Insensats de nosaltres si féssim com el Govern català i analitzéssim els conflictes dels països àrabs només des de la perspectiva dels beneficis que en podem treure en el sector turístic. He sentit el portaveu del Govern avui i només s’ha referit al fenomen des d’aquest punt de vista. No em podia creure que el govern del meu país sigui tan cec i tan miop. Avançava la roda de premsa i creia que no s’hi referiria però quan ho ha fet en el marc de l’anunci d’un nou Pla Turístic he pensat allò de Raimon “ nosaltres no som d’eixe món “
Desprès he llegit en una notícia d’agència que Josep Piqué ho ha comparat a la caiguda del mur de Berlin. Té raó l’ex-ministre o potser encara s’ha quedat curt. Som en un canvi radical d’una part de la Humanitat i això, des de molts punts de vista – ideològic, cultural, religiós i també econòmic suposa un abans i un després sense retorn.
L’inaudit és que el govern català s’ho miri com un espectador més i no com a protagonista, no reflexioni sobre les múltiples conseqüències que suposa per a Catalunya i que no adopti mesures. Esperarà que la participació també l’estableixin per nosaltres altres països a qui, per suposat, desprès criticarem per ocultar la seva desídia i les seves omissions ?
Els catalans i catalanes han de saber que el marc tan estret en què es mou el nacionalisme – inclosa la versió independentista – és més insuficient que mai. Que avui, o ens sentim part del món o no som ni serem res i que ens involucrem en la solució dels problemes dels altres – que són els nostres – o els nostres no tenen remei perquè és en el marc global que tenen solució uns i altres.
Com deia Mitterand, hem d’ajudar els països àrabs “per raons humanitàries o per egoisme “. Penso que totes dues raons són vàlides. Entre altres coses perquè depenem tant de l’anomenat món àrab en temes tan vitals com l’energia que en poques hores el nostre sistema econòmic se’n pot anar a can Pistraus. El conseller Mena tan poc versat en temes energètics deia en la seva primera compareixença al Parlament que el seu objectiu era la independència energètica. Algú li hauria d’explicar que si no troba petroli o gas o urani a Catalunya serà impossible i que més val que es dediqui a explotar els recursos inesgotables de què disposem i a la investigació de forma decidida en energies renovables.
Els conflictes que viuen els països veïns mereixen la nostra atenció des de tots els punts de vista i la nostra contribució i ajut són necessaris en assessorament a la transició a la democràcia que vol dir igualtat de drets i deures, sanitat, educació, investigació, economia, energia i tants altres. Sols o, encara millor perquè potser és l’única forma, acompanyats de l’Estat i de la Unió Europea que són els nostres àmbits d’actuació en el context internacional. Però mai l’oblit o la passivitat. Les generacions futures es preguntaran què vàrem fer nosaltres en aquest moment tan greu i alhora tan apassionant. No m’agradaria que es digués que ens ho miràvem des de la tanca.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Sr. Xavier Sabaté, jo em sento part del mon, part d’europa des del meu catalanisme. Per a mi un andalus o un basc son tant estranys o tant familiars com un anglès o un suec. Si per a vostè es inaudit comparar la revolta generalitzada al nord d’Africa amb la caiguda del mur de Berlin, per a mi encara es més inaudit i incomprensible que la Internacional Socialista aculli encara els partits únics dels dictadors de Tunissia i d’Egipte.
Un record i una abraçada desde les Comarques de Tarragona !!!
VEGUERIA DE TARRAGONA AMB CAPITAL A TARRAGONA.
No crec haver dit que em sembla inaudit que es compari la caiguda del mur de Berlin amb el que està succeint aquests dies. Al contrari, crec que dic que potser la comparació es queda curta.