Més enllà de consideracions mediambientals, no podem deixar de dir que el subministrament d’energia és un dels problemes més greus que tenim al nostre país tot i que puguem pensar que el tenim solucionat. Quan premem un interruptor elèctric o obrim l’aixeta del gas no som conscients que al darrera hi ha multitud de circumstàncies, totes eles importants que fan possible que al final el subministrament estigui assegurat però que si una d’elles falla, tot se’n pot anar en orris. La principal , òbviament, és la pròpia matèria que subministra l’energia ( ja sigui aigua, sol, vent, combustible fòssil o nuclear ); la segona el seu emmagatzematge si és possible.
En el cas del gas, la Unió Europea, a la vista de la gran importància del gas per al subministrament energètic de la Unió, i com a resposta a la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna durant l’hivern de 2008/2009, el 2010 adoptà el Reglament (UE) nº 994/2010 sobre mesures per garantir la seguretat del subministrament de gas per enfortir els mecanismes de prevenció i resposta davant les crisis. En resum, ve a recomanar que tots els països disposin de magatzems amb reserves que puguin cobrir entre 30 i 40 dies de les necessitats de cada país. A Espanya en funcionen tres: Serrablo (Huesca), Gaviota (Vizcaya) i Yela (Guadalajara). El Castor (Castelló) havia de ser el quart i a Catalunya s’està estudiant el de Sallent (Bages). Al món n’hi ha més de sis-cents, el primer dels quals es va construir al 1915, just ara fa ja cent anys. Per tant, ni ñés res estrany ni únic. A Berlín n’hi ha un a sota mateix de la ciutat.
Són, doncs, instal.lacions estratègiques que els Governs construeixen o fan construirt en règim de concessió per regla general. I és aquí que, també habitualment, donat que són instal.lacions d’interès públic o infrastructures d’estat, aquests asseguren a qui les construeix el pagament de les obres i gestió o indemnitzacions si no s’acaben duent a terme.
Malgrat això, en el cas del Castor que ens ocupa, el Govern del PP ha actuat irresponsablement acordant unes indemnitzacions que des del nostre punt de vista són excessives i és molt probable que siguin fins i tot improcedents
En primer lloc perquè el Govern del sr. Rajoy ha aprovat pagar la quantitat màxima sense cap càlcul que la justifiqui.
En segon terme perquè no està demostrat que no hi hagi hagut algun tipus de negligència o d’error epr part de l’empresa concessionària en la gestió que malauradament va comportar tantes angoixes entre els ciutadans de les comarques del sud de Catalunya i del nord de Castelló.
Per si no fos prou, és molt lamentable la decisió de carregar a la tarifa del gas de tots els consumidors sense excepció quan hi ha tants consumidors – es calcula que el 14 %, és a dir, prop de 600.000 persones – amb problemes per pagar les factures energètiques.
En definitiva, els poders públics han de servir els interessos generals abans que els privats per legítims que siguin. En aquest cas, el desenllaç del Castor és una demostració de com no es defensa l’interès públic i s’atèn graciosament el particular dels poderosos.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
