En el moment que ens trobem, després de veure on ens han portat i on ens poden portar encara, poden Jordi Pujol i Artur Mas pensar en Catalunya , en la seva imatge, en el seu bon nom ?.
Poden reflexionar sobre com ens sentim i ens sentirem els catalans i les catalanes, en el nostre estat anímic potser durant molt de temps ?
Creuen que val la pena reflexionar sobre el catalanisme per intentar recuperar el prestigi que han danyat tan greument ?
Pensen que el catalanisme es pot refer ? Els milions de ciutadans i ciutadanes que ens n’hem reclamat en el passat i ara, com ho fem per no avergonyir-nos-en, per continuar sentint-nos orgullosos de pertànyer a un país pel qual val la pena lluitar ?
Com tornar a reconstruir una moral comuna, els nostres senyals de distinció i d’orgull de ser catalans, avançats, moderns, solidaris, atents a les novetats de la història i d’afrontar els reptes col.lectius ?
Com ens podrem presentar davant el món com persones respectuoses de les lleis i dels valors dels quals sempre hem presumit ? Pot qualsevol President a partir d’ara i durant molt de temps apel.lar a la feina ben feta, a acomplir amb els deures i amb les lleis, al millor de les nostres tradicions i forma d’ésser ?
Com celebrar les festes més nostrades, la nostra festa nacional, com estar orgullosos dels nostres pròcers més dignes, en aquells sense tatxa ni màcula, en els qui van fer progressar el país, en els nostres màrtirs, en la gent de bona fe treballadora, que han maldat per tenir un país digne ?
Poden pensar com sortirem durant els propers mesos i anys a l’exterior , creuen que poden sostenir els seus discursos ?
Evidentment que poden fer-ho. Una altra cosa és que estiguin tan atrapats per la seva història, l’un de fa molts anys , l’altre de no fa tants que els condiciona. De Jordi Pujol no podem esperar res. Va liderar Catalunya durant 23 anys i per recuperar el respecte dels qui van confiar en ell i pels qui no hi vàrem confiar però el respectàvem no pot fer res, absolutament res. Que ens deixi en pau i que la trobi si li és possible que ja té i tindrà prou feina fins al final dels seus dies.
Però el President Mas encara pot assumir que encapçala un país que no pot rebre una altra garrotada en forma de frustració col.lectiva que es pot sumar a les que ja venim acumulant darrerament. El poble català es mereix un camí d’il.lusió col.lectiva, de creure en un futur ambiciós però possible. No mereix descobrir de cop i volta que ha estat de nou enganyat. Els catalans i les catalanes necessitem saber que allò que se¡ls proposa és la recerca del bé comú per damunt de qualsevol altre de particular – ja sigui material o d’ambició o de justificació personal -.
Aquesta setmana Artur Mas encara pot reconduir el rumb per de pressa que vagi el vaixell. Miquel Iceta li va dir que els socialistes estem disposats a donar el suport, limitat però significatiu, que necessita ell i el país en el seu conjunt. Vull creure que encara presidirà el seu viatge l’altura de mires que Catalunya necessita d’un President.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
