El PSC va néixer per servir d’instrument de transformació i útil als homes i dones de Catalunya. En els darrers temps no se’ns ha vist així perquè no ho hem estat. Reconeguem-ho com a primer pas per ser creïbles. Hem de tornar el PSC a les persones a les quals servim perquè no és nostre – només l’administrem com millor sabem – sinó seu.
Algunes causes de la nostra situació
Les crisis financeres i immobiliàries, les polítiques de la dreta catalana i espanyola, el nacionalisme d’allà i molt especialment el del PP impugnant l’Estatut, retallant competències de tot tipus i recursos i el nacionalisme d’aquí que respon amb una escalada de confrontació i sense sentit de govern.
Bastants errors nostres també
Tot això és cert. Però al costat reconeguem els nostres errors: les inèrcies, un excés de conformisme, falta d’esperit de lluita, emmirallament en polítiques conservadores a falta de propostes d’esquerra, més confiança en les elits dominants que no pas en les pulsions i les energies del poble de Catalunya. El PSC apareix desdibuixat i sense perfil d’esquerres i catalanista que ens caracteritzava. I això en un moment de veritable transició política, econòmica i social en què més se’ns ha buscat per escoltar solucions als gravíssims problemes que ens aclaparen.
Els ciutadans volen una nova transició
Els ciutadans i volen replantejar-ho gairebé tot: una economia al servei d’uns pocs i basada en l’abús de recursos finits; la democràcia i les seves institucions, formes de representació, els partits, eradicació de la corrupció i la transparència; drets conquerits i amenaçats com sanitat, habitatge, treball, educació, pensions, discapacitats, igualtat de gèneres i d’opcions sexuals; l’ús de l’espai públic i els drets de manifestació, expressió i intimitat; o nous drets com l’aigua, l’energia o un medi ambient saludable que deixi d’empitjorar-se a marxes forçades.
Monolitisme o conviure amb el pluralisme
També hem estat percebuts com un partit monolític recelós del pluralisme i la diversitat en una organització que hauria d’aspirar a aplegar tothom que es reclami del socialisme i estigui disposat a lluitar per l’emancipació social dels ciutadans. Ens plau des d’aquesta perspectiva llegir entre el decàleg de compromisos del nou primer secretari Miquel Iceta el punt que diu: “ Sumar. Catalunya és plural. El PSC també. Al PSC no hi sobra ningú, hi cap tothom que comparteixi la nostra Declaració de Principis. Faré de la diversitat el nostre patrimoni. Necessitem un projecte que sumi al voltant d’unes idees i d’uns valors”. El 18 de gener passat alguns dèiem gairebé el mateix a un article publicat en un diari de tirada nacional
Catalunya-Espanya, una relació enverinada
I, per suposat, també es qüestiona la relació Catalunya-Espanya deteriorada des que el Tribunal Constitucional el 2010 i sectors reaccionaris i nacionalistes espanyols van decidir menysprear i retallar l’Estatut que havíem votat els catalans el 2006. Un conflicte d’aquestes dimensions no es pot solucionar si no és tornant a votar i contemplant totes les opcion. La nostra és la federal que vol dir nou pacte i nou respecte a la nació catalana, a la nostra personalitat, a la nostra voluntat d’autogovernar-nos el màxim que sigui possible en un món d’interdependències.
Tenim dret a plantejar una pregunta
Per aquesta consulta els socialistes tenim una pregunta. El passat desembre en vaig suggerir una. Ara Miquel Iceta n’ha concretat una altra que ens sembla encertada. Esperem que sigui igual de reconeguda com ho és la que van acordar altres partits encara que és lògic que considerem més vàlida i possible la nostra que l’altra que suposa la separació unilateral i sense acord.
Un PSC disposat a transformar-se
Aquesta situació requereix d’un PSC que canviï i que elabori propostes per resoldre les dificultats més immediates. Però cal una reflexió més extensa i profunda perquè els problemes són estructurals i requereixen noves solucions. Això no ho podem fer ara sinó en un congrés proper l’any vinent.
Això no vol dir que no hi treballem des d’ara mateix. Els catalans i les catalanes necessiten un altre PSC
Un PSC amb una agenda política que contempli els reptes del segle XXI. Entre altres:
o Domesticar els mercats financers.
o Crear Institucions Europees federals.
o Recuperar la confiança en la política.
o Política de re-industrialització ecològica de la societat.
o Revolució energètica atorgant un nou paper al sector públic i a empreses mixtes en la producció i distribució d’energia elèctrica i apostant clarament per les renovables
o lluita contra el canvi climàtic.
o Drets fonamentals i llibertat en la era digital.
o Lluita contra la desigualtat per una altre model de creixement.
o La salut, prosperitat i alta qualitat de vida.
o Cooperació i pau.
o Construir una alternativa d’esquerres capaç d’obrir espais comuns de diàleg.
o Un PSC inequívocament partidari que el poble de Catalunya sigui consultat amb la seguretat que continuarem la lluita per l’emancipació social sigui quin sigui el resultat que acceptarem- només faltaria– democràticament.
Un PSC amb mètodes nous
– d’un PSC amb personalitat i perfil propis, que adopti les seves decisions sense cap sospita de mediatització.
– un PSC que no tingui altre objectiu que la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya en primer lloc.
– Un PSC que demostri que està en alerta permanent davant les noves injustícies i desigualtats que sempre es reprodueixen al llarg de la història i ara més que mai.
– Un PSC que s’organitza no només territorialment sinó que ho fa també en funció d’idees i projectes compartits i diversos. Els corrents d’opinió i les sectorials han de ser formes organitzatives a potenciar i primar.
– Un PSC que davant un temps nou vol respondre amb polítiques i mètodes nous que ens facin ser útils i recuperar la connexió amb els ciutadans. Les consultes a la militància, la potenciació de la presència activa en els moviments socials, sindicals i de lluita per la igualtat d’oportunitats ha de ser habitual. Els Congressos han d’organitzar els debats sense ponència oficial i discutint les que arribin dels diferents col.lectius territorials, sectorials obertes a persones no afiliades i corrents d’opinió.
– Un PSC, en definitiva, amb perfil propi d’esquerres i catalanista, ecologista i feminista.
El congrés d’aquest dissabte obre una nova etapa en la qual ens sentim compromesos per respecte a la nostra història i al contracte amb els ciutadans i ciutadanes que vam establir fa 36 anys i als quals volem continuar servint. Felicitats Miquel Iceta i nova Executiva. Tots a treballar per les milers de catalanes i catalans que ens esperen i confien o volen tornar a fer-ho en nosaltres. Estem a la vostra disposició des del lloc que ens assigneu o escollim.
Visca el socialisme, visca Catalunya ¡¡
” Sigues agosarat, diferent, poc pràctic, qualsevol cosa que asseguri el teu objectiu i la teva mirada imaginativa front als jugadors segurs, les criatures comunes, els esclaus de l’ordinari” ( Alfred Eisenstaedt, fotógraf )