La frase del President del nostre país Artur Mas “ Quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor “, pronunciada fa uns dies en ocasió de la inauguració del desdoblament de l’Eix Transversal, és un tòpic molt suat que ens ha perjudicat tota la vida als catalans. Joan Fuster ja va substituir allò de Josep Pau Ballot “puix parla en català, Déu li’n do glòria” per allò altre més ajustat a la realitat “puix parla en català, vejam a veure què diu”. No sigui – això ja és d’un servidor – que amb l’excusa de ser o dir-se o vantar-se de ser català i proclamar-se’n cada dia, ara amb estelada inclosa, n’hi hagi uns quants que es facin l’espavilat de debò ( noti el lector o lectora que ser espavilat és molt diferent que fer-se l’espavilat ).
Perquè el sr. Mas va camí de passar a la història – si no espavila – com el pitjor president que hagi tingut Catalunya. En sortir de la famosa entrevista amb Mariano Rajoy va reconèixer que en dos anys no havia assolit cap dels objectius que s’havia proposat i ens havia promès: revitalitzar l’economia, assegurar l’estat del benestar i el pacte fiscal. No va dir res de reduir l’atur a la meitat o de contenir el dèficit però també s’ho havia proposat i també ha fracassat.
Faltat com està d’alguna cosa per exhibir que li permetés pronunciar tan falsament nacionalista frase com l’esmentada, es planta a la inauguració oblidant que des que es va començar a parlar del tal desdoblament l’any 97 governant Jordi Pujol ja hauria hagut de ploure molt i que si no hagués estat pel primer govern d’esquerres amb el Conseller Joaquim Nadal ni s’hauria encarregat el projecte, ni trobat la fórmula per al seu finançament ni el sr. Mas l’hauria pogut inaugurar. I per suposat no hauria pronunciat tan incorrecta frase. Perquè els catalans podem sentir-nos orgullosos d’altres coses, però d’acabar una obra que ja es va veure necessària fa quinze anys no ho crec.
Tampoc no crec que el Sr. Mas pugui presumir que quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor. El dia abans de la frase havia sortit a la llum pública l’escàndol de la concessió-privatització de les Aigües del Ter-Llobregat. I aquí no hi ha posat la mà ningú de Madrid, eh ? S’ho va fer tot solet el Govern dels millors. Clar que segons el portaveu d’ERC la culpa és de Madrid que vol que reduïm tant el dèficit que el Govern de la Generalitat va actuar amb precipitació (sic). Qui l’ha vist i qui el veu a Oriol Amorós defensant ara l’indefensable.
Però no cal buscar gaire per trobar altres casos com el de les ITV, o el cas Palau per concloure que el President no va encertar la frase. Perquè quan tenim la possibilitat de governar-nos, no sempre l’encertem els catalans. I n’hi ha que més aviat l’encerten poques vegades i a la majoria ens fan més dependents.
Perquè que no puguem decidir ni tan sols sobre dos recursos tan bàsics com l’aigua dels nostres rius i del nostre mar perquè el sr. Mas la privatitza ens fa més dependents. O que renunciï a tenir una política energètica pròpia malgrat que l’article 133 del vigent Estatut atorga al Govern de Catalunya àmplies competències, també disminueix la nostra capacitat de decisió.
El sr. Mas prefereix dependre d’Acciona o d’Endesa que exercir una política que respongui a l’interès general dels catalans i les catalanes. Ara ja no podem decidir sobre l’aigua que, per cert, no té massa sentit que tingui propietari, no ? O si l’ha de tenir que siguin els ciutadans a través del seu govern de torn. Serà veritat que, al final, veurem la privatització de l’aire que respirem ja en bona mesura agredit i cada cop més calent ? O dels raigs de sol o del vent que poden produir energia ? O prefereix el sr. President l’energia nuclear de la qual ni se’n parla al seu programa electoral ni, naturalment, al pacte amb ERC ?
Finalment, tampoc no crec que afirmar que quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor estigui a l’alçada dels temps. Quan haguem traspassat totes les competències necessàries a Europa per tenir alguna opció de futur, els actuals estats i nacions tindran poca capacitat de decisió – espero que els ciutadans en tinguem més, tot dependrà de qui governi i al servei de qui ho faci – .
Llavors, nacionalistes catalans, espanyols i d ‘arreu no podran dir “quan tenim autonomia i autogovern ens espavilem millor “. Espero que puguem dir quelcom semblant a “ ara que tenim un gran estat europeu, els catalans tenim més assegurats drets bàsics com el del treball, l’habitatge, l’educació, la salut i els serveis socails, estem més protegits i disposem de més serveis, en millors condicions i ens sentim veritablement orgullosos de la nostra condició d’homes i dones que contribueixen amb el seu esforç a un món millor i més habitable “
Clar que llavors el sr. Mas i l’inefable comentarista que l’entrevistava a la mitja part del Catalunya-Nigèria de futbol també de la setmana passada ja no podran coincidir ni lloar que Puyol s’hagi partit la cella per Catalunya.
Publicat al Diari digital El Jornal
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
M’agraden molt les teves reflexions Xavier, pero no se que passa que han fet creure a la ciutadania, que la independencia ho solucionara tot, i ara que la gent ho esta passant tant malament, tan sols vol solucions, i molts no volen formar part d’un pais, que fa AVES en llocs on no l’agafa ningú i aeroports que no hi aterrara un avio, etc…, i la veritat es Xavier que Espanya no evoluciona, la politica espanyola tampoc, i aixo fa que cada cop hi ha mes gent que s’apunti al carro de l’independencia.Si els espanyols continuen donant la majoria amsoluta al PP crec que no tindrem més remei que separar-nos d’aquests retrograds, i crec que si el PSOE, no fa una aposta clara per Catalunya, Espanya cada cop anirà més a la deriva i no podra tirar endavant, i aqui el PSC acabara com una força insignificant.