la majoria al Partit tenen dret a treballar sense interferències
Al PSC, com al PSOE, ens costa praticar el pluralisme intern i acceptar la diversitat. En canvi, sóc dels qui, com els companys del Partit Socialista Francés, creu que a un partit socialista no li fa mal, ans al contrari, el beneficia la diversitat i la pluralitat. Per això defenso, i avui més que mai en una societat fragmentada, que els partits socialistes i el PSC en particular, han d’acceptar i promoure la varietat de pensaments i matisos. Això faria que els ciutadnas i les ciutadanes tinguessin més possibilitats de trobar motius per identificar-se amb un o altre corrent del socialisme i per tant, amb el partit en el seu conjunt.
No tenim aquesta tradició però ho defensaré al proper Congrés del PSC. Perquè vull un PSC que torni a ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya. Ara en tenim més fora que dins i jo vull que n’hi hagi més dins que fora. Gent que amb el denominador comú del socialisme i d’esquerres defensin la classe treballadora. Socialistes i catalanistes per les mateixes raons.
Però ara, en aquesta conjuntura concreta, els qui conformen la majoria del Partit tenen dret a treballar sense interferències i els qui no ho veiem igual a deixar-los fer. Desitjo de tot cor que se’n surtin i jo procuraré col.laborar des de la filera que ells creguin convenient i que em sigui més còmoda. La tasca pendent és tan immensa que ja tinc pensats diferents llocs en els camps del medi ambient, de la cultura i de la llengua, de l’educació,,, o tants altres.
També ho deixo perquè són necessaris els relleus
Però ja veus que ho poso en darrer lloc. Respecto l’opinió dels qui pensen que els relleus han de ser sovintejats i generacionals. Però no ho comparteixo. La societat no està composada d’una sola generació que si parlem en aquests termes no podria representar la resta. A més, la representació política és quelcom molt complex i difícil. M’esborrona qui s’atansa a la política a base de milers de twits i molts comentaris de bar o d’hores a les seus i als telèfons dels partits. La política requereix molt de sacrifici i de consciència que et deus a persones que et confien la seva vida i la dels seus. Exigeix dedicació, preparació, aprenentatge constant, sempre amatent als problemes de la gent, a les seves activitats laborals, socials, lúdiques.
La tendència a canviar per canviar, a fer-ho quan un sap de veritat on i com trobar les palanques de la transformació social és , des del meu punt de vista, absurd. Prescindir de bons polítics per exigències de la mercadotècnia o de lluites generacionals o d’altres tipus de lluites internes dels partits crec humilment que és una barbaritat i un error majúscul. No estem parlant de cantants ni de modes, parlem de representar persones i de defensar-les ¡¡
Malgrat això, he prcurat sempre la incorporació de noves persones i joves a la tasca de representació pública. Al PSC tothom reconeix militants i dirigents que s’han incorporat de la meva mà. I també ara tothom sap que he incitat el meu relleu demanant a diversos companys i companyes que l’agafessin. Puc afirmar i em sento orgullós d’haver estat qui més gent ha buscat per fer el canvi. Alguns d’ells els tens a les llistes que pots votar aquests dies a la teva agrupació
No pararé en el meu compromís cívic
He procurat respondre amb tota la capacitat de treball que m’ha estat possible. He defensat les nostres idees d’esquerra i catalanistes en tots els àmbits on he desenvolupat la meva tasca que no s’ha limitat només al Partit. Perquè sempre he entès que la lluita cívica havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials. Pots veure un resum en la taula al final del darrer apunt del meu bloc esmentat més amunt
Figuren les actuacions que considero més rellevants. Algunes d’elles ( tretze en negreta ) continuen ocupant el meu temps i els presto suport. Aquesta ha estat i és la meva forma d’estar al carrer, de contribuir amb iniciatives socials i culturals que en alguns casos he tingut el privilegi de fundar amb altres persones. És on sento els problemes de les persones, l’evolució de les demandes socials. El treball en equip és el que més he valorat i on he après més i m’he equivocat menys.
Així que no pararé i no et dic adéu sinó que continuem el combat plegats. Amb el mateix ànim que el primer dia. Perquè sempre he fet meva la reflexió que va escriure l’any 1931 la lluitadora feminista Teresa Claramunt : ” La meva vida no interessa. He complert amb el meu deure. Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “.
Perdona l’extensió. Una abraçada i fins ara mateix.
Camp de Tarragona, 15 de juliol de 2015
Xavier Sabaté Ibarz