És curiosa la desimboltura – per no dir la cara – que la dreta anomenada catalanista i darrerament mig sobiranista o pseudoindependentista d’amagat, utilitza per ocultar-se darrera la bandera i els sentiments mentre realment practica el servilisme i l’esclavatge més evident que mai respecte el principal explotador dels catalans que no és altre que el capitalisme que es manifesta avui en una de les seves cares més salvatges que mai no haviem vist, els poders fàctics diversos o, de manera més burda des de fa uns mesos , respecte algunes mitjanes – o grans ? – fortunes d’alguns pocs catalans entre els quals sembla que es troben alguns parents molt directes dels qui seuen cada dimarts a la sala Tarradellas del Palau de la Generalitat.
El sr. Mas, en la presentació del llibre del desagraït conseller de cultura Mascarell, fracassat en el món de l’empresa privada i convers a la casa comuna de CiU, ha dit que Catalunya precisa de partits forts i independents. No deu parlar per CDC que al llarg de la seva curta història ha donat mostres reiterades de feblesa i de subordinació a interessos mesquins i contraris a la majoria de catalans i catalanes i favorable als dels poderosos autòctons i forans.
Quant de temps haurem de suportar acusacions simples que acaben essent justificades i lloades per alguns incondicionals de sempre i altres conversos i converses com la darrera biògrafa del nou President que reclama un PSC “que no falli” com si nosaltres tinguéssim la responsabilitat de governar Catalunya i haguéssim de resoldre el paper del govern dels pitjors responsables del país que s’amaguen del Parlament i dels ciutadans perquè ni saben ni gosen donar la cara, ni tenen valor ni competència per afrontar una situació que ni coneixen, ni estan preparats ni tenen la fortalesa suficient, subjugats com estan davant els qui des de fora de la política i/o des de fora de Catalunya els dicten el relat i les actuacions quotidianes.
Aquesta és la fortalesa i la independència de les quals ens parla el sr. Mas ? La dels qui es manifesten febles davant dels poderosos als que serveixen en plena crisi rebaixes d’impostos, dels qui fan negoci amb la salut, amb l’ensenyament o amb l’energia ? la independència dels qui són dependents del sr. Aznar al qual li van votar totes les investidures i pressupostos haguts i per haver ? Doncs és la dependència que ja van demostrar llavors quan van ser capaços de vendre’s muntanyes i aigua amb el Plan Hidrológico Nacional i i ara tornen a parlar-ne i afegeixen ni més ni menys que la salut de tots els catalans i l’educació i l’atenció social als més febles.
Per tant, ningú més dependent i més feble que ells davant els poderosos. Els socialistes no tenim cap complex, no trobo convergents ni cap dels seus aduladors que hagi fet més per Catalunya que nosaltres. Menys encara els qui ens demanen que no fallem. És cert que pel que fa al finançament cal reajustar les condicions en la línia del que tenen els estats federals i establir límits. Ja hi estem d’acord i hi treballarem com els primers. Però no tolero més que hi hagi vares de mesurar el catalanisme en funció de si ens demarquem o votem en contra del PSOE. Perquè apanyats hauríem anat des que va caure la dictadura i encara avui si haguéssim d’anar junts amb els qui habitualment són els socis de CiU. Així que estem entestats a sortir d’una crisi tots plegats – també amb els vascos, navarresos, gallecs, andalusos, valencians… – tan brutal que fa riure que ens la vulguin fer oblidar a base cada matí de les píndoles del sr. Homs o dels qui volen reduir el problema d’abast planetari a les disputes amb l’enemic exterior més enllà de l’Ebre quan tothom sap que els desajustos que puguin haver en la relació amb el Govern de l’Estat no són ni molt menys el nostre principal ni únic mal. I en sortim tots o fracassarem també nosaltres. A no ser que es vulgui que els catalans en solitari anem per lliure avui mateix. Però si és així que es digui clarament i que s’actuï en conseqüència i no votant d’amagat com si un President de la Generalitat pogués ocultar-se tan frívolament en una qüestió tan transcendental com aquesta.
Defensem Catalunya de forma diferent però no més uns que altres. Més ben dit, no concebo defensar millor Catalunya que defensant els catalans i les catalanes. I això ho fem millor els partits independents dels poderosos que els que els serveixen i en depenen. Si no, ja seríem amb ells. Però preferim defensar les causes nobles de la igualtat d’oportunitats, de la justícia social, de la cultura per tothom, de la nació que considera tots els seus homes i dones per igual i que els fa contribuir en funció de la seva capacitat.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
