Aquests quatre trets són els que ens van definir en la nostra fundació i formen part del nostre ADN. Són els que han constituït la nostra personalitat que, en bona mesura, hem de reconèixer que hem perdut. I els ciutadans no atorguen la seva confiança a un partit que té la personalitat tan desdibuixada.
Així que tots els homes i dones de bona voluntat que pensem així a Catalunya i que creiem que la millor opció per representar aquests valors és el PSC estem cridats a participar en la regeneració i adaptació del projecte als nous temps.
Canviar el PSC no perquè sí sinó perquè vàrem nèixer per canviar les condicions de vida dels homes i dones de Catalunya i volem fer-ho des de postures nítidament d’esquerra, de lluita per la igualtat d’oportunitats de tothom i hem de repensar el nostre discurs sobre les polítiques socials que asseguren l’estat del benestar. Amb polítiques públiques en els serveis que considerem bàsics que han d’arribar a tothom però sabent que hi ha diferents maneres de prestar aquests serveis que reconeixem des del sector privat o mixt.
Un PSC catalanista perquè no sabem ser d’una altra manera. Catalunya és un projecte col.lectiu i som milions de persones que ens reconeixem en tant que catalans i perquè estem segures que una forma pròpia d’organitzar-nos afavoreix un millor benestar dels i les qui vivim a Catalunya.
Un PSC ecologista perquè és una nova demanda social que hem d’atendre però sobretot perquè és un problema de salut del Planeta i per tant també de la nostra salut individual i finalment perquè és una ioportunitat econòmica.
I internacionalista per convicció de valors humans però perquè avui no hi ha ni hi haurà manera de sobreviure si no és amb un govern com a mínim europeu que faci front a la voracitat dels mercats i als interessos econòmics d’uns quants que cíclicament ens porten a la misèria i que no tenen en compte l’interès col.lectiu.
Aquest és el meu PSC , el que voldria i pel que treballo i treballaré amb il.lusió des d’avui mateix com hem de fer tothom. Perquè les derrotes no expulsen de la lluita més que als covards i als mancats de principis i el PSC som gent valenta i carregats dels valors més preuats i dels projectes més ambiciosos per als homes i dones que són l’única raó de la nostra existència. El respecte que ens mereixen no faran que ens agenollem davant les dificultats
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
XII Congrés del PSC. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
No son precisamente los nacionalismos encorsetados los que van a ayudar a la regeneración del socialismo. Somos muchos socialistas militantes del PSC., los que respetamos la opción nacionalista, pero entendemos que no debe desdibujar nuestras verdaderas esencias, y que debieran seguir siendo la universalidad y la solidaridad, en cualquier caso prioritarias.
Los rasgos identitarios tienen que tener una raiz profunda y en esa profundidad no atisbo la comunión material con la sociedad. Existe una falta de retroalimentación entre los representantes y el conjunto de la sociedad, parece que se ha interpuesto un muro, el cual no deja acceder las ideas y demandas actuales del conjunto de individuos hacia los representantes políticos; éstos tienen que hacerlas suyas y desarrollarlas dentro del contexto actual y bajo unos principios de diligencia, eficiencia, transparencia, …
Como punto final: hace falta una “renovación” en un sentido muy amplio.