El record de l’expulsió de Wolfgang Clement del SPD alemany l’any 2008 em ve a la memòria aquestes darreres setmanes de finalització de la legislatura quan veig el que fa el ministre Sebastian. Aquell ex-ministre alemany d’economia i treball amb Gerard Schroeder, va ser un polític de moda per bé que controvertit dins l’SPD car representà l’ala més conservadora que sovint s’enfrontava amb Oscar Lafontaine. L’SPD va decidir expulsar-lo quan en una campanya electoral a l’estat de Hesse va demanar als electors que no votessin la candidata socialista Andrea Ypsilante perquè preconitzava el tancament de les nuclears alemanyes.
De forma semblant, el ministre actual Miguel Sebastian ha contradit la política socialista continguda en el nostre programa federal, ha posat traves al fre de l’obsoleta indústria nuclear espanyola i ha dificultat el desenvolupament de les energies renovables fins al final de la seva gestió.
Clement era un clar representant del lobbie nuclear alemany que, per cert, s’ha desfet en pocs mesos com un terrosset de sucre. En política crec que els partits d’esquerra podem demostrar de forma fefaent que som molt menys dependents dels poders establerts – sobretot econòmics – que la dreta que ha demostrat i demostra abastament que els serveix a ulls clucs. Però no sempre aquesta norma s’acompleix. I de la mateixa forma que es troba alguna excepció d’independència en les formacions conservadores, també en les de l’esquerra hem d’admetre que hem tingut i tenim alguns a les nostres files que obliden que la nostra obligació és defensar els interessos generals per damunt dels particulars. I si aquests particulars representen perills per la nostra salut o per al desenvolupament del nostre país encara més.
El ministre Sebastian s’acomiada de tots nosaltres amb dos fets pels que passarà a les pàgines negatives de la nostra història. El primer, permetre i fomentar la pròrroga de la Central Nuclear d’Ascó sense que hagi superat les proves encomanades pels representants de la sobirania popular al Congreso de los Diputados i fer-ho per deu anys quan tot aconsella no fer-ho per un període tan llarg de temps.
El segon, intentar promulgar un decret que limita i posa tan difícil el desenvolupament de l’energia eòlica a Espanya i a Catalunya en particular que les entitats financeres, que estaven disposades a finançar tots els projectes que se’ls presentés malgrat la poca disposició a facilitar crèdits, ja li han fet arribar que si aquest decret surt no en finançaran ni un.
El ministre Sebastian coneix perfectament aquesta situació i prefereix que continuïn les nuclears insegures i finites amb tecnologia i combustible estrangers, o augmentar la nostra dependència del gas també aliè abans que procurar el desenvolupament de tecnologies pròpies amb uns recursos inesgotables i segurs com el vent o el sol.
En la darrera conferència del PSOE celebrada aquest cap de setmana, en què hem aprovat un impuls clar a les energies renovables i hem posat data al tancament de les nuclears, el ministre no es va dignar assistir a la Comissió en què discutíem les qüestions energètiques. La seva companya de Gabinet Cristina Garmendia ho va fer sense problemes potser perquè sabia que seria molt ben rebuda. Entre altres coses perquè ha situat Espanya en la novena posició com a potència científica mundial. El ministre Sebastian, en canvi, no podia presentar un balanç tan positiu en matèria energètica i a fe que l’hauria pogut mostrar si la seva política hagués estat una altra.
En fi, haurà acontentat uns quants, és cert. Però la majoria de ciutadans no li podem agrair gaire cosa i restarem amatents a la seva trajectòria futura per acabar d’explicar-nos el relat de la seva actuació.
Al ministre Sebastian li queden poques setmanes i encara pot rectificar aquestes dues decisions que ha enviat al Consell de Ministres per a la seva ratificació. Si rectifiqués encara li podríem dedicar aquella frase que diu ” un buon finale tutta una vita honora ” . I llavors treuríem l’adverbi de quantitat i l’interrogant del titular d’aquest article.
A La Vanguardia va sortir així
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
la carta que Eurosolar ha enviat al mal ministre Sebastián:
http://www.energiasostenible.org/sec3.asp?id_link=58&id_up=17
Hermann Scheer recordaba que era un lobbysta, a sueldo de RWE Power, instigador de la prorroga nuclear y derrogar la ley nuclear del SPD, al tiempo que hizo una campaña contra Andrea Ypsi, como presidenta y Hermann Scheer ministro de Economía y Medio Ambiente. Schroeder al menos el su gobierno convocaba gabinete de crisis de gobierno para rectificar las decisiones de Wolfgang Clement, con el programa electoral en mano.
http://aesyd.blogspot.com/2008/01/clement-contra-ypsilanti.html
Subscric i, amb el vostre consentiment, comparteixo al meu mur.