Pas qual Maragall va impulsar el Decret 256/2004, de 13 d’abril, de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. El sr. Artur Mas i CIU se’n van veure beneficiats però sobretot Catalunya que va veure reforçada així una de les funcions que tota democràcia conté en el seu si: la d’una alternativa que complementa la màxima representació de la soceitat que és la del Govern. No es pot concebre una sense l’altra. No hi ha Govern sense alternativa ni, naturalment, alternativa sense Govern. Catalunya va donar exemple afegint-se a altres països – pocs – que tenen aquesta figura instituïda fa temps com Gran Bretanya.
En aquesta política de vol gallinaci, de poca ambició i de curta mirada de l’actual Govern de CiU subjugada als interessos del PP – els diputats de CiU han aprovat gairebé tots els decrets del govern de l’Estat – i als grans interessos financers i de les grans corporacions empresarials, s’inscriu el tracte a l’alternativa que representa el PSC i el seu Primer Secretari Pere Navarro. En lloc d’enfortir el país, practiquen la feblesa davant els poderosos i es queden sense veu pròpia quan més necessària que mai seria
Em referiré a dos exemples que s’han donat darrerament des de la pròpia presidència de la Generalitat:
El primer, la greu acusació del President de la Generalitat en seu parlamentària al President del Grup del PSC Joaquim Nadal quan el va acusar de no defensar els interessos del país i fer-ho dels del PSOE que va provocar una bona rèplica d’en Quim. El President Mas ens donarà a nosaltres lliçons de catalanisme i de servei al país ?
El segon, ahir mateix quan, desprès de l’entrevista de Pere Navarro amb el President de la Generalitat, el portaveu del Govern Francesc Homs va menysprear el nostre Primer secretari i a tot el PSC menystenint el nombre actual de diputats i, en definitiva, intentant ridiculitzar el principal partit de l’oposició. És com si jo, lector/a l’invito a vostè a casa meva i quan marxa li dic a tots els mitjans de comunicació que vostè és poca cosa i què s’ha cregut de demanar l’acord que m’ha vingut a oferir ¡¡ Descortesia ? Més aviat mala educació.
Què pretén CiU ? Eliminar del mapa qualsevol alternativa, imprescindible per altra banda, a Catalunya ? Pobre país… “ i com m’agradria allunyar-me nord enllà …” que diria Espriu
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
