La sentència 17/2015 del TSJ d’Aragó que revoca la custòdia d’un infant que tenia assignada la mare pel fet que es veu obligada a traslladar-se a Barcelona per raons de treball. El pare, que viu a Terol ha recorregut aquesta assignació al·legant com un dels inconvenients per al nen que haurà d’aprendre una llengua que no coneix. El tribunal estima també aquesta circumstància i atorga la custòdia al pare. És cert que llegida en la seva totalitat, el Tribunal decideix en base a diferents elements i la de la llengua n’és només un. Podria deduir-se, doncs, que no n’hi ha per tant perquè l’argument de la llengua s’afegeix a altres.
Però no per això és menys important analitzar si aquest pot ser un element justificatiu per finalment decidir en una qüestió tan delicada com la custòdia d’un infant. Més encara, val la pena reflexionar i valorar sense apriorismes si pot ser usat com un element negatiu per un dels dos ex-cònjuges en la pretensió de canviar la custòdia d’un menor. Comencem per dir que milions de parelles separades al món – i al nostre país també en tenim moltes – s’expressen habitualment en llengües diferents i npo tenim coneixement que els ministeris fiscals usin aquest element com determinant ni tan sols coadjuvant per influir en les decisions judicials.
Les sentències sobre la custòdia compartida no han valorat aquest fet com negatiu a l’hora de justificar i sentenciar sobre la custòdia de menors llevat d’un parell de casos a Espanya en els últims temps. Quedi constància de la nostra convicció que la novetat d’aquestes darrers casos ve donada per la conjuntura socio-política d’ençà de l’Estatut català de 2006, de l’agitació i ús de la llengua com a arma de discussió i de confrontació política per part del PP, C’S i altres col.lectius i instàncies administratives, culturals, esportives o econòmiques i encara ens en deixem. Fins a tal punt hem arribat que una majoria parlamentària de les Corts Aragoneses van fer desaparèixer en una tarda ara fa dos anys el català i l’aragonès de la nacionalitat històrica aragonesa. No s’entén si no, per què en trenta-set anys de democràcia no s’havien dictat sentències amb aquests arguments que ara apareixen de forma sobtada.
Però més enllà d’aquesta circumstància, si ens creiem que les llengües són, com diu la Constitució, “patrimoni cultural que mereixen especial respecte i protecció “, no hauríem de tenir cap dubte sobre la importància positiva i en cap cas negativa de les mateixes. No només perquè qualsevol llengua per poc parlada que sigui és un patrimoni mundial sinó perquè és una veritat universal que ser bilingüe o políglota només pot considerar-se quelcom positiu que aporta una millor flexibilitat cognitiva, més agilitat mental, les paraules es consideren de forma diferent a com ho fan les persones monolingües, els nens resolen millor els problemes, el seu cervell canvia de tasca amb més facilitat i la capacitat de pensar en una altra llengua ajuda a prendre decisions més raonades. Per això, ens sobta que un tribunal pugui situar en el plat dels inconvenients de qualsevol balança l’aprenentatge d’una altra llengua enlloc de fer-ho en el dels avantatges. I si, com és el cas, s’afegeix que l’idioma en qüestió no és el sami sinó el català i que és la llengua de la mare, encara trobem més incomprensible que la sentència consideri una raó el contacte amb una llengua que no li és aliena i que és la llengua de la mare. Un idioma no pot suposar cap motiu per retirar d’una mare la custòdia del seu fill. Pot haver-ne d’altres, però aquesta, si de cas, hauria de ser una raó per atorgar-l’hi.
Diana Salvadó i Xavier Sabaté, filòlegs
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
