Són dues escoles de La Canonja i Tarragona respectivament. La primera porta el nom del mes en què La Canonja va recuperar la seva independència. La segona el de la il.lustre escriptora tarragonina tan premiada com estimada.
Ambdues escoles han tingut la gosadia de voler comptar amb un projecte educatiu propi que han bastit mestres i pares i mares i que s’aparta del que fan la majoria d’escoles de Catalunya. Es lògic que ambdues comunitats educatives presumeixin d’aquest atreviment que alguns interpreten com afany de superioritat sense ser-ho. És lògic perquè hi han esmerçat molts esforços. La participació activa – que és al 100 % de pares i mares – sempre costa més que la passivitat i, en el cas dels i les mestres, prescindir de mitjans standards per fer tasca artesanal, també comporta feines addicionals, formació continuada, imaginació i disposició a l’aventura de programar i treballar més d’acord amb el que demanen els principals subjectes de l’educació que són els nens i les nenes.
Es podrà estar d’acord o no amb aquest tipus d’escoles, de la seva forma d’entendre I orientar el procés educatiu però no s’és pot negar l’amor a la professió dels mestres i el dret que tenen mares i pares a escollir un projecte per als seus fills. I això no vol dir que les altres escoles de Catalunya que tenen projectes diferents no siguin de qualitat.
En aquests moments , l’Administració de la Generalitat, al.legant el moment econòmic difícil que passem, ha anunciat a ambdues escoles que han de fusionar-se amb altres dues escoles. Però els pares i mares no demanen gaire cosa. Simplement que es respecti el projecte i el claustre que el desenvolupa. I això no costa diners.
Vaig tenir fa uns dies una conversa amb la consellera Rigau que no desvetllaré en la seva totalitat, però sí que puc dir que en qüestionar ella la viabilitat d’aquests projectes simplement pel fet que un canvi en l’equipatge pedagògic el podia fer trontollar, vaig respondre que a totes les escoles de Catalunya podia passar això cada cop que s’incorporava una nova persona docent al projecte de qualsevol escola del nostre país perquè totes les escoles en tenen de projecte.
En fi, confio que aquestes dues escoles, d’alta qualitat pedagògica, puguin romandre plenament. I no només tolerades sinò enfortides des de les adminstracions. El suport dels l’Ajuntaments de Tarragona i de La Canonja el tenen; el del Grup Parlamentari del PSC també. Només falta la comprensió del Govern de Catalunya que hauria de comprendre que tant una com l’altra són ja patrimoni canongí, tarragoní i català. Perquè el Patrimoni d’una ciutat i d’un país no el constitueix només allò material sinó també les obres que no es veuen amb els ulls però que atenen a l’ànima i a la ment. I si són dels nostres infants i per a ells i elles, aquest patrimoni no té preu i és digne d’admiració….O ho hauria de ser
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
