El conseller Mas Collell, fidel als principis i les pràctiques d’un govern que fa dos anys es va dir bussiness friendly, duu a terme una liquidació del poc que queda públic al nostre país per fer-nos més dependents encara dels grans poders empresarials i financers.”
Em refereixo a la sortida a concurs al DOGC d’ahir, set de gener, a la venda de la Planta de Residus especials de Constantí fins ara de la Generalitat, “és a dir, de tots els catalans i catalanes.”
Això ho ha fet sota la política de fets consumats i d’amagatotis, en un tema tan delicat com aquest que des de l’inici va requerir de la màxima informació i consens a tot el territori.
Falta de garanties i incògnites
Aquesta venda suposa que passa a control privat, i per tant a la lògica del benefici econòmic exclusivament, el funcionament de la planta i “a partir d’ara, en conseqüència, no tindrem les garanties de seguretat, de respecte al medi ambient, de manteniment dels llocs de treball – més de quaranta – i de les aportacions al municipi de Constantí de finançament de les despeses de l’enllumenat públic i de les aportacions en concepte de cànon.”
Un negoci rodó
A preu de ganga – la Generalitat ha invertit més del doble del que ara pensa obtenir amb la venda – , es disposa d’una instal·lació on obligatòriament han de portar els seus residus moltes indústries de tot el país. “Per tant, és un bon negoci per a qui compri la planta que l’explotarà gairebé en règim de monopoli.”
“Aquesta venda respon a la lògica de les empreses que ja fa temps que malden per obtenir-ne la propietat i ara l’aconseguiran a preu de saldo.”
La nostra posició:
1 – Apel·lem als diputats de CiU, i dels seus socis d’ERC, del territori perquè aturin aquest despropòsit de forma immediata. Si no ho fan els considerarem còmplices d’aquesta venda que ens perjudica als actuals i als futurs catalans i catalanes del Camp de Tarragona.
2 – Els socialistes entenem que els serveis públics importants com l’aigua – que també està privatitzant el Govern de la Generalitat a Barcelona – o els residus i més en els especials com és el cas de la planta de Constantí on es tracten residus de tota Catalunya – han d’estar sota control i direcció dels poders públics que són els únics que poden assegurar l’interès públic per davant de la lògica del benefici privat que té altres camps de l’economia per actuar.
3 – No tolerarem cap minva en la seguretat d’una planta que fina ara ha estat sota control públic i amb totes les garanties mediambientals amb controls estrictes i periòdics i amb estudis independents de la URV.
4 – Exigim informació immediata. No estem davant una venda qualsevol. Aquest és un més dels serveis que es presta a tota Catalunya des del territori del Camp de Tarragona.
5 – Considerem que el govern del sr. Mas amb aquesta venda ens fa més dependents i amb menys capacitat de decidir sobre un tema tan important del nostre teixit productiu però, sobretot i molt principalment, per a la nostra salut i la de les generacions futures. Al sud també ens mereixem un respecte perquè també som catalans.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
