Avui termes com llibertat, sobirania o independència responen poc a la definició dels diccionaris. Som menys lliures, sobirans o independents que fa tan sols uns anys perquè els nostres destins són decidits per persones o corporacions que fan i desfan, provoquen crisis econòmiques i socials que perjudiquen milions d’éssers humans.
Ben prop de nosaltres el retrocés en les llibertats augmenta com a conseqüència de les polítiques dels nostres governs.
a Catalunya CiU i el President Mas ja han acomplert tres anys al Govern – ara en col.laboració amb ERC- no només eixorcs sinó de retrocés de les llibertats i d’augment de les dependències de milers de catalans i de la generalització de l’angoixa de patir-les en el futur: l’augment insuportable de la pobresa, els drets al treball, a l’habitatge, a serveis de protecció social, educatius, sanitaris o a un medi ambient sa, han minvat.
Afegim les dependències que ha provocat el Govern del PP, algunes en col.laboració amb CiU com la reforma laboral, la del sector elèctric, la de seguretat privada o la de l’avortament que farà menys lliures les dones. I no podem oblidar els atemptats a l’autonomia col.lectiva dels catalans que perpetra sovint el Govern de Mariano Rajoy. El PP, autor de campanyes contra el català i l’Estatut re-centralitza competències.
No és estrany que hagi sorgit un descontentament generalitzat que compartim i que, en la mesura que hi haguem tingut alguna responsabilitat, lamentem i demanem excuses. Però la solució no passa per fugides endavant que fins i tot els qui les engeguen saben que no tenen futur i que només provocaran frustració ni per l’immobilisme; ni per la confrontació directa de nacionalismes catalans i espanyols que es retro-alimenta ni per la passivitat.
Aquesta estratègia partidista de curta volada no està a l’alçada dels sentiments legítims d’una àmplia col.lectivitat. Amb els sentiments i les voluntats d’un poble no s’hi juga. Sense talla política i des de l’oportunisme partidista es perden oportunitats vitals per resoldre un conflicte obert, greu i que s’enquista. Manquen aportacions polítiques coherents pròpies d’un procés de diàleg i consens. Manca voluntat política i sobra tacticisme.
El PSC ha d’aprofundir en una alternativa amb perfil propi que no es pugui confondre amb cap altra. És el federalisme que Pere Navarro ha aconseguit que el PSOE introdueixi a la seva agenda i és la consulta al poble de Catalunya que consta inequívocament al nostre programa electoral: “els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum. Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans de Catalunya exerceixin el dret a decidir”.
Tal com actua Artur Mas, la consulta serà molt difícil, cada dia la dificulta més i per això no li podem donar suport.
Però tampoc no ens posicionarem al costat dels qui no creuen que Catalunya és una nació i, com a tal, subjecte polític amb dret a decidir sobre el seu futur com sempre ha defensat el PSC.
I continuarem defensant el catalanisme social perquè no hi ha drets nacionals sense drets socials. No hi ha nació que pugui ser considerada digna sense drets socials dels i les qui hi viuen. Per això diem que som catalanistes i socialistes per les mateixes raons. Perquè les fronteres que ens preocupen més són les que separen la misèria de la dignitat, l’esclavatge dels drets de ciutadania, les que separen un pocs ciutadans amb possibilitats de la majoria que no disposen de vida digna.
Aquesta és la nostra raó de ser i no defallirem en esforços per fer possible el canvis que siguin necessaris pel bé de les catalanes i catalans.
Juli Fernàndez , diputat i 1r secretari de la Federació del PSC de Girona
Xavier Sabaté, diputat i President de la Federació del PSC al Camp de Tarragona
(article publicat el 5 de gener de 2013 al Diari de Tarragona i el 6 de gener al Diari de Girona )
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
