Fa més d’un any que va finir el període de vigència del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) format pels ajuntaments de Salou i de Vila-seca i la Generalitat que el presideix a través del Conseller d’Economia. Aquest organisme, en nom dels dos ajuntaments, és l’encarregat de mantenir les relacions administratives de tot tipus amb l’empresa propietària de Port Aventura i, en el futur molt proper, amb la que posarà en marxa el projecte conegut com Barcelona World.
El febrer de 2012 l’ajuntament de Salou va avisar amb temps que volia revisar la repercussió econòmica i revisar els estatuts del CRT. Passat un any, davant la passivitat i la incompetència del Govern de la Generalitat, la principal infraestructura turística de Catalunya es queda sense el govern adient que suposava el Consorci que formaven conjuntament els ajuntaments de Vila-seca i Salou.
Perquè si llavors aqeust darrer ja va deixar d’assistir a les reunions, ara ja ha manifestat la seva decisió de procedir individualment en el futur i no tornar al CRT i, per tant, a partir d’ara cada ajuntament procedirà sense tenir en compte l’altre i per tant serà molt més complicat analitzar els problemes comuns i arbitrar les solucions pertinents.
Es farà així un flac servei als interessos generals i s’enviarà un missatge negatiu als emprenedors i inversors d’aquí i de fora respecte a les dificultats per invertir al nostre territori.
I el Govern de la Generalitat que és qui presidia el consorci, en lloc de liderar la solució, cridar els alcaldes i arbitrar una solució que plagués a tots dos ajuntaments, res de res. Va encomanar a una comissió d’experts que busqués algun tipus d’alternativa i es va rentar les mans.
Ara, veu com definitivament marxa Salou i queda liquidat el Consorci, el Govern mira de nou cap a un altre costat i ni tan sols hem sentit que es lamenti de la nova situació que ja sembla irreversible.
És cert que els dos alcaldes tampoc no escapen de les seves responsabilitats i algun d’ells lamentarà més que l’altre la seva inflexibilitat vist el resultat final. Ho hauran d’ explicar bé als seus convilatans i no sé si aquests els entendran.
Però el principal responsable és el Govern que hi és per resoldre conflictes com aquest, no per delegar la seva solució en una comissió i després desentendre’s malgrat que presidia el CRT.
El Conseller Mas-Colell em responia al Parlament just ara fa un any que li feia “vergonya que estimulés conflictes locals” quan només li manifestava la meva preocupació i la del nostre territori. Dotze mesos després li podria respondre que a mi em fa vergonya que el Govern de Catalunya hagi estat i encara avui sigui incapaç de solucionar les divergències de dos alcaldes i que tot plegat ens hagi deixat sense un Consorci que es va considerar imprescindible – i encara ho és – per gestionar la principal infrastructura turística de Catalunya que ha d’ampliar ara la seva activitat i que necessita més que mai de la unió, de la competència i de la intel.ligència que el Govern de Catalunya no demostra.
Publicat al Diari de Tarragna dissabte 30 de març de 2013
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
