El Crepúsculo de la ideologías va ser un llibre que el ministre franquista Gonzalo Fernàndez de la Mora va publicar el 1965. Un any després el dictador convocava un referèndum – sobre la Ley Orgánica del Estado – que, naturalment, va guanyar de forma aclaparadora amb més del 95 % dels vots emesos i una participació del 100 % – sí, lector o lectora, els llibres d’història així ho referencien i un servidor recorda que així es van donar les dades -. El Generalísimo, segons diuen, acostumava a acabar les seves audiències amb les següents paraules: “ y haga como yo, no se meta en política “Els anys de la dictadura va haver milers de persones que van lluitar per les llibertats i una d’aquestes era precisament la que més temia el dictador: la de participació política i sindical i la llibertat de partits polítics i sindicats. Els qui encara en la clandestinitat vàrem viure aquells moments ho recordem perfectament. Estar organitzat políticament o sindical era perseguit i al mateix temps era un signe de progrés i de normalitat afiliar-se a un partit o a un sindicat.Ara el panorama és sorprenent i hi ha símptomes que demostren que allò més de moda és precisament carregar contra aquest tipus d’organitzacions que canalitzen la participació dels ciutadans.
Només dos exemples molt propers: el president de la Generalitat ha aconseguit amagar les sigles del seu partit – vostè lector o lectora ho pot comprovar als mitjans de comunicació cada dia que han desaparegut – i malda per concórrer a les properes eleccions amb una llista “de país”. Les raons convencen a una part de l’electorat, fins i tot sembla que a una bona part del d’ERC si fem cas de les enquestes.
A Tarragona ha sorgit un candidat que es postula per encapçalar la candidatura de CiU a les properes municipals. Una de les seves divises és que la seva candidatura, si arriba a quallar, no serà de partit i que els membres que la formin tampoc no seran polítics i si en canvi tècnics i professionals “reconeguts”. Malgrat això fa una crida a un acord amb ERC – no sabem si també els exigirà que no siguin “polítics” o no. Ningú no esc reu que no tingui l’aval d’algú de la pròpia coalició de CiU. O potser la seva gosadia ja coneguda l’està fent anar massa lluny. Perquè si tan desprestigiats veu els partits polítics, no s’entén que vulgui anar de la maneta de tres (CDC-UDC-ERC). I si tan eixerit és ( o x… ), per què no es presenta ell sol amb aquest grup de tarragonins no polítics que ja deu tenir preparats ? Hauria de saber que ja s’ha fet polític des del moment que juga a la política igual que Franco ho va ser durant 40 anys. Això sí, renegant de la política i dels polítics com el sr. que vol encapçalar la llista de CiU afegint ERC.
Ens vol donar gat per llebre el sr. Abelló i fer-nos creure que ha tornat el crepuscle de les ideologies. Enguany que s’acompleix el cinquantenari de l’aparició del llibre, n’hi ha que el volen re-editar. Llavors aquell crepuscle no va arribar. Ben al contrari, va refermar el món de les idees per damunt de la tecnocràcia i els tecnòcrates, és a dir, per sobre dels qui no tenen ànima quan es dediquen, encara que la maleeixin, a la política.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
