Un PSC catalanista de centre o d’esquerra ?

Conquerir i ocupar l’espai central de l’electorat no vol dir, des del meu punt de vista, fer polítiques de centre que només confonen l’electorat i desdibuixen el nostre veritable perfil. Ara hem perdut fins i tot bona part del de l’esquerra que ha optat per altres opcions i per l’abstenció o el vot en blanc.

El PSC, en aquest moment més que mai, ha de proposar i aplicar on té responsabilitats de govern, polítiques d’esquerra, és a dir, de profunda transformació de la realitat i fer que aquestes siguin comprensibles per una part de l’electorat de centre per assolir la majoria necessària, és a dir, assolir l’hegemonia social.

Els qui sempre hem entès que la millor manera de ser catalanista és ser d’esquerres i practicar polítiques d’aquest signe, ara disposem de nous arguments. Perquè la millor forma de servir els interessos dels catalans i les catalanes és lluitar per canviar radicalment el predomini dels mercats per supeditar-los a l’interès col.lectiu, l’explotació dels recursos naturals i de les energies fòssils, contaminants, finites i perilloses a una política ecològica que beneficiï els catalans i les catalanes actuals i futurs. I el millor catalanisme és el que assegura unes polítiques socials protectores de l’infortuni o de la discriminació secular com la desigualtat de gènere que ve del Neolític o com la més recent que pateixen els i les joves més que mai i que corre el perill d’esdevenir crònica. Aquestes darreres setmanes CiU ha ensenyat quina és la seva opció, la del servilisme a la dreta espanyola que sempre ha practicat. Efectivament, el pacte amb el PP posa de manifest les seves prioritats econòmiques, socials i mediambientals i al llarg de la legislatura els catalans ho comprovaran encara més. Aquest no és el catalanisme que necessita Catalunya sinó el que representem el PSC des d’una opció nítidament d’esquerres que consisteix en fer contribuir més als qui més tenen i protegir més els qi més ho necessiten.

És d’esquerres també reconèixer que hem de canviar les formes de fer i de participar en política i no creure que n’hi ha prou en acudir periòdicament a les urnes. Perquè la democràcia, que com tota obra humana és imperfecta i té gradacions, requereix actualització, noves formes i nous actors. Per tant, en primer lloc els propis partits polítics. Però també altres que en els darrers anys han adquirit un paper molt important, agents que no poden mirar des de la barrera passivament o fins i tot actuar en benefici propi exclusivament i, en massa ocasions la dignitat de les persones i, per tant, contra la pròpia democràcia: mitjans de comunicació, agents econòmics, grans corporacions del món financer o monopolis que han acaparat béns fins i tot a anys vista en mercats anomenats “de futur”. També hem d’assegurar la participació d’altres que, sense finalitat de lucre, tenen sectorialment un paper a tenir en compte perquè sense la seva preocupació l’evolució cap a un món més just i més avançat no es produiria: moviments socials veterans i nous que sorgeixen com a resposta a noves necessitats o noves preses de consciència. Per últim, el món de la Universitat i del coneixement en general hauran d’assumir un major compromís i no restar passius i al marge de la construcció del futur-

Perquè cal noves estructures de govern globals als continents – i en el nostre cas a Europa ja és imprescindible i urgent però també a nivell local cal la implicació de més actors conjuntament amb els representants polítics dels ciutadans.

Aquests reptes tenim plantejats al proper Congrés del PSC. I si volem respondre en aquests termes a la societat catalana, també hem de preparar i desenvolupar el Congrés de la mateixa forma, oberta, amb diàleg amb les organitzacions socials i comprometent-nos també en les formes del Congrés. No podem discutir esmenes o elaborar textos alternatius. És insuficient. Se’ns exigeix un Congrés molt obert i en el qual ensenyem les nostres preferències, quins són els nostres principals interlocutors, a qui estem disposats a servir, de qui volem ser instrument. En aquest sentit, també les nostres relacions amb els socialistes de la resta d’Espanya i d’Europa les haurem de redefinir sabent que el PSC és un partit sobirà que està disposat a compartir objectius amb la resta de partits socialistes i principalment amb el PSOE des de la nostra pròpia personalitat irrenunciable.

I finalment, també la renovació de la direcció. Estic convençut que als ciutadans no és el que menys els preocupa de nosaltres per bé que no deixa de tenir la seva importància. Però en tindrà més la designació del candidat o la candidata a la Presidència de la Generalitat i, per tant, crec que és el moment d’escollir la persona que més asseguri la recuperació del nostre perfil propi que no pas pensar en clau d’exposició al públic. Simplificant, em miro més la primera secretaria del PSC, com sempre ha fet el PNB per exemple, en clau interna que externa. Per cert, crec que queden pocs a hores d’ara que es plantegin aquesta qüestió de la renovació de les persones en clau generacional. I com que no sóc sospitós de part interessada en aquest terreny puc dir amb tota tranquil.litat que em semblaria molt pobra la discussió. Idees, projecte, solucions, bons diagnòstic i compromís demostrat en fer molta feina per fer la travessia de l’oposició. És a dir, els interessos dels ciutadans en primer lloc, els del partit en segon i les legítimes aspiracions personals de cadascú en tercer.

Una reflexió final encara. La nostra tasca no es pot reduir ni molt menys a Ia que desenvolupem a les institucions i administracions. Hem de fer un PSC obert perquè sigui molt fàcil la participació i per guanyar milers de nous afiliats i afiliades. Però el compromís col.lectiu i individual hauria de significar que cadascú de nosaltres també es comprometés a prestar el seu servei al si de la societat on no falten entitats i no sobren ciutadans compomesos-

El PSC ha donat mostres sobrades de superar moments difícils. Ara hem de manifestar als ciutadans que ens preocupen més els seus problemes que els nostres per difícils que siguin. Tenim milers de seguidors i seguidores i de persones competents, d’idees i de voluntat de servei. El futur serà el que necessiten els catalans i les catalanes si acabem de definir un perfil catalanista des de l’esquerra per conquerir també una part de l’espai de centre necessari. Segur que ho aconseguirem.

Xavier Sabaté