Text de l'esmena a la totalitat de l'apartat de Medi Ambient de la Ponència Política del XII Congrès del PSC que hem elaborat un grup de companys i companyes de la sectorial de Madi Ambient del PSC perquè substitueixi el text actual i/o s'aprovi com a manifest perquè marqui el futur del Partit. El text va rebre l'aprovació de la Sectorial per unanimitat el passat 8 de setembre
SOLIDARITAT AMB EL FUTUR, POLITÍQUES DE SOSTENIBILITAT ACTIVES
Un nou món amb nous valors
Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom
Amb aquestes garanties, les darreres dècades del segle passat ens vàrem adonar que no n’hi havia prou perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges va comportar també va anar acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, s’han transformat i destruït ecosistemes i l’ús de recursos naturals – sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits – supera els que el propi Planeta disposa o pot generar . Ja és conegut que si tots els habitants del Planeta consumissin el mateix que els dels països desenvolupats es necessitarien tres planetes i el canvi climàtic és una amenaça per al Planeta i per a totes les persones que hi vivim. Així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure. Afegim el consum desordenat i excessiu de sòl i d’aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d’aliments sense suficients garanties requereixen una nova concepció de la vida i de l’organització social.
Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que han vingut menystenint-los en el passat i ara que aquest pensament domina bona part del món, continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.
És per això que volem que el PSC, que ha vingut defensant aquests principis, els assumeixi ara de forma més decidida. Volem un PSC ecològicament ambiciós i responsable alhora que incorpori en tota la seva política:
– El desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica
– els valors de la responsabilitat , l’equilibri en les relacions amb la natura, l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos.
– un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles especialment energies renovables
– La recerca de noves formes de consum, producció i transport
– La reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles
– La investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del Planeta
Finalment, aquesta és una tasca tan colossal que no la podem ni volem dur a terme sols. Des del PSC cercarem la col•laboració de persones expertes i organitzacions sensibilitzades per construir una Catalunya exemplar en la cura de les persones i dels ecosistemes que la formen i amb una nova economia que faci compatible el desenvolupament econòmic amb una vida digna i solidària entre les persones actuals i les generacions futures al nostre país i a tot el Planeta, i alhora també perquè la realitat d’un món i un medi ambient canviant ens condiciona i té repercussions socials.
Canvi climàtic i energia.
El canvi climàtic i la crisi energètica ens han posat davant d’una realitat de la qual ja no es pot defugir: la necessitat d’incorporar la sostenibilitat com un eix fonamental pel desenvolupament equilibrat de la nostra societat. Sostenibilitat entesa en un sentit integral, que ha d’incloure no tan sols els aspectes més tradicionals del medi ambient, sinó també altres dimensions com l’econòmic i el social.
Estem convençuts que les polítiques de sostenibilitat no són un fre pel país, més aviat són ja un factor de competitivitat econòmica i generadores d’ocupació.
Aquesta nova ampliació de drets suposa sens dubte un estímul per consolidar un model econòmic basat en el coneixement, la innovació i l’assumpció de responsabilitats socials que a més garanteix el patrimoni ecològic comú, i que no vincula el creixement a un ús anàrquic dels recursos naturals.
El canvi climàtic no és ja un risc probable sinó una realitat clara. Els informes del panel intergovernamental del canvi climàtic IPPC han manifestat sense ambigüitats que si no es redueixen les emissions de CO2 i els altres gasos d’efecte hivernacle l’increment de la temperatura del planeta pot acabar amb la nostra civilització. Cal articular una resposta global i volem convertir-nos en aliats de la lluita contra el canvi climàtic.
Considerem que la lluita contra el canvi climàtic és el principal motor de transformació dels models econòmics i productius amb capacitat per generar nous àmbits d’activitat econòmica compatibles amb la sostenibilitat ambiental i social. Farem de les polítiques de canvi climàtic un eix bàsic de la pròpia coherència de les polítiques econòmiques, territorials, energètiques, industrials i comercials.
En aquest sentit, impulsarem polítiques que es fixin com a objectiu la reducció d’emissions de CO2 en el sector energètic en un 100% l’any 2050. Treballarem activament perquè els governs de Catalunya i d’Espanya en les seves actuacions contribueixin a que l’UE assoleixi una reducció d’emissions de fins el 30% el 2020. Aquests objectius han d’anar acompanyats de noves polítiques fiscals que permetin interioritzar les externalitats mediambientals d’un excessiu consum energètic i el consum de combustibles fòssils. Resulta imprescindible revisar els sistemes tributaris de tal manera que els incentius siguin consistents i adequats a un creixement sostenible i respectuós amb el medi ambient. Taxes sobre les emissions de CO2 han de servir per finançar les inversions per la implantació de noves tecnologies baixes en carboni.
L’energia ha esdevingut una de les necessitats indispensables perquè les persones gaudeixin d‘unes condicions de vida digna. Per això situem la política energètica al màxim nivell estratègic.
Els i les socialistes defensem un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d’innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat pel conjunt de la societat i com a dinamitzador de la competitivitat d’una nova indústria de l’estalvi i l’eficiència energètica i les energies renovables, però també de transformació d’altres sectors de l’economia.
Tota política energètica ha d’anar acompanyada d’una veritable política industrial, tecnològica i d’innovació pel sector energètic per aprofitar les enormes oportunitats econòmiques associades al sector, evitant però a la vegada possibles abusos o activitats especulatives. Cal mantenir l’aposta ferma per l’R+D+i com va fer el govern d’esquerres amb la creació de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, la formació de capital humà qualificat, i l’atracció d’inversions relacionades amb l’energia.
Volem garantir la seguretat de subministrament tenint en compte el respecte al medi ambient. Per sortir de la dependència del petroli i de l’energia nuclear hem d’avançar decididament i massivament en el camí de les energies renovables. Aquest avenç s’ha de fer de forma eficient i eficaç econòmicament, a partir d’un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur que garanteixi el preu de venda sense modificacions en un període llarg de temps (eòlica, fotovoltaica, termosolar, geotèrmia, biomassa i mini hidràulica) que doni senyals correctes a les inversions a llarg termini que requereix el sistema energètic i que permeti transitar cap a un model energètic sostenible que no posi en risc la seguretat de subministrament.
Un element indispensable per a la competitivitat de la nostra economia és disposar d’una xarxa d’energia elèctrica moderna, amb la suficient capacitat per adaptar-se a la demanda canviant i dimensionada per afrontar els reptes del futur més immediat. Per aquest motiu, és essencial que la xarxa elèctrica disposi de la interconnexió necessària perquè el nostre sistema elèctric estigui més integrat amb la xarxa europea, que ens permeti augmentar la seguretat de subministrament i una integració total de les renovables. Tanmateix hem d’exigir millores d’eficiència i fer més intel•ligents les xarxes de transport, distribució i comercialització, que permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa, utilitzant tècniques de smart grig.
Hem de disposar de competències efectives sobre la regulació de l’activitat de distribució elèctrica com ja contempla l’Estatut en coherència amb la estratègia industrial i la qualitat que demanda la ciutadania de Catalunya. Cal també disposar de la capacitat de fixar la retribució.
Cal seguir fomentant la reducció de la demanda amb majors inversions en estalvi i eficiència energètica, que és un dels vectors a potenciar per reduir la nostra dependència energètica de països tercers. Per tal d’afavorir l’estalvi i l’eficiència energètica cal prioritzar actuacions en determinats sectors crítics que concentren gran part del consum energètic i per tant on més impacte poden tenir noves polítiques, com és el cas de la construcció que requereix transformacions per posicionar el sector residencial i comercial en la primera línia de la sostenibilitat ambiental. L’aposta ferma pel transport col•lectiu a Catalunya o l’impuls de modalitats de transport més eficients com el vehicle elèctric també van en aquest sentit ja que el transport és una de les principals fonts de malbaratament energètic del país i que representa un tant per cent de consum final d’energia més elevat, amb gairebé un 40% del total.
Com a socialistes hem d’abordar el debat sobre l’energia nuclear amb rigor, serietat i responsabilitat. Després del desastre a Fukushima i de les seves conseqüències avui encara no del tot previsibles, hem de repensar el paper de l’energia nuclear. Fins i tot caldrà tornar a avaluar els riscos residuals que tota activa comporta i que en aquest cas es molt important com s’ha demostrat i no es pot minimitzar. Avui hem de plantejar que cal un calendari de tancament de les centrals nuclears ubicades a Espanya i a Catalunya. Hem de definir un gran acord social perquè l’any 2025 la generació d’electricitat de les centrals nuclears ja no sigui necessària. Mentrestant s’han d’implantar les millores de seguretat en les existents, i renovar les llicencies d’operació per períodes no superiors als 5 anys. Caldrà també resoldre la gestió dels residus nuclears d’alta activitat, que nosaltres creiem que s’ha de fer en magatzems i no en les piscines de les centrals actuals que com s’ha demostrat en l’accident de Fukushima, pot esdevenir un problema.
Mobilitat.
La mobilitat és un dret, i s’ha de planificar per tal d’assegurar la igualtat en el seu exercici. Històricament, hem associat connectivitat i mobilitat a quotes progressivament més altes de desenvolupament econòmic, progrés tecnològic, justícia social, intercanvi cultural, i en definitiva llibertat. Així doncs, partim del convenciment que la mobilitat com un fet que existeix, que hem d’atendre i gestionar i que les xarxes de transport i les comunicacions són, alhora, causa i conseqüència del perfil econòmic, social, cultural i polític assolit en cada època.
Tanmateix tenint present la gran transcendència que en matèria econòmica, social i ambiental tenen les polítiques de transport i que s’ha constatat que tenen un pes relatiu important com a emissor de gasos d’efecte hivernacle, hem d’aprofundir en un canvi del model de transport, hem de continuar l’aposta per un transport públic més accessible, adaptat i més ben coordinat, per poder accedir als serveis i evitar riscs com l’aïllament físic fins i tot dins les grans ciutats, que pot suposar un risc d’exclusió social.
Seguirem impulsant que la planificació urbanística i les seves normatives garanteixin la densitat de població, la complexitat i la mescla d’usos en el creixement urbà, optem per un model de ciutat compacta no difusa en la que es prioritza les relacions de proximitat per a reduir la dependència del vehicle privat. En aquest sentit, caldria garantir, com preveu el planejament territorial, que el desenvolupament dels creixements urbans es vinculi temporalment amb la inversió d’infraestructures de transport col•lectiu. També a les àrees urbanes advoquem per fomentar les xarxes de vianants i els itineraris per bicicletes, així com els vehicles elèctrics o híbrids donant un fort impuls a aquest sector que a més suposarà un instrument per al desenvolupament de les energies renovables.
Tenint present també el pes que tenen els moviments interurbans en les emissions de gasos d’efecte hivernacle seguirem impulsant el transport ferroviari de rodalies en les grans concentracions metropolitanes com també les plataformes reservades exclusivament al transport públic de viatgers.
La demanda de la ciutadania passa avui per garantir la igualtat d’oportunitats a tot el territori, assumint la seva diversitat i complexitat. Som conscients que a mesura que ens allunyem de les àrees metropolitanes preval el transport individual i motoritzat, tant per persones com per a mercaderies, i sense substitut possible a curt i mitjà termini. No és possible finançar un transport col•lectiu equivalent. Però cal actuar també sobre aquests modes “privats” per garantir majors quotes d’eficiència i evitar afectacions que minvin la qualitat de vida de la ciutadania.
Tenint present el desequilibri actual que en matèria de transport de mercaderies es produeix cal donar un impuls al transport ferroviari de mercaderies, sent el corredor del mediterrani un objectiu estratègic a defensar i consolidar.
Territori
La planificació territorial i urbanística han de garantir un sistema territorial més sostenible i eficient essent un instrument de primer ordre per abordar d’una manera efectiva la lluita contra el canvi climàtic. La seva estratègia ha de consistir en plantejar el desenvolupament com a mecanisme per redreçar les tendències ambientals negatives, la fragmentació territorial, la dispersió de l’ocupació i la seva especialització funcional, el consum energètic desproporcionat, la contaminació i els residus i la segregació social del territori.
Catalunya té un territori divers i complex, sobre el que hi estan apareixent noves tipologies d’usos i noves demandes socials, sumades a les tradicionals. Catalunya ha de ser un territori integrat, únic i els recursos i les servituds que comporten són de tothom. Cal posar en valor la consciència de col•lectiu, de projecte comú. Hem de tenir present traslladar que cada part depèn del conjunt. Món urbà i món rural han de conviure en base a sinèrgies que ens permetin sumar. Ambdues realitats esdevenen essencials d’un projecte de país.
Hem d’evitar afavorir la creació d’espais mentalment aïllats, perquè en una societat moderna tothom depèn de tothom. Un país organitzat i que vulgui progressar ha de mirar d’encaixar les potencialitats de cada àmbit del territori.
Especialment, hem de superar debats victimistes en relació a l’ús dels recursos naturals. A Catalunya vivim episodis puntuals de discrepància fruit de desequilibris històrics que es perceben com una certa discriminació d’algun territoris, ja sigui la producció energètica, per alguns concentrada en punts específics del territori, o bé la disponibilitat d’aigua en temps de sequera, o el pas d’una línia de molt alta tensió, o la implantació d’infraestructures o l’ aplicació de figures de protecció en espais naturals, o altres. Hem de distingir entre l’oposició al projecte sense alternativa real i aquelles postures amb una visió alternativa al projecte més constructives. Cal, a través de la informació, participació i debat, fer partícips a tothom.
No existeix en l’actualitat a Catalunya una legislació que estableixi una estratègia global de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica similar a les existents a la major part dels estats europeus Des del nostre punt de vista, és absolutament necessària una legislació per a Catalunya que defineixi el marc estratègic global de conservació i ús sostenible de la diversitat biològica.
Durant els darrers anys han aparegut molts temes emergents en el camp de la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica, que no compten, hores d’ara, amb un marc legal de referència. La geodiversitat, l’agrobiodiversitat, la custòdia del territori, la fiscalitat i els incentius ambiental, la responsabilitat exterior (l’impacte sobre altres països), els recursos genètics, els valors immaterials del patrimoni natural, entre d’altres, són aspectes directament relacionats amb la conservació que precisen d’una primera definició clara i una regulació bàsica.
Això implica, d’una banda, la necessitat de disposar d’un enfocament global per al conjunt del territori, que inclogui no només les polítiques directament relacionades amb la conservació, sinó totes les polítiques amb un impacte important sobre el territori. L’urbanisme i el medi ambient s’han d’harmonitzar per planificar la protecció del territori i la seva complexitat.
Cal treballar en sistemes de valorització econòmica dels ecosistemes a través d’un nou plantejament: el d’infraestructures ambientals. Cal valorar especialment els sòls agrícoles i forestals com a suport de les activitats agràries, font d’agro-biodiversitat. Creiem que a més de la seva funció bàsica de producció de matèries primeres alimentàries, cal pensar en l’agricultura com a proveïdora directa de serveis ambientals.
Volem un territori endreçat i un paisatge del que poder gaudir. Però la consecució del paisatge tal i com el contemplem i gaudim avui en dia és fruit de la interacció entre la natura, l’home i també de les seves activitats econòmiques. Cal doncs, fomentar el reconeixement dels beneficis mediambientals de les activitats agràries, lligades inequívocament al nostre paisatge.
Actualment els espais de màxim valor natural estan inclosos a la Xarxa Natura 2000, protegint-se alhora els hàbitats i espècies de més importància per la conservació. Tanmateix el medi natural segueix patint pèrdua de biodiversitat, en gran part degut a que els espais naturals no inclosos a Natura 2000, no han disposat d’una protecció formal, no pot garantir per si sola manteniment de les funcions ecosistémiques del conjunt del territori per manca de mecanismes de gestió adequats. Des del nostre punt de vista una de les maneres més efectives per capgirar aquesta tendència negativa és “construir” i gestionar la protecció territorial com a infraestructura verda amb una visió integral d’acord amb l’establert en el planejament territorial, urbanístic i sectorial.
També volem posar de manifest que per a nosaltres tan important és aturar la pèrdua de biodiversitat com evitar i mitigar l’efecte d’espècies invasores.
La gestió responsable de l’aigua i dels residus.
L’aigua és un bé escàs i essencial per la nostra vida que cal gestionar de forma eficient.
Per garantir la solidesa del progrés econòmic i social del conjunt del país, Catalunya necessita una seguretat en el subministrament d’aigua que els recursos naturals del país a vegades no poden donar.
Cal continuar desplegant les actuacions planificades (recuperació d’aqüífers, la dessalinització, la reutilització d’aigües depurades i pluvials, les interconnexions de les xarxes en alta, la millora de les xarxes de distribució o la implantació de noves polítiques com ara sistemes que permeten activar l’intercanvi d’aigua en situacions de sequera a través dels anomenats bancs d’aigua) i que faran possible la garantia del sistema, optimitzant els recursos de què disposem, amb especial atenció a les zones amb més dèficit d’abastiment d’aigua.
Apostem per adoptar una gestió integrada i solidària dels recursos hídrics que permeti la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, ambientals, energètics i econòmics, especialment en relació amb l’agricultura, que compti amb el consens social, territorial, polític i institucional necessari.
A més de potenciar l’ús eficient de l’aigua estem per aprofundir en la política hidrològica que, allunyada de demagògies, promogui la conservació del recurs i la qualitat ambiental de les seves fonts d’aprovisionament, la seva recuperació i reutilització, així com una major prevenció dels processos de contaminació i un canvi d’actitud i conducta envers la seva utilització.
La gestió dels residus s’ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents a casa nostra. Alhora suposen també una oportunitat, doncs la necessitat de la seva gestió en un territori relativament petit es pot convertir en un estímul per a l’aprofundiment en recerca de noves tecnologies i la creació de noves economies.
El model basat en “abocar i oblidar-se”, s’ha acabat.
Cal però, continuar insistint en les polítiques que facin augmentar l’aprofitament dels residus, amb una veritable aposta per la prevenció i la recollida selectiva de qualitat en origen, el reciclatge, la recuperació en plantes de tractament i reutilització creant un mercat eficient d’aprofitament de subproductes i dels productes reciclats i altres formes de valorització, de manera d’assolir estabilitat i solidesa al sistema de gestió integral dels residus. Però sabem que aquest plantejament, bo i necessari, té un sostre.
Entenem que l’opció de valoritzar energèticament no menysté el reciclatge i la recuperació, ans al contrari s’orienta a tractar els materials residuals actualment no recuperables i n’extreu el seu valor energètic existint actualment la tecnologia necessària per minimitzar la producció addicional de CO2 i de gasos d’efecte hivernacle.