La vida política et porta en ocasions a situacions complicades que et posen en contradicció.
Dónes suport a una Constitució com la de 1978 que diu que la sobirania resideix en el poble espanyol quan tu creus que resideix en el poble de Catalunya, que estableix la monarquia quan et sents profundament republicà o que no consagra un Estat laic com el que voldries? Al final consideres no només la Constitució sinó el moment que es viu, les repercussions que tindria el fet de no ser aprovada i la possibilitat de sortir del túnel de la dictadura d’una vegada .
Em va passar el mateix amb el suport a l’entrada a l’OTAN o amb la reforma de la Constitució del 2011 i la famosa estabilitat pressupostària dels nassos.
Ara demà dia 16 de gener, CiU, ERC i ICV – la CUP sembla que finalment es despenja – plantegen demanar autorització per celebrar una consulta a Catalunya i el PSC en el seu programa es va comprometre a lluitar perquè la consulta es celebrés. Mai no oblidaré que vaig ser el primer dirigent del PSC que ho va reclamar a una tertúlia a TV3 el 3 de setembre de 2012 quan acabava de ser nomenat President del Grup Parlamentari. Joan B. Culla negava que el PSC volgués un referèndum i vaig saltar de seguida com va recollir La Vanguardia l’endemà i es pot veure aquí i també aquí
I és veritat que la votació de demà dia 16 és un mer gest de CiU que no servirà per celebrar cap consulta , ans al contrari, la dificultarà encara més quan d’aquí uns mesos rebi el vot contrari de la majoria del Congrés dels Diputats. És per tant un brindis al sol inútil i no estem els catalans per marejar tant la perdiu si se’m permet l’expressió sinó que hauríem d’anar concretant i assolint fites plausibles i no acumular més frustracions que Déu n’hi do des de l’Estatut del 2006.
És veritat també que hi ha una decissió del Consell Nacional del PSC que és inapel.lable. Amb el meu criteri contrari com allí vaig expressar, la majoria dels meus companys i companyes van decidir que ja estaven farts de tantes contemplacions amb CiU i ERC i el carreró sense sortida en el qual ens han posat i que havíem de votar contràriament a qualsevol iniciativa que proposessin que fos inútil i impossible.
Tot i així, honestament he de dir que demà la millor forma de visualitzar que el PSC té una alternativa pròpia radicalment diferent a l’immobilisme i al centralisme del PP i també al camí cap al no res de CiU i ERC hauria estat l’abstenció.
He estat meditant si aquesta era una qüestió de consciència o no. Si hagués pensat que ho era, hauria renunciat a l’acta de diputat perquè no hauria suportat tal contradicció. Però he arribat a la conclusió que no ho és. Perquè demà no es tracta de votar sobre el dret a decidir, que ningú no s’enganyi encara que es pot llegir i sentir que farem això. Però si anés d’això avui ja no seria diputat perquè hi crec, l’he escrit dotzenes de vegades, l’he votat al si del PSC en nombroses ocasions en programes i declaracions – la del Consell Nacional que va decidir votar no demà també el defensa – . Però demà es tracta de la darrera ocurrència de CiU i ERC per carregar-se de més excuses per dir que el diàleg amb l’Estat és impossible.
Així que malgrat que la meva opinió és qe el PSC hauria de votar abstenció, votaré allò que ha decidit el Consell Nacional del PSC . Ara bé, anuncio
– la meva determinació vist com estan les coses a re-orientar la meva acció i les meves activitats polítiques i penso lluitar per fer més visible i possible el catalanisme social ( que vol dir d’esquerres ) a Catalunya;
– que penso lluitar per fer possible la consulta a la qual ens vàrem comprometre al nostre programa electoral perquè he defensat sempre que el poble de Catalunya és subjecte polític i únic responsable del futur que lliurement decideixi
– que treballaré per un federalisme – que és molt més possible que la suposada independència – que respecti la nació catalana, la seva cultura i en particular la llengua catalana, els nostres recursos i les nostres competències.
– I que , com sempre, tot plegat només sentit per mi si es fa des d’una perspectiva d’esquerres, transformadora, de canvi constant a favor de les necessitats dels treballadors i les treballadores que és l’únic que té sentit per a una persona d’esquerres.
Catalunya ha de ser allò que vulguem els catalans. Ha estat així des que hi ha democràcia i hem avançat molt des que la tenim encara que hi hagi qui ho vulgui negar.
Però ha arribat el moment de revisar-ho perquè ens han posat i ens posen massa pals a les rodes. Només cal veure el que ha fet el PP els darrers anys amb l’Estatut, amb els atacs constants a la llengua catalana, a les nostres competències, a les nostres necessitats. Per tant el poble català ha de parlar i Catalunya serà allò que vulgui ser. Crec que el millor és que continuï tenint relacions – noves relacions federals – amb Espanya. Però acceptaré democràticament qualsevol altra solució, naturalment també la de la separació encara que no la defensi. Perquè allò que de veritat em motiva i penso que és la raó de ser del socialisme és el servei a les persones a les quals únicament ens devem.
Crec que les persones, ara més que mai, han de reflexionar sobre la seva integritat. Si te la volen pendre, s’ha de lluitar i dir que no. És molt decepcionant veure que només pensesis en el teu seu escó i en el teu lloc. El programa electoral del PSC defensava una consulta acordada amb el parlament espanyol, mitjançant el mateix instrument que volieu untilitzar en la llei de consultes i l’estatut del 2006.
La gent va votar aquest programa, no el que volia el Consell Nacional del PSC. Heu enganyat a part dels vostres electors. I sembla que encar esteu en el paradigma de fa deu anys.
No m’agradaria estar en la teva posció, però si m’hi trobes, el más assenyat seria inclinar-se per la rebeldia, i votar pel que realment la gent et va votar. Jo votaria que si, i si m’expulsen. Que ho facin, tranquil que a l’altra et trobaràs a molts excompanys de partit.
Li agraeixo molt el seu comentari que m’ajuda a fer-me una idea més aproximada d’allò que pensen les persones que s’interessen pel nostre país i la nostra gent. Però li asseguro que no he pensat en cap moment en la meva cadira. En aquest moment seria més còmode per a mi marxar cap a casa, deixar de rebre tanta canya si em permet l’expressió i els divendres a partir de les tres de la tarda estar tranquil.
Li asseguro que si hagués cregut que faig un millor servei al país votant sí ho hauria fet però li he de dir honestament que no i el temps crec que demostrarà que allòi més perjudicial és el camí que ens fa seguir a tots plegats el Molt Honorable President i els seus aliats.
Salutacions cordials i agraïdes
Sincerament, m’he rellegit el post 2 vegades i segueixo sense entendre com es pot ser tan indecentment incoherent sense caure-li la cara de vergonya.
Votar dijous a favor de l’ús de la via de l’article 150.2 no és a cas “promoure les reformes necessàries promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat” com diuen en el seu Programa electoral del PSC eleccions 2012 a Catalunya, pàgina 10 ??
Amb sinceritat, sr. Sabaté, com pot tenir la barra de dir a sobre que pensa “lluitar per fer possible la consulta”?
La votació de dijous és un camí legal per demanar una consulta, que a més a més, en la seva formulació actual permet una interpretació federal i per tant encaixa perfectament amb el seu programa electoral del PSC que, no ho oblidem, és el CONTRACTE que els ciutadans hem signat amb vostè perquè ens representi.
Tingui com a mínim la decència de renunciar a la seva acta de diputat.
Gràcies pels seus comentaris encara que continguin desqualificacions. NO deixaré de luitar pel meu país i per la meva gent, també per vostè si m’ho permet. Ho he fet tota la vida, amb equivocacions i encerts.
Salutacions