Les alternatives a les centrals nuclears pel que fa a la generació d’energia elèctrica ja existeixen. A Espanya només que les centrals de cicle combinat de gas funcionessin al 60 % de la seva capacitat en lloc del 30 % de l’any passat, els megawats addicionals produïts serien els mateixos que els generats pels vuit reactors nuclears instal.lats a Espanya. El mateix número – vuit – que Alemanya acaba de tancar de cop i que no tornarà a obrir més. Són les anteriors a 1.984 i no és per caprici. Ascó és de 1981.
Però hi ha altres alternatives – en plural – per no haver de fer-ho només amb gas. Una és l’estalvi i l’eficiència que pot reduir molt considerablement la demanda d’energia. El Pla d’Estalvi i eficiència vigent – 2008-20112 – preveu un estalvi de 87,9 milions de tones equivalents de petroli igual a més del 50 % del consum d’energia primària a Espanya. L’altra alternativa és el desplegament d’energies renovables, principalment eòlica i solar. Tant en la primera com en la segona s’estan assolint avenços insospitats: més de 4.000 Mws solars i més de 20.000 Mws eòlics instal.lats avui que a la UE ja són 80 GW que es triplicaran en els propers deu anys. I encara no hem desenvolupat pràcticament l’aprofitament de biomassa i altres com la geotèrmica o la maremotriu.
Tenim, doncs, alternatives a les nuclears que desprès de Fukushima – li acabaven de concedir una pròrroga de deu anys quan va patir el greu accident de l’11M – han rebut un cop que pot ser definitiu. La seguretat abans que res.
Els defensors de continuar amb aquest tipus de generació d’energia usen ja gairebé únicament dos arguments:
El primer és el del preu final de l’energia elèctrica que, diuen, seria molt car. Però estic convençut que serà precisament el cost de l’energia nuclear i les seves incerteses quant a rendiment econòmic – vegis les que s’estan construint a Olkiluoto a Finlàndia i a Flamanville a França amb anys de retard i el doble del cost previst – dels seus projectes, els qui faran dissuadir a països – Alemanya, Suïssa i Itàlia els darrers – i indústria – per exemple Siemens que està abandonant projectes nuclears i apostant decididament per les renovables – les que acabaran amb aquesta indústria. La disponibilitat de dades sobre el veritable cost del kWh generat pels nous reactors nuclears és escassa. A Ontario, on el govern volia substituir els vells reactors nuclears per altres de nova generació, la decisió ja porta dos anys de retard i es diu que la demora es deu al “xoc” que va sofrir el gabinet en rebre l’única proposta presentada al concurs amb la corresponent avaluació de costos que no s’ha donat a conèixer.
Hi ha pocs estudis sobre els costos de generació dels nous reactors nuclears. No obstant, el darrer informe de la Comissió d’Energia de Califòrnia (CEC), l’organisme públic encarregat d’examinar periòdicament els costos de les diverses tecnologies disponibles per generar electricitat ha publicat en un estudi de 186 pàgines que el cost de generació estimat de les noves nuclears l’any 2018 és igual al de l’energia solar fotovoltaica avui a Alemanya: 0,34 dólars/kWh.
Més encara, els costos que comportaria assegurar el risc d’una nuclear la fan molt més cara que qualsevol altra energia. En un estudi per a l’Associació Alemanya d’Energies Renovables es demostra que els reactors nuclears són “ no assegurables “. L’informe, de 157 pàgines, estima que la prima necessària per assegurar un reactor nuclear davant un accident catastròfic costaria entre 0,14 €/kWh i uns sorprenents 2,36 €/kWh. Per tant, el cost per kwh per assegurar un reactor nuclear costaria, com a mínim, tant com la pròpia electricitat d’una central nuclear construïda a Califòrnia que es posés en marxa l’any 2018. Estudis alemanys publicats amb anterioritat sobre els costos d’assegurar reactors nuclears contra un accident catastròfic arribaven a resultats similars. L’any 1999 l’informe ExterneE la Comissió Europea sobre les externalitats de la generació d’energia concloia que els costos externs de l’energia nuclear són de 1,80 €/kWh, en gran part a causa del cost de l’assegurança. El candidat de l’SPD Sigmar Gabriel es va passar la campanya de 1.999 explicant aquestes dades.
En definitiva, en el món on prima massa sovint el benefici econòmic sobre la seguretat, no serà aquest valor, que hauria de ser primer, sinó els consells d’administració de les grans empreses nuclears els que decidiran no continuar amb un tipus de tecnologia que no ha evolucionat, que no s’investiga i que no té resolt el tractament durant segles dels residus que genera.
Però a mi em preocupa més un segon argument que entenc perfectament: si no hi ha nuclear, de què viuen les persones que hi treballen ?. Per això cal una alternativa urgent. Per això ja fa anys que des del PSC treballem en l’anomenada economia verda a les comarques de l’Ebre: instal.lacions d’energia solar, eòlica i ara biomassa que són les que tenen futur; a netejar l’Ebre i tractar els seus residus; a millorar les seves infrastructures com l’Eix de l’Ebre i avançar el seu calendari de construcció. I a promoure al mar del Baix Ebre la investigació en eòlica marina que aviat pot ser una realitat de referència internacional.
Per això, amb visió àmplia, hem d’apostar per aquelles activitats econòmiques que tinguin futur. A la Ribera ja coneixem diverses indústries que s’han fet velles i no s’ha pensat en el seu futur. Ara s’ha demanat renovar la llicència de les nuclears d’Ascó. No és responsable decidir a la lleugera sobre una instal.lació que acumula més incidents que qualsevol altra a l’Estat espanyol. Cal decidir amb els informes d’estress que s’estan elaborant a totes les nuclears d’Europa i, en qualsevol cas, apostar per períodes més curts de temps com cinc anys. Ni tancades avui com pretenen alguns ni prórroga sense comptar amb totes les dades necessàries. Tots sabem que si les persones que hi treballen tinguessin una altra possibilitat difícilment la rebutjarien. Perquè, a més d’insegura, la indústria nuclear no serà infinita. Doncs més val que ens avancem i treballem per trobar alternatives al nostre teixit econòmic i que es puguin generar tants o més llocs de treball que els que ara es dediquen a les nuclears.