La mauvaise reputation ha estat sempre una de les meves cançons preferides pel que significava i significa de protesta i revolta. Allò que “ Le jour du quatorze juillet “ Brassens es quedava al llit em sonava i em sona molt bé tant si li sentia a ell com a Paco Ibàñez que ho traduïa per “la fiesta nacional”en castellà.
Després, quan va arribar la democràcia no he canviat massa d’opinió encara que evidentment el significat de l’11 de setembre i el sis de desembre dia de la Constitució després de tants anys de dictadura eren molt diferents encara que cap de les dues dates té la força de la commemoració de la presa de la Bastilla pel poble parisí. L’11 de setembre va ser una derrota i la Constitució va arribar desprès que Franco morís al llit. Tot i així, el valor de la Constitució és innegable perquè ens ha permès el període més llarg de pau, llibertats, de conquestes socials històriques. I, des del punt de vista català, de recuperació de les nostres institucions i de la nostra personalitat – principalment cultura i llengua amenaçades molt seriosament encara que ara ens ho vulguin fer oblidar – És discutible si es va tancar bé. Els efectes d’una guerra civil i la necessària reconciliació són sempre molt difícils de resoldre i aquests dies ens ho ha fet present la forma també discutible de com ho va enfocar Nelson Mandela. Però la Constitució de 1978 no es pot banalitzar i seria d’insensats fer-ho.
Malgrat això, no puc ja celebrar una Constitució que segons els seus intèrprets impedeix posar en marxa un Estatut votat en referèndum pels catalans i ara que ens expressem sobre quina volem que sigui la nostra relació amb Espanya. Ja sé que la Constitució diu que la sobirania resideix en el poble espanyol però vaig votar aquest article perquè no es podia separar de la resta. Perquè un servidor sempre ha cregut que la sobirania resideix en el poble de Catalunya i que arribaria un dia – i ja ha arribat – que els ciutadans voldrien posar en pràctica aquest principi estigui reconegut o no per la Constitució.
No puc celebrar una Constitució que es va reformar per respondre millor a les exigències del mercat i no a les de les persones que no van ser consultades.
No puc celebrar una Constitució que el Govern del PP usa per retallar les competències de la Generalitat a cada Consell de Ministres i ara, amb l’excusa de les duplicitats administratives hi vol tornar suprimint institucions per si encara no n’hi hagués prou.
I com que no puc celebrar aquesta Constitució, lluito per una altra que tingui com a principal objectiu els ciutadans i les ciutadanes, les seves necessitats, les seves llibertats i la igualtat d’oportunitats.
Lluito per una Constitució que asseguri drets conquerits com el de l’educació, la salut, la protecció davant l’adversitat o la igualtat de gènere posats en qüestió pel govern del PP i de CiU-ERC. Una Constitució que també asseguri nous drets com disposar d’aigua i energia tota ella renovable, un medi ambient sa per a l’actual generació i les futures i un planeta que no sigui sobre-explotat per damunt de lesa seves possibilitats.
Lluito per una Constitució que afavoreixi una convivència exemplar, que no deixi que els més forts i amb més recursos, d’aquí o de fora, marginin i abusin de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes que tenen dret a les mateixes oportunitats.
Lluito per una Constitució que sabent que ja no hi ha estats ni nacions sobiranes que puguin resoldre tots aquests problemes i garantir tots aquests drets, estableixi els mecanismes per construir una Europa unida com a garant de les aspiracions dels seus ciutadans i ciutadanes, del seu progrés i de les seves cultures. Vivim en un món inter-dependent en el qual no hi ha sobiranies més que compartides i per tant Europa ha de ser el nou marc de referència.
Milions de catalans i catalanes hem arribat a la conclusió que tot això ha de canviar i que ho haurem de resoldre amb el debat seré i tranquil i haurem d’acabar responent a una pregunta específica. Sóc partidari del dret a l’autodeterminació dels pobles i Catalunya és una nació sense cap mena de dubte. Defensaré la meva opció que és un nou concepte de relació federal amb Espanya i amb Europa. Perquè estic convençut que pot aportar menys dependències i més llibertat per a Catalunya i per als catalans i les catalanes.
I des de la convicció que ningú no té la patent de catalanisme ni de catalanitat. Més encara, aquells que cada dia ens afegeixen noves dependències i esclavatges retallant-nos drets i serveis no poden pretendre aparèixer com els nostres llibertadors. No es pot entendre un catalanisme que no sigui social en primer lloc com no hi ha una Catalunya que valgui la pena si té milers dels seus fills i filles en situacions de discriminació econòmica, social i cultural i mentre es vagi degradant el seu medi i el seu clima.
Si un dia tenim aquesta nova Constitució segur que serà reconeguda i apreciada per tothom. Llavors la respectaré i estimaré. I fins i tot la celebraré malgrat Brassens.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
