Intervenció al Consell Nacional del PSC del 18 de juny de 2011
Aquest Partit nostre és fort, molt fort, encara que els forts també perden batalles en ocasions. I els partits d’esquera en perdem moltes perquè les forces sn més desiguals que mai: els que dominen el món econòmicament i ideològicament són globals i nosaltres no.
Ells són els qui provoquen les fractures i tantes desigualtats i dolor. Dissabte passat a aquesta mateixa hora molts jo era a la constitució del nou ajuntament a Tarragona i sentia més les cassoles delsmqui picaven baix a la plaça auemno pas alguns discursos de la dreta dels qui parlaven dins.
Aquests que graturen la societat actuen amb fredor i càlcul previ i a Catalunya s’expressen des del Govern de la Generalitat que va camí de desfer tota l’obra de govern dels Presidents Maragall i Montilla.
Aquest nou govern quemrenuncia a disposar de nous recursos per Catalunya que haurien i podrien aportar els qui més poden: impost de successions, nuclears, taxa turística per exemple. I hi renuncien perquè són esclaus dels poderosos.
És el govern pretesament dels millors que són fins i tot incapaços de garantir el,funcionament de les institucions com el Parlament. Per cert, dprres de les dues actuacions del conseller Puig amb el moviment dels indignats, aquest Conseller hauria de dimitir.
Tenim molta feina per davant i aquest PSC ha de recuperar un perfil propi al proper Congrés. Necessitem, des del meu punt de vista:
1- un PSC més rebel amb les injustícies de tot tipus i les desigualtst d’oportunitats que han crescut molt darrerament
2- un PSC verd, molt més verd per convicció i per raons econòmiques.
3- un PSC laic, molt més laic, com a garantia de millor convivència entre totes les creences recuperant els principis de la revolució francesa.
4- un PSC incrustat a la societat. Perquè dede vegades parlem de fer un Partit més obert i d’un Partit més permeable. Però cal també que el Partit s’intridueixi a la societat i quan dic això no parlo del Partit en abstracte sinó cadascú de nosaltres.
5- un PSC que demostri més la seva sobirania. Aquest és u. Partit sobirà. Sempre o ha estat. Aquest Consell Nacional ho és i si no fos així ni jo ni ningú de vosaltres seríem aquí. Pero les coses no són sovint com són sinó com apareixen. I hem aparegut en ocasions com dependents per un excés de prudència.
6- un Partit que treballi molt, que els i les seus militants treballin amb totes les seves forces i moltes hores. Això no es fa amb horari de banca i fent festa els caps de setmana.
7- finalment, ha de ser un Partit que parli amb humilitat, molta humilitat. I els qu han tingut o hem tingut o encara tenen responsabilitats públiques o de Prtit, encara més humils que la resta. Altres coses, per a ser veritablement creïbles
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
XII Congrés del PSC. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
