Xavier Sabaté

Bon dia a tots i a totes.

Gràcies, en primer lloc, veïns i veïnes, autoritats judicials i administratives, membres de cossos policials, familiars, amics i amigues, per la vostra assistència avui aquí.

Ens trobem una vegada més, per celebrar el día de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Avui complim 152 anys d’història, i aquest és el nostre acte de cada any.

Però hi ha una diferència esencial, de filosofia, respecte d’altres vegades. Hem volgut, en consonància amb l’aposta per una policia de proximitat, que aquest acte sigui absolutament obert a la ciutadania de Tarragona, i així, s’ha convidat, per primera vegada, a les entitats de la ciutat, per tal que assisteixin a l’acte de la que és la seva policia.

Tan senzill, i, si m’ho permeten, a la vegada tan revolucionari.

Perquè nosaltres estem naturalment orgullosos de comptar i haver comptat sempre, amb responsables i membres de la resta de cossos policials, als que recolzarem sempre, pel seu treball abnegat i vocacional; però els destinataris del servei públic i bàsic que prestem, són els propis ciutadans i ciutadanes, i són ells per tant, els que han d’anar jugant un paper cada vegada més actiu.

Hem d’aconseguir, (perquè encara hi ha marge de millora (sempre l’hi ha)) que la ciutadania assumeixi el protagonisme que li pertoca.

Amb aquest punt hi ha responsabilitat per part de l’administració, però no només de l’administració, perquè també comporta un canvi de txip, en la relació institucional de les entitats i associacions a través de les quals s’organitzen els veïns i veïnes.

Ara, tenen damunt la taula la possibilitat de participar directament en els objectius que es marca la Guàrdia Urbana en la seva activitat policial, i això implica a la vegada, el més difícil, un canvi de mentalitat.

Han de fugir dels vells models de crítica per la crítica, i posar al costat d’aquesta (que també ha d’existir, constructiva...), no necessàriament el reconeixement quan toca, que seria desitjable, però no exigible, sinó simplement la col·laboració, en la gestió i en la informació. Les entitats de la ciutat, amb aquest nou model, han de fugir de considerar-se a si mateixos com a objectes passius, que simplement reben (o pateixen) les polítiques públiques, per passar a ser subjectes veritablement actius que opinen.

I el canvi de model, no pot basar-se només, insisteixo, en el canvi per part de les estructures de l’administració pública, sinó que ha de venir necessàriament de les dues bandes de la taula.

Aquest és un dels reptes que tenim per davant tots plegats. Vehicular, promocionar i garantir la participació pública, en els objectius interns de les nostres policies.

I això ho hem de fer naturalment, a la vegada que garantim les tasques ordinàries. Alhora que no deixem de portar endavant tota la feina diària que d’ordinari té qualsevol  policia.

M’agrada recordar els números, sobretot, perquè es vegi el volum de feina de què estem parlant, i perquè s’aprecii la dificultat d’aquesta gestió diària.

120.000 trucades l’any, gestionades desde la sala d’atenció de Guàrdia Urbana. 30.000 serveis amb contacte directe al ciutadà; 50.000 actuacions en general.

Això, dividit entre els 365 dies de l’any, dóna una mitjana de prop de 350 trucades diàries, més quasi 150 actuacions al dia.

Aquest increment del treball i de la presència policial, per part de la Guàrdia Urbana, es veuen també reflectits en les estadístiques, amb un creixement en tots els indicadors positius, als que hem de sumar també la implantació del patrullatge a peu dirigit, amb l’aposta per la recepció de denúncies, per la mediació, pel medi ambient, pel tractament acurat, i fins i tot carinyós, a la víctima de violència familiar, per la formació en seguretat vial a les escoles...

En això últim, per cert, som absolutament pioners. I ho hem de dir amb claredat i amb orgull. Arribem a totes les escoles de la ciutat, i estem apostant per la pedagogia dels més petits, i per la conscienciació dels nostres adolescents. Disposem de la primera aula mòbil d’una policia local, i d’una mascota pròpia, el Guillem, que ens ajuden a arribar als que un dia, proper, seran el futur de la societat tarragonina.

Crec sincerament que el treball realitzat pel cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona, en el seu dia a dia, és inqüestionable per ningú que tingui bona fe i sigui seriós.

 Però també crec que encara, repeteixo, hi ha marge de millora. I en això hem de seguir posant esforços i treballant. Hem de garantir el cercle: anàlisi, avaluació i millora continua.

No ens donem per satisfets amb les xifres objectives; indiscutibles, sí, però la majoria de les vegades, fredes i absentes d’humanitat.

Perquè en el cas de la seguretat, molt més clarament que en d’altres, importen les dades, sí, però també, en plà d’igualtat amb aquestes, importa la sensació dels ciutadans i de les ciutadanes.

I no podem estar contents només perquè les dades vagin bé, si la sensació de la ciutadania no va en paral·lel a aquestes dades.

Ja podem parlar de lo bé que van les coses, des d’aquests atrils, que si la realitat, o aquesta sensació subjectiva, no segueix a les dades, l’èxit mai no serà complert.

Ja podem parlar de lo molt que ens coordinem, que si aquesta coordinació entre cossos no es plasma al carrer; si no té una incidència a la realitat dels ciutadans i ciutadanes, no serveixen de res les paraules. [...]

I encara hi ha marge de millora, també, segur.

Encara es poden fer més esforços perquè aquesta bona coordinació i col·laboració que tenim, la visualitzi la ciutadania.

I si es poden fer, estem obligats a fer-los.

Us agraeixo la que hem tingut i tenim, però us encoratjo a donar més passos, per tal que gestionem els recursos, moltes vegades escasos, que tenim, amb més eficàcia i eficiència.

Ens devem a la ciutadania.

Ens ho està exigint.

I sobretot, no podem ser autocomplaents, amigues i amics, perquè darrera de cada delicte o acte il·licit, hi ha una víctima que pateix. Una persona com qualsevol de nosaltres, de tots els que estem aquí, que s’ha trobat en una situació MOLT desagradable, de vegades fins i tot, amb por real a patir algun mal directe.

Igualment, està demostrat, que en la percepció de la seguretat ciutadana té més impacte l’acumulació de petits fets, i les actituds de menyspreu envers les altres persones, i envers els equipaments i espais públics, que aquelles activitats delictives de més trascendència penal. Amb caràcter general, aconsegueixen minar més la moral colectiva els actes de vandalisme o d’incivisme que es donen, lamentablement en tots els nostres pobles i ciutats, que els delictes greus.

El primer tipus d’activitat il·licita afecta a moltes més víctimes, i és dóna de manera més continuada (moltes vegades les podem veure en qualsevol moment pel carrer; van des de no recollir l’excrement del gos, llançar un paper al terra, o trencar per pura diversió retrovisors de cotxes).

Hem fet un canvi de model total a la nostra Guàrdia Urbana, per adaptar-nos a la complexitat que dic, de les nostres societats, però sobretot, per adaptar-nos, i poder reaccionar millor davant les realitats de la nostra ciutat. Per aconseguir que la sensació vagi en parell a les dades.

Formació, especialització i proximitat, són els nostres eixos de treball.

Segurament no hem aconseguit encara que aquest canvi de model es visualitzi prou on més s’ha de notar, que és als nostres carrers i places. Però en el nostre cas no podem deixar que el nou model reposi, perquè hem de seguir gestionant el dia a dia. Nosaltres no podem tancar uns messos la paradeta, i tornar a obrir amb els canvis fets.

Aquesta és la dificultat.

El model és el bo. Estem segurs que anem en el bon camí. Però hem d’assegurar la seva consolidació. I per això necessitem de l’ajuda de la ciutadania, perquè també assumeixi que el canvi necessita també canvis de comportament per part d’ella.

Estem segurs també que comptarem amb aquest esforç de participació responsable i activa.

Per la nostra part, posarem també els esforços i les explicacions que calguin.

i deixeu-me, per acabar, que em dirigeixi directament a la gent de la Guàrdia Urbana. Agents del cos, caporals, sergents, sots inspectors, Cap... Rafel... i també, com no, Felix...

Gràcies pel vostre sobreesforç. Des del primer a l’últim de la plantilla. Gràcies pel vostre treball. Fa falta més, segur, però els passos donats són els correctes. I sense vosaltres, tampoc res del que s’ha fet ja, i del que està per venir, seria possible.

Força i endavant!

Moltes gràcies a tots i a totes.

Tarragona, 11 de desembre de 2009

Aquesta tarda he decidit venir a dir-te Adéu al Palau de la Generalitat. No és un adéu per sempre. No es pot dir això a un amic que alhora ha estat i serà sempre un mestre. Mentre venia he passat per la Plaça de la Catedral ple a vessar de gent que mirava i comprava figures per al pessebre nadalenc i he pensat en les teves aportacions a la Constitució que ha estat i és la base de la nostra convivència desprès d’anys i anys de dictadures al nostre país.

Al carrer del Bisbe he vist un parell de joves que amb guitarres interpretaven una peça de Paco de Lucia i altre cop he reviscut aquells mateixos anys en què les noves músiques i els nous artistes obrien una nova era també des del punt de vista de la creativitat segada durant dècades i segles.

Ja a la Plaça de Sant Jaume m’he posat a la cua de la gent que esperava, com jo, saludar-te i reconèixer la teva aportació a la convivència. T’asseguro que era la gent que tu hauries volgut, persones senzilles que viu del seu esforç, que sent com a pròpies les preocupacions dels altres, homes i dones a qui els agrada les mateixes idees que hem defensat perquè les hem après de gent com tu.

He pogut saludar a molta gent companys i companyes de lluita, a responsables del PSC, del nostre Partit, Jordi, que lluita en tants fronts en condicions difícils, en cindicions com tu diries d’inferioritat perquè l’esquerra sempre està en inferioritat – quin sarcasme, quins c... diries tu – que se’ns acusi de prepotència quan som al govern ¡¡ - .

He recordat a la sala on era el teu cos aquella legislatura amb tu al Senat. Els teus comentaris sobre la clandestinitat a Romania, com us feien dir a Radio Pirenaica que Espanya estava pràcticament en vaga general quan aquí no es movia ningú, les teves opinions sobre el pujolisme, la teva senzillesa fins i tot en els moments més quotidians d’anar a menjar o en escollir hotels modestos on, en moltes ocasions, arribàvem a hores tan intempestives. I sobre tot la teva contribució en la redacció de la Constitució del 78 i del primer Estatut i en l’organització d’un Estat que volies federalista per solucionar definitivament l’encaix de la diversitat en un projecte que poguéssim compartir tothom i que fos garantia d’una millor projecció cap al futur ja definitivament en pau i llibertat.

He saludat la teva companya Teresa Eulàlia, tan sencera i lúcida com sempre. Quina parella d’activistes que estàveu fets ¡¡

Però sobretot he recordat la teva bonhomia, la teva capacitat dialèctica i didàctica a l’hora – que no sempre van acompanyades  - així com allò que més ha remarcat Isidre Molas aquests dies: la teva tenacitat sense defallir malgrat que en moltes ocasions ens vinguin ganes – i tu hauries tingut raons sobrades més que ningú – d’engegar-ho tot i deixar l’activisme tan frenètic que sempre has dut a terme.

Jordi, ironies del destí, aquest repòs al que sempre et vas negar, la naturalesa te la volgut proporcionar els darrers anys i t’ha obligat a desconnectar-te una mica. No saps com t’hem trobat a faltar i encara ho farem més en el futur. Però ja saps allò que un bon socialista no mor mai sinó que es planta. Difícilment aquesta dita s’acompleix millor amb tu que amb ningú. Has plantat molt i som molts, milers els i les qui portem en nosaltres molt del que la teva trajectòria ens ha deixat. I com que això sé segur que és allò que més t’agradaria sentir en aquests moments doncs queda escrit.

Una carta compartida

• Aquesta carta ha generat via facebook o correu electr+onic diverses reaccions que passo a copiar perquè ha estat una manera de compartir sentiments i opinions. La xarxa permet aqeust tipus de vivències que multipliquen per molt allò que escrivim i que fa que el resultat final ja no sigui allò que escrivim cadascú sinó el que aportem entre tots.

Al final veureu una traducció al castellà que ha publicat una amiga de Granada que fa anys que no veig i el meu comentari

18 - el meu comentari a la traducció:

Joder, niña, eso se avisa ¡¡ Bufff ¡¡ Me la he encontrado por casualidad y me ha emocionado leer esta traducción tuya al castellano. Es como si fuese otra carta y escrita por otra persona que, evidentemente, no soy yo. No sabes cómo te lo agradezco. Hace años que no nos vemos pero, en fin, me alegra de que continuemos sintonizando y conectando tanto. Un abrazo prolongado ¡¡¡

En investigació i en estalvi i eficiència, dos anclatges clau per transformar el sector productiu, és a dir, per entrar de ple en el canvi de model productiu i assegurar la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, contribuir decididament a la mitigació del canvi climàtic i sortir, en definitiva, enfortits de la crisi.

Amb la presentació de l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya, Tarragona se situa en el mapa mundial de la investigació en matèria energètica i sostenibilitat. L’IREC farà recerca  en  biocombustibles  i principalment eòlica marina. Un projecte com aquest és una benedicció per a la ciutat, pel Camp de Tarragona i per Catalunya com a país que aposta en R+D energètic. Tarragona sorgeix amb lideratge i competitivitat desplegant amb convenciment l’anomenada economia verda.

L’IREC significa la creació de nous llocs de treball, valor afegit en els processos de producció, aplicació en el mercat de noves línies d’investigació i assegurar amb energies netes el subministrament energètic. Ara convé trobar la complicitat empresarial per participar activament a l’institut que tindrà com a primera missió el desenvolupament d’una plataforma d’assaig d’eòlica marina al litoral que aportarà no només know-how al territori, sinó també reconeixement a nivell internacional.

Aquells que volen disminuir la importància d’aquesta realitat no només poden en evidència la seva ignorància sinó també la seva falta d’alternatives en el passat i una poca capacitat d’avançar-se al futur

Tarragona, doncs, està obrint una nova porta de la seva història, en un moment de crisi global i profunda, amb la posada en marxa de l’IREC. Aquest projecte que s’impulsa des del Govern de la Generalitat ha trobat ara un complement idoni en la política municipal de l’Ajuntament de Tarragona que acaba d’aprovar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES), tot seguint el conegut 20-20-20 de la Comissió Europea que planteja reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, incrementar l’eficiència energètica i assegurar la producció a través de renovables d’acord amb aquestes xifres. Tarragona creu en la decisiva  contribució del món local en la resolució dels problemes globals com el canvi climàtic i està a l’avançada en el desenvolupament sostenible de la societat aplicant criteris més eficients en l’enllumenat, en els semàfors i en els consums energètics de les instal.lacions públiques.

Frenar l’escalfament del planeta és responsabilitat de qui l’escalfa: dels governs però també de les empreses i de tots i cadascú de nosaltres. En un moment de crisi com l’actual amb reduccions significatives de consums energètics– industrials i domèstics - , seria una irresponsabilitat relaxar-se i no aprofitar per reduir  encara més la intensitat energètica en cada pràctica quotidiana. Per tant hem d’aplaudir i lloar totes les accions que activem en aquesta línia com els de l’Ajuntament de Tarragona. I més encara si contribueixen a la innovació tecnològica obrint noves línies de sortida de la crisi i fent que l’economia es recuperi sobre unes bases més sòlides.

 No fa tants anys  que un anunci televisiu a casa nostra suggeria que si un home maltractava la dona, deixaria  de fer-ho si ella li portava una copa de brandy d’una determinada marca. Per no plorar diré que sortia barat solucionar el problema, però més aviat si alguna ho va provar devia agreujar-lo pel fet d’incrementar el grau alcohòlic d’un mascle tan poc home que s’aplacava d’aital manera.

Aquell  anunci que encara es pot trobar a youtube avui ens fa caure la cara de vergonya malgrat el temps que ha passat i no podem suportar la seva visió. Aquell brandy tenia altres anuncis que acabaven realmant el seu consum perquè era “cosa d’homes”

No ha passat tant de temps.  En el dia contra la violència de gènere d’enguany els socialistes catalans expressem la nostra postura en aquest manifest

I a mi se m’acut un eslogan que va usar el mateix brandy per bé que no amb la mateixa intenció: l’eradicació de la violència “és cosa d’homes”.

Perquè són homes els qui maltracten i per què com he dit a l’acte organitzat per l’Institut Català de les Dones a Tarragona  ” Aquest és un acte de vergonya col.,lectiva i principalment del col.lectiu dels maltractadors que som els homes. Els homes hem de demanar perdó cada dia fins que quedi una sola dona maltractada. No pot ser que hi hagi tants pocs homes en aqeusts actes i faig uina crida a la lluita organitzada en associacions i entitats que es proposin com a objectiu l’eradicació de la violència masclista “

El Govern constitueix el circuit contra la violència masclista del Camp de Tarragona  És el segon de Catalunya després del de Terres de l’Ebre 

Avui s'ha constituit la Mesa institucional del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de la violència masclista. El nou Circuit estableix mesures de coordinació i mecanismes d’actuació per millorar la qualitat de la resposta a les dones que pateixen violència masclista.  El Circuit del Camp de Tarragona és el segon que existeix a Catalunya, després que el febrer es creés el primer a les Terres de l’Ebre. El desplegament d’aquests circuits respon al compliment de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovada el mes d’abril de 2008. Aquesta llei estableix les competències de les diferents administracions de Catalunya en la lluita contra aquesta xacra social, dóna molta importància a les estratègies de prevenció, i estableix les bases d’un veritable treball en xarxa. 

En l’acte de presentació, al qual també hi ha intervingut la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté , s’ha signat un acord entre tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, altres institucions i agents implicats amb l’objectiu que existeixi un veritable treball en xarxa. Aquest treball en xarxa ha de servir per millorar la qualitat de l’atenció a les dones que viuen situacions de violència masclista i optimitzar els recursos existents.

L’acord ha estat signat per tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, els consells Comarcals del Tarragonès, Baix Camp, Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat; els ajuntaments de Tarragona, Reus, El Vendrell, Cambrils, Valls, Salou i Calafell; la Fiscalia i l’Audiència de Tarragona; els Col·legis d’Advocats de Tarragona i Reus; el Col·legi de Periodistes de la demarcació a Tarragona; la divisió de Tarragona de l’Institut de Medicina Legal i l’Assemblea Territorial de Dones del Camp de Tarragona. Els objectius del Circuit són:

 ·        Contribuir decisivament a l'eradicació de la violència masclista a partir d'un model d'intervenció que situï les dones com a subjectes actius de l'atenció

. ·        Donar una resposta social i institucional integrada i satisfactòria a les dones afectades per violència masclista.

·        Establir una xarxa territorial i coordinada que vetlli pel desplegament i la millora d'un model d’intervenció integral, tot minimitzant la victimització secundària de les dones en situació de violència masclista. El Circuit estableix nous mecanismes d’actuació i relació entre institucions, entitats i persones professionals implicades: 

• Estableix la Xarxa de Coordinació del Circuit del Camp de Tarragona.
• • Mesa Institucional (màxim òrgan de representació i decisió del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de la violència masclista)
  • Comissió tècnica (òrgan gestor)
  • Equips Tècnics referents (comarcals)
  • Plenaris (comarcals)

• Desenvolupa un Mapa de recursos del Camp de Tarragona
• Dissenya i implementa Plans Formatius Específics per als diversos cossos professionals en relació a la lluita contra la violència masclista
• Estableix Instruments d’Avaluació Continuada.

 Els circuits territorials per a l’abordatge de la violència masclista que es creïn a Catalunya, a partir del model consensuat, desenvoluparan els seus propis itineraris d’atenció a les dones que pateixen violència, coordinant-se amb els nivells locals, comarcals, intercomarcals i nacional. En la seva elaboració hi participen àmpliament els ens locals, els grups de dones i les persones professionals implicades en la violència masclista de cada territori.  El  Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista ha estat elaborat per l’Institut Català de les Dones (ICD), òrgan adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania, amb la col·laboració dels diferents departaments de la Generalitat i estableix noves pràctiques que caldrà introduir en els diferents nivells d’atenció a les dones afectades per violència masclista a tota Catalunya. 

Xarxa d’atenció a les dones 

La nova Llei també estableix, entre d’altres, la creació de la Xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista. És dins d’aquest nou model d’atenció que a Tarragona es va crear el Centre d’Intervenció Especialitzada (CIE), i a nivell comarcal i municipal  s’han desplegat els Serveis d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) a les comarques del de l’Alt i Baix Camp, Baix Penedès i Tarragonès, i els ajuntaments de Valls, Cambrils, Reus, Vendrell i Tarragona.  El Centre d’intervenció especialitzada de Tarragona es va posar en funcionament el mes de juny del 2009. Aquests nous centres, dels quals n’hi ha tres més a Catalunya (Terres de l’Ebre, Baix Llobregat i Gironès), són serveis especialitzats que ofereixen una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació a les dones que han estat o estan en situació de violència, així com a llurs filles i fills. Així mateix, han d’incidir en la prevenció, sensibilització i implicació comunitària. L’any 2008 aquests serveis van atendre 409 dones i 129 infants i van facilitar la inserció laboral a un total de 118 dones entre els anys 2007 i 2009. 

A més, hi ha els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, que ofereixen informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i d’altres, fent especial atenció a la detecció de la violència masclista. L’ICD ha invertit enguany 230.000 euros als Serveis d’Informació i Atenció a les Dones del Camp de Tarragona. Això suposa un increment del 74% respecte les ajudes atorgades l’any 2008. L’any 2010 hi ha prevista una inversió de 270.000 € més.

Per altra banda, des de l’Institut Català de les Dones es recorda l’existència, entre d’altres, de serveis d’atenció a les dones en situació de violència com la Línia gratuïta 900 900 120 que atén, a més de telefònicament, a l’adreça de correu electrònic 900900120@gencat.cat , així com d’un xat al qual s’accedeix des de la plana web www.gencat.cat/icdones. Aquest servei, que funciona les 24 hores del dia i els 365 dies l’any, ofereix atenció de forma gratuïta i confidencial a totes les dones que puguin patir una situació de violència masclista en qualsevol de les seves formes.Pel que fa al Camp de Tarragona, aquest servei, l’any 2009 ha atès entre els mesos de gener i octubre un total de 911 trucades.

 23 de novembre de 2009
 

Annex1Signen l’acord que aprova el procediment de coordinació institucional per al desplegament del Circuit del Camp de Tarragona per a l’abordatge de al violència masclista:

1. Carme Capdevila, consellera del Departament d’Acció Social i Ciutadania
2. Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones
3. Sr. Javier Hernández i García, President de l’Audiència Provincial de Tarragona
4. Sr. Xavier Jou i Mirabent, Fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Tarragona
5. Sr. Albert Vallvé i Navarro, Vicepresident de la Diputació de Tarragona
6. Sra. Teresa Victòria Pelegrín i Casanova, Consellera Delegada de l’Àrea de Serveis a les Persones de  l’Ajuntament de Tarragona
7. Sra. Rosa Garrido i Arconés, Regidora de l’Àrea de Benestar de l’Ajuntament de Reus.  
8. Sr. Raül Buira i Subirats, Regidor de Regidor de Governació, Serveis Socials, Joventut i Festes, Tecnologia i Societat de la Informació de l’Ajuntament de El Vendrell. 
9. Sr. Robert Benaiges i Cervera, Alcalde de Cambrils. 
10. Sr. Albert Batet i Canadell, Alcalde de Valls 
11. Sr. Pere Granados i Carrilli, Alcalde de Salou 
12. Sra. Mª Josepa Sans i Olmedo, Regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Calafell
13.  Sra. Sílvia Puerto i Lleixà, Vicepresidenta d’Infrastructures del Territori i Serveis Municipals del Consell Comarcal del Tarragonès 
14. Sr. Josep Masdéu i Isern, President del Consell Comarcal del Baix Camp
15. Sr.  Joan Basseda i Domènech, Conseller d’Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Baix Penedès
16. Sra. Carme Mansilla i Cabré, Presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Camp. 
17. Sr. David Rovira i Minguella, President del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. 
18. Sr. Josep A. Robles i Cerezo, President del Consell Comarcal del Priorat
19. Sr. Jordi Tous i Vallvé
20. Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament d’Acció Social i Ciutadania   
21. Sr. Adam Manyé i Sardà, Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
22. Sr. Vicenç Abellán i Armelles, Cap de l’Àrea per a la coordinació i planificació escolar, signa per delegació de: Vicenç Villena i Serrano. Director de Serveis Territorials a Tarragona d’Educació.  
23. Sr. Francesc Tarragona i Baró, Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Governació i Administracions Públiques
24. Sra. Hortènsia Grau i Joan, Directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació  
25. Sr. Ramon Gutiérrez i Coronado, Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Justícia
26. Sr. Josep Lluís Pau i Roigé, Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Medi Ambient i Habitatge
27. Sr. Joaquim Margalef i Lleberia, Director dels Serveis Territorials de a Tarragona del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
28. Sra. Belén Escalada i Quirós, tècnica dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Salut.  Signa per delegació de: Joaquim Pallejà Pallejà. Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Salut. 
29. Sr. Josep M. Solanes i Segura, Director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Treball
30. Sr. Jaume Giné i Bordonau, Intendent, Cap de la Regió Policial de Camp de Tarragona
31.  Sr. Ignasi Company i Armengol, Vicedegà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona
32. Sr. Carles Ferrer i Ferré, Vicedegà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus 
33. Sra. Aïna Estarellas i Roca, Subdirectora de la Divisió de Tarragona de l’Institut de Medicina Legal
34.  Sr. Ignasi Soler i Seras, President de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya
35. Sra. Mª Antònia Llauradó i Llort, Representant de l’Assamblea Territorial de Dones del Camp de Tarragona.

L'energia és un dels grans problemes de la humanitat i com tot gran problema és també un conjunt d'oportunitats de diversa índole. La seva solució, parcial, de moment, i esperem que total algun dia, serà també en bona mesura la solució per eradicar bona part de les guerres del planeta, per eliminar el gravíssim problema del canvi climàtic i per reduir les desigualtats de milions de persones que encara no tenen accés al seu subministrament. Només cal recordar com mil cinc-cents milions d'humans encara no tenen accés a l'electricitat.

Tancarem el 2009 amb un descens del consum d'energia per raó de la crisi però fins al 2030 les necessitats d'energia creixeran un 40% segons les darreres dades de l'Agència Internacional d'Energia i la investigació serà clau perquè aquesta demanda es pugui reduir tant com sigui possible i satisfer sense incrementar la temperatura del globus ni la seva contaminació.Que Tarragona estigui compromesa a partir d'ara en aquests reptes ens ha d'omplir d'orgull. Hem fet un pas més que fa temps perseguíem des del territori: entrar de ple en el terreny de la recerca en un tema com l'energia que el pla estratègic del Camp de Tarragona elaborat per la URV ja preveia i preconitzava fa dos anys com un sector de futur. La inauguració de l'IREC a Tarragona suposa una fita cabdal en el procés de consolidar el nostre territori com dels més avançats internacionalment.

Donant per descomptada la qualitat de l'aportació suficientment acreditada de la nostra URV, l'èxit dependrà de la capacitat que tinguem tots plegats de valorar la iniciativa, de sumar esforços i de convèncer l'empresariat del sector o que hi estigui relacionat de com n'és de rendible, i ho serà encara més en el futur, invertir en recerca. I perquè l'Institut té una doble vessant: de recerca, però també de mercat que propiciarà l'aparició de nous productes i nova tecnologia. Per això fem també una crida a les empreses del territori i de fora a sumar-se i participar-hi 

L'IREC és un projecte liderat pel govern de la Generalitat, compartit amb diverses universitats (UB, UPC, URV) i el sector empresarial en la línia d'assolir la transferència de coneixement entre el món universitari i empresarial. Una de les dues seus és la de Tarragona, que, amb Barcelona, volem que sigui centre de referència mundial en l'àmbit de la investigació en estalvi i l'eficiència energètica, biocombustibles i energia eòlica marina. La captació de noves inversions, la creació de treball i la competitivitat de la nostra economia també es veuran afavorides en un moment de crisi global com l'actual.

L'IREC se suma a altres projectes de recerca del territori: química, salut i nutrició, turisme i enologia. El Camp de Tarragona se situa en una posició capdavantera al món de l'R+D+I. Fa temps que hem entès que l'energia és un sector amb futur, vital en la diversificació del nostre sistema productiu i en la generació de llocs de treball. Tancar els ulls a aquesta oportunitat és insensat i des d'aquí fem una crida a aquells altres territoris que no han entès encara que el problema de l'energia haurà de ser assumit per tothom i a tot arreu i que no serà possible desentendre's de la necessitat de generar i transportar energia a cap indret ni a cap municipi de la Terra. En aquest sentit a Catalunya hi ha zones que tenen molts deures per fer encara.

Article publicat al Diari El Punt el 17 de novembre de 2009

Honorable conseller, Magnífic Rector, Director de l’IREC, President del Consell Social de la URV, Secretaris Generals, Delegat i Subdelegada, Directors Generals, resta d’autoritats, senyors,  senyores, 

El problema de l’energia 

El d’avui és un acte molt rellevant i molt transcendent per la ciutat de Tarragona i pel Camp de Tarragona. Perquè un territori amb investigació és un territori amb competitivitat, cohesió i futur. Hem treballat molt  en els últims temps per aconseguir-ho seguint les indicacions del Pla Estratègic del Camp de Tarragona 2008-2015 elaborat per la URV. Han estat molts esforços, molt de temps. I avui hem d’estar tots molt satisfets perquè ja podem presentar públicament l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya a Tarragona.

L’energia per la seva escassetat i dificultats d’abastament és un problema que provoca conflictes i guerres i també per les emissions que genera el seu consum que afecta el canvi climàtic i posa contra les cordes el Planeta. Però, com tot problema, també suposa un conjunt d’oportunitats. Perquè si encertem les solucions no només resoldrem un gravíssim problema actual i de les futures generacions, sinó que aplicarem un conjunt d’activitats de grans repercussions econòmiques i de generació de llocs de treball. Encara més, a dia d’avui 1.500 milions de persones – mes de la cinquena part de la població mundial, encara no tenen accés a l’electricitat, la qual cosa és una desigualtat social que no podem tolerar per més temps.

L'IREC  

Amb l’IREC a Tarragona juguem a primera divisió en el terreny de la investigació energètica i en l’anomenada economia verda que és una de les  bases sobre la qual es construeix l’economia del futur. Hem aconseguit portar la investigació al territori que més energia produeix de tota Catalunya. L’IREC és una oportunitat excel·lent per a les empreses, a les quals faig una crida a participar-hi decididament. És molt important la contribució del teixit empresarial en aquest projecte que avui arranca oficialment perquè si aposten per la investigació estan assegurant la seva supervivència al cap i a la fi i perquè cal fer potent entre tots aquest Institut. La presència d’una de les dues seus de l’IREC a Tarragona ens situa al mapa de la receca i la innovació a nivell internacional. La competitivitat de l’economia del territori i de la ciutat de  Tarragona es referma amb projectes com aquest que adquireixen un valor i una simbologia especial ara que estem en la crisi global més profunda dels darrers 80 anys. 

L’IREC serà un referent al món que donarà projecció internacional a Tarragona Estic segur que esdevindrà un centre d’excel·lència i de referència internacional i que refermarà el paper del Camp de Tarragona com a clúster científic i tecnològic. Amb projectes d’aquesta envergadura reforcem la capitalitat de la nostra ciutat en el conjunt de Catalunya.   En el context actual i vistes les potencialitats del territori, és important que els investigadors i que els joves vegin l’energia com un projecte professional sòlid i amb futur. Des de l’administració ja ho hem considerat així, és per això que tenim en marxa el primer cicle formatiu d’energies renovables del Camp, a l’IES Pere Martell, però també  com a estudis superiors, el màster en energies renovables i el màster en dret ambiental impartits per la URV.  

El Camp de Tarragona a l’avançada dels problemes més actuals 

Ens incorporem també a l’agenda més actual de la lluita contra el canvi climàtic que durarà anys. La 15a conferència de les parts de l’ONU en el marc de la Cimera sobre el Canvi Climàtic a celebrar en pocs dies a Copenhaguen pot i ha d’assenyalar els camins per una senda energètica sostenible. El 2009 les emissions de CO2 estaran molt per sota del que haurien estat si no haguéssim tingut recessió econòmica, però aquest estalvi no servirà de res si no s’assoleix un acord a Copenhaguen. Perquè per primer cop des de 1981 el consum d’energia disminuirà el 2009 però tornarà la tendència a l’alça a llarg termini quan s’iniciï la recuperació econòmica. En l’escenari de referència es preveu que la demanda mundial d’energia primària augmenti un 1,5% anual fins al 2030 i que passi així de 12.000 milions de TEP (Tones Equivalents a Petroli) a 16.800, és a dir, un increment del 40%. Les polítiques actuals encara ens porten pel camí de l’energia fòssil amb alarmants conseqüències per al canvi climàtic i la totalitat de l’increment de les emissions de CO2 provindran de països no pertanyents a la OCDE. I si és veritat que hi ha un consens generalitzat que hem de limitar a un increment de 2 graus l’augment de temperatura i que això requereix un esforç descomunal, també és cert que la crisi financera actual ens ofereix una bona oportunitat per adoptar les mesures necessàries i l’estalvi i eficiència energètiques ofereixen les majors possibilitats per retallar emissions.

Nova cultura energètica i la contribució de Tarragona 

Així doncs, una nova cultura de l’energia és el repte que tenim per davant. És un moment apassionant i esperançador al mateix temps.  A Tarragona hem fet passos notables en els últims dos anys per contribuir a pal·liar el canvi climàtic, apostar per l’estalvi i l’eficiència i la sostenibilitat. Som conscients que el consum energètic no pot ser il·limitat: -          Som una de les ciutats signants del Pacte d’Alcaldes europeus per la sostenibilitat , subscrit el mes de febrer a Brussel·les. Una iniciativa promoguda per la Comissió Europea per aconseguir reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i augmentar l’estalvi i l’eficiència energètica als municipis. El proper mes de desembre serem a la Cimera contra el canvi climàtic de Copenhaguen. -          En el marc de l’Agenda 21 hem elaborat el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible per reduir en més d’un 20% les emissions de CO2. S’hi fixen un centenar de mesures com l’ús d’autobusos urbans híbrids o elèctrics, canvi de 2.180 bombetes dels semàfors de la ciutat per deixar d’emetre 500 tones de CO2, la implantació del futur Tramcamp que connectarà els principals municipis del Camp i suposarà un transport més sostenible, i també vull destacar el canvi d’enllumenat: 17.000 punts de llum per aconseguir un estalvi energètic i econòmic que suposarà una reducció de 940 tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera i un estalvi de 700.000€ l’any per a la ciutat.

Tot això perquè volem ser responsables i perquè en la lluita contra el canvi climàtic hi tenen un paper molt important els governs locals i regionals, “pensa globalment, actua localment” perquè és important traduir els objectius generals en actuacions concretes adaptades a la pròpia realitat de cada regió. I hem d’aplicar-nos tots la màxima de Kennedy recuperada per Obama “què puc fer pel meu país “ i no tant “què pot fer el país per mi”. Perquè el problema de l’energia ens ateny a tots i, com el de l’aigua, és un recurs del que ens haurem de preocupar a cada ciutat, a cada barri, a cada llar i cadascú de nosaltres. 

La investigació imprescindible 

També voldria destacar el fet que tot territori que vulgui ser competitiu ha d’apostar per la investigació. Al Camp de Tarragona l’IREC se suma als altres centres de recerca que constitueixen un clúster de recerca únic al territori català: Química, Nutrició i Salut, Turisme, Enologia, Arqueologia Clàssica i Paleoecologia Humana i Evolució Social.  I vull significar el paper destacat que en tots ells hi té la Universitat Rovira i Virgili que suposa un importantíssim valor afegit per Tarragona i pel conjunt del territori. La URV aposta decididament per l’excel·lència i per la investigació i els seus esforços es veuen compensats amb dades com el seu posicionament destacat en el sistema universitari català   que la situa en quarta universitat de Catalunya en termes quantitatius i capdavantera en productivitat  i qualitat. D’altra banda, ha estat  una de les 15 universitats preseleccionada per esdevenir Campus d’Excel·lència Internacional on competia entre 42 universitats de tot l’Estat.  

Sinèrgies i transversalitat 

Estic convençut que el sector energètic pot establir sinèrgies amb altres sectors industrials i de serveis implantats a  Tarragona i als quals no volem renunciar com la química, l’aigua i els residus, l’anomenada economia  verda. Sàpigues Honorable conseller, que estem estudiant a fons i de manera decidida aquestes sinèrgies i aquesta transversalitat per impulsar la transformació del model productiu del Camp, com també ho fem amb la logística i sense oblidar la modernització dels sectors tradicionals com el turisme i l’agroalimentació.    L’Ajuntament i la ciutat de Tarragona fan una aposta clara per l’energia, per la investigació i per la sosteniblilitat però cal una implicació de tots : del teixit econòmic, social, eempresarial, sindical, de tots i cadascun dels ciutadans. No només per convicció sinó també per necessitat. Una millor gestió de l’energia està a l’abast de tothom. A l’Ajuntament de Tarragona tenim voluntat i ganes de canvi i amb la posada en marxa de l’IREC assegurem el compromís per la sostenibilitat , per la recerca, per la innovació i pel lideratge de la ciutat.  Moltes gràcies,  

Tarragona, 16 de novembre de 2009