L’empresa, més que centenària a Flix – 1.897 – ha passat vicissituds diverses amb diferents noms. I de ser exemple europeu i mundial en les seves millors èpoques ha acabat amb la major part dels seus terrenys contaminats així com de l’Ebre que la va fer nèixer i li ha donat sempre vida.
Una part important dels seus administradors no han sabut conservar- la ni adaptar- la als temps ni buscar noves activitats. Administradors que no han patit mai cap crisi. Em canvi han contemplat com totes les crisis sense excepció les patien els seus treballadors i treballadores que han donat el millor de si mateixos – quants fins i tot la seva vida ? – .
No es pot queixar ERCROS de falta de col.laboració de Flix: impostos municipals reduïts, vista grossa davant sentències que certificaven atemptats mediambientals, residus dipositats a preus simbòlics. Per cert, fa posar vermell aquest paràgraf de la seva darrera memòria de Responsabilitat Social Empresarial: la política de responsabilitat social empresarial d’ERCROS està basada en la informació, la transparencia e implicación en la realidad social, laboral, ambiental y económica de su entorno.
Tampoc no es pot queixar de falta de suport del Govern de Catalunya en diverses ocasions. La que més recordo quan jo hi era donant suport a la consolidació del que havia de ser el primer grup químic català quan va adquirir Aragonesas i després Derivados Forestales amb una financiació sindicada dirigida per l’Institut Catala de Finances. Per cert, de catalana poquet perquè a la web la nostra llengua brilla per la seva absència i la negociació de l’ERO s’està fent a Madrid per si de cas.
Tampoc no es pot queixar que no hi haguem col.laborat amb idees davant la falta clamorosa d’iniciatives per la seva banda. La darrera, quan al març del 2010, en unes jornades de CCOO a Tarragona sobre energia, vam assenyalar la ubicació dels terrenys d’ERCROS a Flix com idonis per construir una planta de biomassa a la qual desprès l’empresa volia afegir la fabricació de pellets. Recordo com al juny del 2011, els responsables d’ERCROS, en unes altres jornades de CCOO a la Unió Social de Flix ens varen reconèixer públicament aquesta aportació. Però el cert és que fins avui i malgrat que hem seguit de prop tot el procés, facilitant fins i tot possibles inversors desprès del fracàs amb els que havia contactat l’empresa, cap èxit. Ara ens assabentem que és possible que els fracassos s’hagin produït per unes exigències massa elevades per part d’ERCROS. Si fos així, n’hi hauria per llogar-hi cadires perquè tothom sap que les seves trenta hectàrees no les ocuparà ja mai i per tant, qualsevol empresa que vulgui instal.lar-se allà hauria de veure’s com una benedicció per a ERCROS i no com una ocasió per demanar l’oro i el moro.
En fi, potser els hem dispensat massa bons tractes i els seus directius s’han encantat i ensopit. O potser ens han sortit massa espavilats – ja m’entendran millor si aquí poso noms com Javier de la Rosa -. O han estat incompetents – aquí posin vostès els noms que vulguin que ja els coneixem tots – i han marxat o encara hi són sense cap mena de patiment i ben contents i proveïts.
ERCROS hauria de saber que en ple segle XXI les empreses serioses tenen assumit el concepte de Responsabilitat Social encara que ja hem vist que allò que prediquen en la seva memòria no té res a veure amb la responsabilitat i menys social. Però si hi reflexionen veuran que tenen contreta amb Flix una responsabilitat molt gran. I si pensen en el tracte tan favorable que els hem dispensat a Flix com he explicat més amunt, conclouran que tenen un deure ètic i moral que potser no es pot quantificar però que és molt gran.
Així que han de seure i col.laborar. Tenen l’oportunitat de rectificar i quedar bé cosa que fa anys que no fan. Alguns potser no ho han fet mai però darrera la fredor gèlida dels números sense cap mena de diàleg, hi ha la possibilitat real de buscar una alternativa. ERCROS sap – aquí ho sabem gairebé tot – que dels diversos escenaris ha escollit el més traumàtic i radical. I que hi ha altres possibilitats de negoci a les seves instal.lacions de Flix que si rebaixa exigències i posa intel.ligència i bona voluntat, poden ser competitives. I sap, finalment, que la gent de Flix que tant ha aportat durant més de cent anys, està disposada a parlar per trobar solucions.
ERCROS Ha de fer marxa enrere i saber que si ho fa no manifestarà cap feblesa sinó que trobarà el reconeixement del seu gest per centenars i milers de persones actuals i futures. La unanimitat de totes les forces polítiques al Parlament i la mobilització de tot el poble ho demostren
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
