Visca la pau i la tolerància
La declaració d’ETA era esperada des de fa molts anys amb delit per tots els bascos, però també pels catalans i tots els espanyols i tota la comunitat internacional. La PAU és el bé suprem al que podem aspirar tots els humans. Dilluns 24 d’octubre s’acompliran 40 anys que Pau Casals pronunciava el seu memorable discurs a l’ONU i deia que els catalans estimem la pau.
No puc oblidar en aquests moments les víctimes i les seves famílies, moltes d’elles tarragonines i catalanes entre les quals es compten les de l’atemptat d’Hipercor i el que va acabar amb la vida del company Ernest Lluch. O el terror que ens va amarar amb els atemptats de les inatal.lacions de Repsol o de l’aeroport de Reus. O la carta de l’ETA comminant a pagar que em va ensenyar Juan Ignacio Teran, un empresari basc de soca-rel que va acabar essent també empresari del nostre Port de Tarragona. O la diputada navarresa Blanca Garcia que m’explicava com fins i tot per comprar la roba íntima havia d’anar acompanyada de l’escorta. O com un estiu vaig haver de ser vigilat jo mateix prop de Pamplona tota la setmana durant les vacances familiars, vaig haver d’adoptar normes i hàbits de conducta diferents dels habituals per prevenir possibles “accidents” i a l’any següent renunciar a tornar-hi.
De manera que no són només els 829 morts els afectats amb una vida truncada sinó totes les seves famílies amb conseqüències de per vida, més els milers que han patit fins avui mateix el terror de les amenaces. Totes aquestes persones han estat privades de la seva llibertat. I, encara, si se’m permet, no puc oblidar tampoc altres que també han conegut la falta de llibertat que són els propis membres d’ETA – més de 700 a la presó i altres al carrer però sense poder desenvolupar el seu propi projecte – i les seves famílies amb una vida condicionada també per sempre per aquesta tragèdia que ha estat gairebé mig segle de terrorisme.
I malgrat això, malgrat tot això que és molt gros, la democràcia és prou generosa i prou potent – com el temps que també ajuda – com per superar fins i tot tanta misèria. De manera que avui és un dia per a l’esperança al País Basc, a Espanya,m a França i a tota la Humanitat. Perquè allà on acaba un nucli d’odi i de violència també tota la Humanitat se’n sent alleujada. I aquesta esperança és la d’un futur sense odi, amb l’acceptació de totes les idees que s’expressin en democràcia i sota el signe de la tolerància.
L’experiència dolorosa d’aquests anys que avui acaben han de servir als bascos i basques i a tots nosaltres per encarar un futur en què serà possible la convivència pacífica, la lliure expressió de les idees i els projectes personals i col.lectius que cadascú lliurement esculli sense pressions de cap tipus i amb llibertat. Perquè ningú no ha de voler ni poder imposar la seva superioritat sobre els altres per cap mitjà però encara menys per les armes.
Visca la pau, visca la llibertat i visca la democràcia
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
