Aquests dies ha sortit a la llum la transcripció de trucades telefòniques al voltant de les concessions de les ITV (inspecció tècnica de vehicles ) per part del Govern de CIU. Ve de lluny perquè poques setmanes abans de deixar el Govern l’any 2003 el govern de Jordi Pujol aprovà en el darrer consell executiu allargar sis anys més les concessions de les ITV malgrat que encara tenien tres anys de vigència.
A Espanya la privatització dels sectors energètics, telecomunicacions i banca pública principalment ve del Govern Aznar. Però altres activitats han acabat essent qualificades d’interès públic com la provisió i tractament d’aigua, la recollida i tractament de residus, inspeccions d’aliments o com la seguretat industrial – ITV incloses – . Però s’han anat encomanant a empreses mercantils que han acabat treballant pràcticament en règim de monopoli o oligopoli, és a dir, sense competència.
Si no s’haguessin definit com d’interès públic no estaria justificat que l’administració legislés i regulés la seva planificació i gestió – encara que no tant el seu control – . Només cal mirar l’ordre que anualment regula les tarifes de les ITV que s’emmarca en la Llei de Seguretat Industrial on es defineix aquesta com un servei públic d’interès general. Però malgrat això, s’encomana la seva gestió a qui té per objectiu el lucre per damunt de tot i que ha de retribuir a final d’any a uns accionistes que tampoc no estan interessats més que en el seu interès particular.
Tan normal ho trobem ara que ja no ens estranya la privatització de l’aigua de rius, mars i aqüífers i el conseller Vila explica al Parlament amb naturalitat que continua àmb el seu propòsit de privatitzar l’aigua del Ter-Llobregat. Seria increïble que parlés així d’un Parc Natural però ell troba normal regalar l’aigua perquè se’n beneficiï el sr. Entrecanales, per cert habitual de la llotja presidencial del Bernabeu d’on acostumen els convergents a dir que venen molts mals de Catalunya.
Després reclamen estructures d’estat i penso si aquest govern vol un nou Estat amb les seves estructures més bàsiques en mans de monopolis quan podrien i haurien d’estar en mans de tots. La ciutat alemanya de Munich té municipalitzada l’aigua, l’electricitat, l’energia, el gas, el transport i les telecomunicacions i no és un länder. Això sí que són estructures d’estat al servei dels ciutadans.
En les converses telefòniques que hem conegut sobre com apropiar-se de les ITV es parla de 30 per cent d’ebitda ( benefici brut d’explotació ). Déu n’hi do. I en un servei públic hi ha d’haver aquests marges que paguen els ciutadans ? Recordem també les sancions multimilionàries a empreses que són oligopolis de les telecomunicacions o dels hidrocarburs per haver abusat pactant preus que els consumidors paguen sense dret a reclamació.
Resumint, serveis qualificats com d’interès públic no es poden concedir sense control a l’interès lucratiu d’empreses mercantils. Cal reconsiderar com es gestionen des del sector públic totalment o des d’empreses mixtes per assegurar que preval l’interès general i no el privat i que es respecten els drets dels consumidors en la planificació i la gestió d’aquestes activitats. I fem servir la imaginació perquè els controls siguin absolutament efectius: presència de professionals independents de reconegut prestigi als consells d’administració i especialment també dels treballadors i treballadores.
I revisem la llista perquè potser l’hauríem d’ampliar a altres camps que també hem anat acceptant resignadament que poden estar sota la lògica del benefici privat quan les seves repercussions recauen en milers de persones innocents de la gestió d’altres.
Corrupció, ni una. I encara menys en serveis d’utilitat pública que per preservar-les d’abusos hem de posar-les sota control i treure-les de la lògica del lucre.
publicat al diari Més Tarragona el 13 de febrer de 2013
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
