A la Mesa del Parlament
Maurici Lucena i Betriu, portaveu, Joan Ignasi Elena i Garcia, diputat, Montserrat Capdevila Tatché, portaveu adjunta, Xavier Sabaté i Ibarz, diputat del Grup Parlamentari Socialista, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió de Cultura i Llengua.
Exposició de motius
El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el català com a llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Cata-lunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.
La unitat de la llengua catalana s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions al llarg de la seva llarga història.
Tanmateix, són inapelables i contudents des del punt de vista científic els informes i estudis de la comunitat científica que un i altre cop han certificat que la llengua que es parla a Salses i Guardamar, a Maó i a Fraga és la mateixa independentment de les riques varietats dialectals que, com en totes les llengües del món, caracteritzen la nostra llengua. Més enllà dels estudis que avalen la unitat de la llengua, qualsevol ciutadà de les Illes, València o Fraga sap que el que parla és català.
Malgrat això, darrerament estem assistint des de les comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a actes d’ingerència i intrusisme en l’àmbit lingüístic a l’hora de nominar la llengua catalana en el seu àmbit territorial, tot i haver-hi sentències com la del Tribunal Suprem que reconeix que el català i el valencià, per exemple, no són llengües diferents, i deixa en l’àmbit de la doctrina científica la capacitat per establir-ho, donat que és una qüestió aliena al dret. Gràcies als estudis dels sociolingüistes, que aporten el coneixement necessari per contrarestar els prejudicis lingüístics de la ideologia que s’amaga darrera d’aquests discursos de determinats partits polítics, des de la racionalitat, i sobretot, des del sentit comú, està abastament demostrat quina és la denominació de les llengües dels diferents territoris de l’Estat.
El Partit Popular en totes les comunitats que governa s’entesta un i altre cop a negar l’evidència, i mostra amb les seves accions que té una fixació d’atac sistemàtic contra la llengua catalana, amb totes les seves varietats, que només es pot explicar des del punt de vista ideològic, accions que ens retornen a altres moments de la història d’aquest país. El PP un cop i un altre actua i legisla contra la llengua catalana obviant l’evidència científica i la voluntat ciutadana. Ho va fer, en l’estatut del País Valencià, evitant nomenar el que s’hi parla com el que és: català, i n’hi va dir Valencià. N’hi digui com n’hi digui valencià i català –com s’ha demostrat reiteradament- és la mateixa llengua. Ho va fer a l’Aragó quan el PP va guanyar les darreres eleccions dient que el que es parla a la Franja era aragonès oriental. Ara fa un tomb més per negar la realitat i parla de LAPAO. Però el que parlen a la Franja és català.
El Partit dels Socialistes hem defensat sempre i continuem defensant la unitat de la llengua i denunciem la utilització ideológica sistemática que fa el PP de les llengües, en especial l’atac sistemàtic contra el català. Fem nostre el comunicat de l’Institut d’Estudis Catalans, l’autoritat de l’àmbit lingüístic català encarregada de fixar els criteris científics sobre lingüística i sociolin-güística, que amb data 8 de maig de 2013 ha emès i que diu el següent: “Davant de les infor-macions sobre l’ús, derivat de noves disposicions legals aragoneses, de les sigles LAPAO i LA-PAPYP, que corresponen, respectivament, als confusos circumloquis llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental i llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans vol fer constar que l’entitat d’aquestes llengües fa temps que està establerta per la filologia amb els noms de català i aragonès, i que en cap cas no es pot considerar que LAPAO i LAPAPYP (o els circumloquis corresponents) són noms de cap idioma, com tampoc no ho seria LAOE (llengua aragonesa oficial de l’Estat). La confusió, deli-berada o no, del nom de les llengües és contrària al sentit comú i a la convenció científica, i impròpia de la pràctica legislativa democràtica, sigui autonòmica, estatal o internacional”.
Davant d’aquesta nova ingerència i intrusisme polítics del PP que només es pot entendre des de l`ànim de generar conflicte entre comunitats lingüístiques, just el contrari de la que és la funció de qualsevol llengua: la comunicació i la intercomunicació entre parlants.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la següent:
Proposta de resolució
El Parlament de Catalunya:
1 – Rebutja aquest atemptat polític a la unitat de la llengua catalana que un altre cop el Govern del PP de l’Aragó ha perpetrat inventant-se de forma artificial una nova denominació per canviar amb criteris polítics i ideològics el nom de les llengües que la població parla, l’aragonès o llengua catalana parlada a l’Aragó.
2 – Insta el Govern de l’Aragó a rebutjar aquesta estrambòtica proposta i consideri el català com a patrimoni aragonès i comú als altres territoris del domini lingüístic català: Catalunya, País Va-lencià, Illes Balears, Franja de Ponent, Catalunya del Nord, Andorra, l’Alguer i el Carxe.
3 – Insta el Govern de l’Aragó que, enlloc de convertir la llengua en un element de polèmica i con-frontació, treballi per dotar la ciutadania de les polítiques necessàries de formació i prestigi, sense excepcions, de totes les llengües que es parlen al territori aragonès.
4 – Insta el Govern de l’Aragó a treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat filològica de la llengua catalana per elaborar les regulacions i normatives necessàries per impulsar l’aragonès i/o llengua catalana a l’Aragó.
Palau del Parlament, 9 de maig de 2013
Maurici Lucena i Betriu
Joan Ignasi Elena i Garcia
Montserrat Capdevila Tatché
Xavier Sabaté i Ibarz