En ocasió de la visita del rei d’Espanya a Tarragona hem tornat a sentir veus discrepants sobre la seva presència i sobre la pròpia institució monàrquica. Altres hem preferit callar però ens hem mantingut al marge de la visita i de saludar i fotografiar-nos amb un senyor que no té altre mèrit que el de ser fill d’un altre rei. Cap altre.
Si finalment he gosat escriure és perquè he llegit que en alguna xarxa se m’ha acusat d’haver comès una falta de respecte ” perquè un representant dels ciutadans al Parlament de Catalunya havia d’haver anat a rebre el rei “. Caram ¡¡ Jo no he faltat al respecte a ningú però ja que parlem de respecte, parlem d’aquest concepte que no deixa de ser un valor. I els socialistes ens basem en valors.
Per exemple el de la igualtat davant la llei. No sembla que el senyor rei respecti la igualtat. Hi ha algun espanyol que tingui les mateixes possibilitats que ell de ser rei ? És just que això sigui així ?
És un rei demòcrata que respecta – ja que parlem de respecte- l’opinió de tothom i se sotmet a la voluntat dels ciutadans lliurement expressada ? Tampoc no sembla que sigui demòcrata de veritat perquè per accedir a aquest càrrec vitalici s’ha valgut de ser fill d’un altre rei i d’uns diputats i diputades que s’han prestat al joc. Si un dia vol ser demòcrata de veritat haurà de consultar al poble.
Mentrestant, ell i les persones que defensen la institució monàrquica demostren que tenen por a la democràcia i no la volen exercir plenament.
Per tant, jo el respecto perquè la llei actual l’empara però per res més. És a dir, per imperatiu legal i prou. I el fet de no anar a saludar-lo no em fa ni pitjor ni millor que els i les qui ho van fer. Una cosa és que un alcalde com el de Tarragona hagi de complir la seva funció institucional. Ell hi havia de ser. Però més enllà d’això des del meu punt de vista és incompatible ser d’esquerres i rendir honors a un rei. Tanmateix , respecto a qui pensa diferent i ho veu compatible però que ningú m’acusi de falta de respecte. Quan era diputat a Madrid vaig ser convocat a saludar el rei en sis o set ocasions i mai no hi vaig anar.
Si un dia es convoca un referèndum sobre la monarquia o la república com a forma de govern, jo ja sé el que votaré. Però si guanyés la monarquia, m’agradaria que com en els furs del mític comtat de Sobrarb li diguessin els meus diputats al senyor rei quan prengués possessió: «¡Señor! Nos que somos tanto como vos, pero juntos más que vos,
os hacemos principal entre los iguales, con tal que guardéis nuestros Fueros y Libertades, y si no, no!»—
De moment no sembla que el senyor rei es cregui que és igual que nosaltres i, per tant, no pot ser el principal sobre els iguals encara que les actuals lleis li reconeguin. Per això no té el respecte de tothom.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Xavi… Aquest rey l’hem fet principal entre iguals perque defensi les llibertats que ens hem donat en la constitucio… Per ara la monarquía cumpleix…. El temps dirá… I el poble decidirá….
Compleix ? Per mi, amic Rafa, no pot complir la funció de representar-nos si no l’hem fet principal ni res. Jo no l’he fet rei, l’han fet uns diputats que es van donar pressa en pocs dies a desenvolupar les previsions d’una llei que acato però no comparteixo. I es van donar pressa perquè no volien que s’instal.lés el debat entre la població, els feia por que la gent pensés. I jo vull pensar i decidir. I com jo penso que la majoria del poble.
Una abraçada