No som prop del 14 d’abril, ni, per desgràcia, no s’ha proclamat la república ni a Catalunya ni a Espanya, ni molt menys a Anglaterra on la reina sembla gaudir de més popularitat que mai després de la celebració del seu seixantè aniversari de regnat.
Per què, doncs, aquest article ? Doncs per sortir al pas d’aquells i aquelles que creuen que ara no és oportú plantejar el debat de república-monarquia, que amb la que està caient encara ho és menys i que això no interessa a la majoria de la gent. Fa uns dies, en una reunió, una senyora que se les dóna de moderna, avançada i progressista, em replicava amb aquests raonaments per acabar reblant que ara el que cal és, restaurar la credibilitat en la democràcia, infondre en la gent els principis d’aquesta democràcia afeblida.
El meu astorament no ha cessat encara perquè jo no sé com casa això ni sabria com explicar que una democràcia no pot tenir monarquia malgrat que al nostre país la tinguem heretada d’un passat que no s’acaba de tancar. Un dels pocs però sagrats principis de la democràcia és precisament el de la igualtat d’oportunitats i, en conseqüència, l’absència de privilegis ja sigui per raó de procedència, família, raça, sexe, en definitiva, de qualsevol tipus. La monarquia és un privilegi incomprensible i incompatible amb la democràcia des del meu punt de vista.
La igualtat davant la llei ja és complicat d’acomplir-se malgrat que totes les Constitucions democràtiques ho contemplen.
A l’Estat espanyol els qui ens sentim republicans vàrem haver de cedir en acabar la dictadura i vam acceptar la monarquia com a solució. Però aquesta renúncia no ha estat mai permanent sinó provisional i ningú no ens pot obligar a canviar d’opinió.
Als qui tant ens dóna si una causa és o no acceptada majoritàriament si és justa, no deixa d’estranyar-nos aquesta postura i més encara si prové de persones que es diuen de progrés.
En una època en què la sensibilitat vers els privilegis s’ha estès – i és bo que així sigui – , no té sentit dir que ara no és oportú no només qüestionar sinó fins i tot parlar de la República. Penso que ara és més oportú i més convenient que mai quan la sensibilitat vers els privilegis és més acusada que mai.
Per altra banda, és tenir visió de futur i és ser fidel a la memòria de milers d’homes i dones que van lluitar i fins i tot morir per la República. I ho van fer perquè consideraven que la igualtat era i és una condició bàsica i pilar fonamental d’un estat de dret. Banalitzar ara aquesta idea quan ja tenim maduresa democràtica i no hi ha cap perill d’involució és ser molt curt de vista.
Oblidar o no saber que si es vol ensenyar democràcia s’ha de poder qüestionar qualsevol privilegi – i el de la monarquia ho és – és ignorància supina. A no ser que qui es tingui per progressista o d’esquerres en realitat no ho sigui i simplement practiqui l’oportunisme més descarat que és el de la conveniència. Però llavors és que no es tenen principis
Publicat al Jornal
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
