No hi ha alternatives a les mesures que hem hagut d’impulsar» (una forma fina i perifràstica de referir-se a les retallades). «El dèficit públic que tenim no ens deixava cap altra opció». Malgrat que són paraules que perfectament podria haver expressat el senyor Mariano Rajoy, en aquest cas es tracta de les declaracions literals d’Artur Mas en el debat sobre política general que va servir per posar punt i final als dos anys més eixorcs de la història de Catalunya. I és que els arguments de CiU i PP sempre coincideixen en el mateix discurs: totes les retallades de serveis, drets i prestacions socials, les polítiques orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i afegir dificultats a la vida quotidiana dels ciutadans són mesures «difícils, però lamentablement necessàries» obligades per «l’inesperat» dèficit en què s’han trobat les administracions públiques. Potser la millor definició d’aquesta justificació és la inigualable confessió de Rajoy en plena sessió al Congrés dels Diputats: « ¿Me dice usted que a la gente no le gustan los recortes? ¡Toma! Pues a mí tampoco ».
Doncs bé, a mi m’agradaria explicar als tarragonins i a les tarragonines que sí que hi ha alternatives a aquestes polítiques de la dreta ultraliberal; i fer-ho amb arguments. Primera realitat, aquestes retallades, lluny de treure’ns de la crisi, ens acosten més al precipici. Així, malgrat els «sacrificis necessaris que hem hagut de prendre» en aquests dos anys de Govern de CiU, el deute públic de la Generalitat s’ha disparat passant del 17% del PIB català (2010) al 22% el 2012, un dels majors increments registrats a la Unió Europea. I per què? Doncs perquè amb les retallades només s’ha aconseguit accentuar la recessió, davallar l’activitat econòmica, augmentar l’atur i, per tant, reduir els ingressos de l’Administració. Per als socialistes continuar pel camí que ens marquen CiU i PP tan sols agreujarà les condicions de vida diària dels ciutadans i facilitarà que l’atur continuï trencant sostres. Estic segur que tothom comparteix aquesta evidència.
Estem segurs que hi ha alternatives reals a aquestes retallades injustes i, a més, inútils per fer-nos sortir de la crisi. Quina és l’alternativa? Aplicar el sentit comú i fer que contribueixin més aquells que tenen més riquesa i més recursos. Es pot reduir el dèficit augmentant els ingressos de la Generalitat en lloc d’anar fent puntades a les classes populars i mitjanes, als treballadors i als emprenedors, via retallades. Primera mesura que impulsarem els socialistes: recuperar l’impost de successions per a les grans fortunes, cosa que permetrà ingressar 300 milions d’euros. Segona, revertir les baixades d’impostos als ciutadans que ingressen més de 120.000 euros l’any i a les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros. Tercera, recuperar l’impost de patrimoni modificant-lo perquè gravi els ciutadans amb un alt nivell de riquesa, etc.
Gràcies a totes aquestes iniciatives la Generalitat disposarà dels recursos per aconseguir que aquells que tenen reconeguda la renda mínima d’inserció cobrin aquesta prestació i no quedin, com passa ara, sense cap ingrés econòmic abandonats a la seva sort en plena crisi, i no caldrà tampoc retallar prestacions als discapacitats, als dependents o als aturats, per posar alguns exemples.
Ens diran que la solució passa per horitzons lluminosos, els referèndums, «les estructures d’Estat» i «la terra fèrtil més enllà del pedregar». Però, mireu, quan us apel•lin al fervor patriòtic a l’hora de demanar el vot, penseu que el Govern socialista del president Hollande a França ha aprovat un pla d’ajust pressupostari on el 80% de la reducció del dèficit es fa augmentant els impostos del capital mentre que el Govern de Mas i de CiU ha carregat el 98% de la reducció del dèficit en retallar despesa social. Aquesta és la realitat que els «patriotes» tractaran de maquillar en campanya darrere del debat de les banderes. I què passa si Mas diu que, donada la crua realitat, demanarà un esforç als qui més tenen, com fa Hollande?
article publicat al Diari de Tarragona el 6 de novembre de 2012
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
