A l'estiu continuem invertint

Publicat per fxsabate | 20 Ago, 2010
Les últimes setmanes s'ha posat en dubte insistentment l'esforç inversor de l'administració després de l'anunci del Ministeri de Foment d'aturar temporalment algunes obres en infraestructures viàries i ferroviàries al país. Sense que sembli una justificació, la retallada a Catalunya i a les nostres comarques – que el ministre ja ha reconegut que reconsiderarà – és proporcional a la gran inversió que fa el Govern de l'Estat a Catalunya. És un mal necessari que hem d'assumir per seguir els plans d'austeritat i reducció del dèficit (públic i privat que encara és més gran) que ens mana la Unió Europea i assegurar les polítiques socials avançades que hem impulsat els governs d'esquerres espanyol i català, malgrat  les dificultats econòmiques.

 

Al Camp de Tarragona, aquest estiu, les inversions no s'aturen per molt que alguns sectors s'entestin a dir el contrari o posar tots els ous al mateix cistell. I en matèria d'infraestructures viàries, també. Les obres de la C-51 entre Valls i Albinyana amb una inversió de 51 MEUR són una realitat en el tram de la variant d'Alió; també la variant de la C-242 a les Borges del Camp que estarà enllestida l'estiu vinent, i la tan reivindicada rotonda del Complex educatiu de La Laboral, a la C-31b, estarà operativa a mitjan setembre. Les principals actuacions previstes al territori no s'aturen per la crisi, sinó que hi ha un esforç inversor real, després d'haver-se executat grans obres com la C-14 entre Reus i Alcover, o la travessera C-31b a Segur de Calafell o actuacions puntuals a la xarxa viària del Priorat. I d'altres que començaran properament com el Raval del Mar a Vila-seca, o la que ja ha sortit publicada al BOE, l'obra més important de l'Estat a Catalunya amb 70 milions d'euros, referida al moll de la química al Port de Tarragona.

 

Però les infraestructes en el sentit més ampli inclouen altres projectes a ressenyar. Aviat finalitzaran les obres de les urgències de l'hospital Joan XXIII a Tarragona i el nou Sant Joan de Reus, i mentrestant ja s'ha posat en marxa el nou CAP de Sant Salvador amb una inversió de 3 MEUR. Un centre d'assistència primària que disposarà de serveis especialitzats, i que se suma a la llarga llista d'equipaments sanitaris que hem estrenat en els últims mesos, des de l'innovador Hospital lleuger de Cambrils, al CAR de Miami – Platja, el de Calafell, el de Salou, sense donar compte dels consultoris com el de Cornudella de Montsant i Vila-rodona per citar-ne algun. I estem en disposició d'anunciar-ne de nous: el de La Canonja, en virtut del pacte de salut signat per govern local i autonòmic que preveu la creació d'un nou CAP per donar cobertura mèdica a la població cada cop més creixent del que serà el municipi 947 de Catalunya.

 

Això mentre avancem en la concreció i abast d'altres projectes ambiciosos com el Tramcamp del qual hem tret a informació pública l'estudi informatiu i que serà un mitjà de transport públic col·lectiu que vertebrarà més encara el nucli central del Camp de Tarragona, amb una mobilitat eficient i sostenible; o el nou aparcament de camions a Alcover que suposarà una inversió de 800.000 milions d'euros i millorarà la seguretat i l'ordre en l'estacionament al polígon Roques Roges així com la seva competitivitat; o els ajuts de més de 340.000 euros per ordenació urbanística en 11 municipis de Camp de Tarragona des del catàleg de masies de Reus al POUM de Renau per assegurar el seu desenvolupament. I seguim posant en funcionament equipaments esportius perquè vam impulsar a l'inici d'aquesta legislatura un ambiciós pla perquè l'accés a l'esport fos universal i fomentar el rol social: inauguràvem fa uns dies amb el President el nou pavelló poliesportiu de Vila-rodona que donarà cobertura a tota la comarca, i aquesta setmana la nova piscina de La Secuita . L'esport – cal recordar-ho – ja representa el 3% del PIB català.

 

I mentre tot això passa, treballem per donar cobertura a les persones que tenen més dificultats a conseqüència de la primera crisi global, la més profunda dels darrers 80 anys. Amb noves oficines d'ocupació com la de Campclar a Tarragona per ser més àgils en la gestió, o els plans locals extraordinaris d'ocupació que han permès contractar 1.200 persones a l'atur. Tenim sortosament alguns indicadors que apunten a una tímida recuperació econòmica, com que des de ja fa tres mesos Catalunya ha sortit de la recessió, però també han augmentat els índexs de consum –ho hem vist amb l'increment de la matriculació de vehibles-, la recaptació tributària   per la compra-venda d'habitatges, l'activitat portuària i el tràfic de mercaderies i sobretot l'activitat industrial al sector químic de Tarragona, el més important del sud d'Europa. I també el bon desenvolupament de l'activitat turística que esperem tancar amb un increment del 5% a la Costa Daurada i amb importants percentatges d'ocupació a l'interior amb una oferta cultural i enoturística de primer ordre que ens ha de fer referents internacionals.

Article publicat al Diari "Més Tarragona" el 19 d'agost de 2010

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Restablim la nostra dignitat

Publicat per fxsabate | 5 Jul, 2010

De vegades només cal mirar els gestos més quotidians per saber el fons de la qüestió. Ho dic perquè tot i que a hores d’ara encara no coneixem el text complet de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, tots sabem com han anat les coses aquests quatre anys de calvari de la nostra llei màxima. I, sobretot, com ha acabat.

Com han anat les coses ja se sap: El PP el va impugnar i en va fer campanya indigna per tota Espanya amb anuncis pagats plens de mentides i demonitzant Catalunya per treure profit electoral, recusant magistrats d’un Tribunal que tenia i té un bon grapat de membres amb el seu mandat caducat.

I com ha acabat la comèdia encara és més penós: amb la Presidenta del Tribunal negociant un per un amb cada magistrat per mirar de contentar-los a tots una mica i aconseguir d’aquesta manera que sortís com fos una sentència sobre la principal llei de Catalunya.

Vinc dient aquests dies que  ha estat aquest un acte d’una gran miopia perquè el fet de buscar un cert grau de satisfacció entre els membres del Constitucional els ha impedit veure més lluny en el temps i en l’espai perquè no han tingut en compte ni la història de Catalunya i d’Espanya ni el futur de la nostra nació ni el de l’Estat Espanyol.

Ha estat, doncs, una mirada molt conjuntural sobre un problema secular com és i ha estat el de l’encaix de Catalunya en una Espanya que no té altra sortida que la federal si vol tenir futur. És a dir, reconeixent la personalitat i les lleis màximes que les seves nacions i regions decideixin de comú acord. I aquest acord s’havia assolit al Congrés dels Diputats i el va referendar el poble de Catalunya el 18 de juny del 2006. Però el PP no va respectar cap d’aquests dos acords i ara el Constitucional ha esmenat l’Estatut.

 

I si és cert, com diu el President del Govern Espanyol que el PP no ha aconseguit el seu des-propòsit, que tenim més capacitat d’autogovern que mai i que l’Estatut continua vigent en bona part de la seva integritat, haurà d’entendre tothom – aquí i més enllà de l’Ebre - que no podem els catalans tolerar que se’ns retalli ni una coma. Perquè aquest ja no és l’Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya sinó el que va resultar de l’acord al Congrés dels Diputats que representa tots els espanyols. És per tant, un acord entre Catalunya i Espanya. I els catalans sempre hem estat un poble que ha respectat els pactes.

I no pot ser que aquest pacte solemne sigui posat en qüestió i esquinçat per una dotzena de magistrats que circumstancialment ocupen - alguns d’ells ja haurien fins i tot de ser fora – una plaça de jutge. Si se’m permet l’expressió, no pot ser que aquests pocs se’ns rifin a tots dos pobles, el català que va parlar en referèndum i l’espanyol que ho va fer a través dels seus representants.

I si aquests jutges no han  sabut estar a l’alçada de l’esdeveniment, els catalans i les catalanes, des de les nostres institucions i des de la mobilització social haurem de restablir la nostra dignitat.

article publicat al Diari de Tarragopna ahir diumenge 4 de juliol de 2010

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

El salari del Delegat del Govern a Tarragona

Publicat per fxsabate | 4 Jul, 2010

Davant la informació apareguda a un mitjà imprès avui diumenge, em plau informar que la retribució del Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona l'any 2009 va ser la següent: Import íntegre 87.596,86 euros, Retenció 26.752,10 i l'aportació de la Generalitat al meu Pla de Pensions va ser 176,03 euros. Ara, naturalment, és menor, com la de tothom que treballa per l'Aministració.

Podeu veure la certificació oficial que sempre tinc a punt per ensenyar a qui m'ho demani, podeu clicar aquí:

salaridelegat.pdf

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

La pregunta clau del senador Aleu al President Zapatero la passada tarda

Publicat per fxsabate | 23 Jun, 2010

El señor PRESIDENTE: Pregunta del senador Aleu.

         Tiene la palabra, señoría.

 

         El señor ALEU I JORNET: Gracias, señor presidente.

         Senyor president del Govern, los acuerdos de las conclusiones de la cumbre de día 17 de junio tienen un apartado que me ha llevado a hacer la pregunta. ¿Confirmamos nuestro compromiso de garantizar la estabilidad financiera resolviendo los vacíos de la reglamentación y la supervisión de los mercados financieros, tanto el ámbito europeo como el del G20?

         Esto a mí me recuerda las palabras, que hoy nos parecen grandilocuentes, del presidente de la República Francesa, señor Sarkozy, hace un año y medio, cuando habló de la necesidad de refundar el capitalismo.  Pasado un año y medio, y en este año y medio, aparentemente se ha hecho poca cosa o nada. En cambio, todos los Gobiernos de los Estados han tenido que hacer frente al déficit provocando medidas de ajuste dolorosas -explicadas por usted y que no podría repetir- que han provocado disminución de los ingresos de los funcionarios y reducción en parte del estado de bienestar. Y todo esto no viene de un Estado, sino que viene de una gestión mal hecha de las entidades financieras que empezaron sobrevalorando los créditos y sobrevalorando los activos de las entidades a las que se los daban, universalizando esto con unas agencias financieras que daban el visto bueno a estas inversiones –estas mismas agencias son las que ahora niegan la validez del sistema de muchos países- y nos hemos encontrado con una situación en la que todavía no se ha avanzado.

         Yo recuerdo perfectamente al profesor de Economía Agraria, quien nos explicó el funcionamiento de la Bolsa  -estoy  hablando del año 1973 y de una persona poco sospechosa de izquierdismo-: La Bolsa es el sitio donde concurren las empresas para financiarse y los financieros para obtener mejores beneficios. En la práctica, es el sitio donde los  inversores van esperando duplicar el valor de sus inversiones pasado mañana y las empresas esperan que sus acciones crezcan. Es decir, nada que ver con lo que teóricamente ocurre. Desde nuestro punto de vista, esto hoy se ha multiplicado por mucho. Los inversores ceden sus dineros a unos señores que los administran con una única misión: gane usted lo máximo en el mínimo de tiempo y no repare a quién se lleva por delante.

         Todo esto nos parece que obliga a una reconsideración sobre el sistema financiero. Las mismas agencias de calificación que bendijeron los créditos incobrables ponen en cuestión la solvencia de los Estados y de muchas empresas. Los mismos bancos que tuvieron que ser rescatados pagan salarios, indemnizaciones impúdicas y jubilaciones cuantiosas a sus directivos. Hemos sabido que en estos bancos e intermediarios financieros siguen especulando contra los Estados, y los ciudadanos de la Unión Europea hoy ven que en Europa existen regulaciones muy diversas sobre el sistema financiero.

          ¿Qué se va a hacer para corregir estas diferencias?  Hemos descubierto que el sistema financiero puede crear un riesgo económico muy importante, porque los Estados se han vistos obligados, en algunos casos -no es el de España- a inyectar grandes cantidades de capital en el sistema financiero para que este no quebrase, porque si quebrara nos íbamos todos al garete con él. Pero cuando ha habido beneficios no hemos podido participar en los beneficios de estos bancos, que los han repartido o concentrado en sus directivos. Además, hemos comprobado que se han mostrado incapaces de predecir la crisis; semanas antes de que explotase la burbuja inmobiliaria estos bancos continuaban dando créditos a las empresas inmobiliarias. Las mismas agencias de calificación continúan hoy bajo sospecha. Europa, en general, no ha puesto coto a las especulaciones, y estamos contentos de que en este documento de la Presidencia española aparezca por primera vez una noticia clara de que se va a afrontar esto. Y la pregunta es: ¿Puede usted explicar a la Cámara en qué sentido y qué medidas se van a tomar para que realmente se regule el sistema financiero?

(Aplausos en los escaños del Grupo Parlamentario Socialista.)

 

         El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señoría.

         Tiene la palabra el presidente del Gobierno.

 

         El señor PRESIDENTE DEL GOBIERNO  (Rodríguez Zapatero):  Muchas gracias, señor presidente.

         Señor Aleu, usted ha hecho una descripción muy exacta de cuáles son las causas, dónde se sitúa el origen de la crisis del sistema financiero que ha originado la grave crisis económica que venimos padeciendo desde hace dos años. Las causas son una regulación insuficiente, fruto de años de desregulación del sistema financiero; la invención de productos financieros que, al final, para intentar ganar dinero a corto plazo lo que provocaron fueron graves quiebras de confianza y graves quiebras en muchas entidades financieras, lo que ha obligado a muchos gobiernos a salvarlas y a inyectar capital -afortunadamente no en España-,  como usted recordaba. Llevamos cerca de 2 años trabajando en la comunidad internacional para cambiar el estado de las cosas, y en un sistema financiero globalizado, como el que vivimos en este tiempo histórico, es imprescindible que haya grandes acuerdos, grandes compromisos del mayor número de países que integren al porcentaje más alto de lo que representa el sistema financiero. En este caso, la Unión Europea ha tenido y tiene un liderazgo clarísimo para ese nuevo marco de los sistemas financieros.

         Primero, porque fue quien movilizó la convocatoria y la consolidación del G-20 como el foro para la coordinación económica y la nueva regulación del sistema financiero internacional.

Y, segundo, porque ha tomado decisiones importantes, ya adoptadas y, por tanto, que van a entrar en vigor y algunas de las que vamos a trasladar al G-20 que, como sabe, se reúne dentro de pocos días en Canadá. Allí la Unión Europea va a defender, como acordó el consejo, el establecimiento de una tasa o impuesto sobre las instituciones financieras, a la que ya nos hemos comprometido todos los países de la Unión Europea y queremos que sea una tasa que adopten todos los países del G-20.

También defenderemos en el G-20 una imposición sobre las transacciones financieras, aunque debo advertir que sobre este punto hay discrepancias de fondo con algunos de los países más importantes que se sientan en el G-20. Pero con la tasa a los bancos intentamos que las instituciones de crédito sean corresponsables de los desequilibrios que puedan ocasionar, singularmente aquellas de mayor dimensión y peso en el conjunto del sistema. Los detalles de esta tasa se van a decidir en octubre en el ámbito de la Unión Europea y tendrán un cierto parecido con lo que en nuestro modelo conocemos como el Fondo de Garantía de Depósitos, que actúa en función del pasivo de las entidades. (Rumores.)

 

El señor PRESIDENTE: Silencio, señorías.

El señor PRESIDENTE DEL GOBIERNO (Rodríguez Zapatero): De otro lado, es fundamental que los mercados conozcan la situación de los sistemas financieros. Por eso, el Consejo Europeo acordó extender la medida de transparencia financiera de hacer público los stress test de todos los bancos de la unión y debo recordar que la Unión Europea en el último semestre ha logrado avances importantes para -digamos- embridar un ámbito de la actividad financiera que hasta la fecha había estado muy poco regulado y que era uno de los focos de riesgo mayores, es el de los llamados hedge funds y los movimientos especulativos potencialmente más perjudiciales para las economías.

Se ha impulsado bajo la Presidencia española una directiva que armonizará la regulación de los llamados Fondos de Inversión Alternativos, como los hedge funds, con el objetivo de reforzar su supervisión, incrementar su trasparencia e impedir su excesivo endeudamiento, como la asunción de riesgos desmedidos. La comisión debe presentar propuestas de regulación de las operaciones especulativas potencialmente más perjudiciales para las economías.

En cuanto a las instituciones de supervisión financiera en la unión, se ha avanzado como para que podamos decir que estamos a punto de culminar un sistema de autoridades europeas, que permitirá una mejor supervisión en el ámbito de la banca, los seguros y los mercados. Para ello, se han creado las siguientes autoridades: la Junta Europea de Riesgos Sistémicos, que está llamada a alertar de los riesgos y desequilibrios económicos que puedan desestabilizar nuestras economías junto a las autoridades responsables de la supervisión directamente. En seis meses van a estar operativas todas las autoridades de supervisión en el ámbito europeo, lo cual es un avance extraordinario.

Por último, también coincido con usted en que la actuación de las agencias de calificación antes y durante la crisis hace imprescindible regularlas para asegurar una mayor trasparencia, calidad y control de su actividad. Por ello, en el ámbito de la Unión Europea, esta regulación entrará en vigor el próximo día 7 de septiembre. Inicialmente estarán sometidas a la vigilancia de los supervisores de cada país inicialmente y una vez que se ponga en funcionamiento, la autoridad europea de supervisión de los mercados asumirá la regulación y supervisión de estas agencias.

Este es el bloque de cambios normativos que ya se ha aprobado en Europa, que están a punto de entrar en funcionamiento y las posiciones que la Unión Europea va a defender en el seno del G-20 para tener un sistema financiero internacional regulado, más razonable y que no provoque crisis como la que hemos vivido en estos últimos tres años.

Muchas gracias. (Aplausos en los escaños del Grupo Parlamentario Socialista.)

 

El señor PRESIDENTE: Gracias, señor presidente.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Notícies positives

Publicat per fxsabate | 7 Jun, 2010

 Les últimes dades econòmiques indiquen que el pitjor de la crisi potser ha passat però no hem d’oblidar que ha estat i continua sent la més profunda dels darrers 80 anys, la primera d’abast mundial desencadenada per la cobdícia d’uns pocs, que ha obligat tots els governs dels països de l’OCDE a adoptar mesures d’austeritat i un augment d’impostos. Governs impotents per solucionar una crisi que ha creat el mateix capitalisme – Sarkozy i Merkel han declarat reiteradament que s’ha de reformar- que adopten mesures que resultaran insuficients si no es canvia la forma de regir l’economia mundial. En altres paraules, o s’estableixen mesures de control amb caràcter general i amb una fiscalitat també acordada internacionalment o no ens en sortirem. Encara més: la crisi és de tal magnitud que requereix la implicació d’altres poders, a més del polític i de l’econòmic, que avui regeixen la societat i que també decideixen i influeixen en l’organització social i en el pensament: mitjans de comunicació i universitat, principalment. I de tots plegats, perquè ens afecta a tothom.  

Mentre això no arriba, sembla que anem per un millor camí les darreres setmanes. Al maig s’han reduït les llistes de l’atur de gairebé 2000 persones al Camp de Tarragona i ha augmentat l’afiliació a la Seguretat Social. Dues bones notícies que marquen un canvi de tendència. Però hi ha feina per fer i cal esforç, treball i dedicació de tots. Estem immersos en una transformació del model productiu, apostem decididament per la recerca i la innovació, i la transferència de coneixement entre universitat i empresa. Al Camp de Tarragona en tenim un bon exponent que hem promocionat aquests dies a l’Exposició de Xangai per atraure inversions d’alt valor, amb el pol químic i energètic de Tarragona, l’agroalimentari i l’enològic de Reus i Falset i el turístic de Vila-seca. Centres de recerca i parcs tecnològics que aporten know how al territori i generen nous llocs de treball amb l’objectiu de dinamitzar l’activitat econòmica i enfortir-la, amb bases més sòlides, sobre les quals es desenvolupen també projectes innovadors que ens han de fer referents a nivell mundial com la plataforma d’assajos d’eòlica marina que impulsa l’IREC.

 

També aquests dies hem conegut les dades del sector químic que comença a recuperar-se, tot i que els creixements són encara tímids. També els increments del consum elèctric, del tràfic portuari i del transport de mercaderies són un reflex que les coses van millor.

 

Altres indicadors positius per pensar que hi ha llum al final del túnel són els sectors tradicionals que entre tots estem modernitzant: el turisme ha tingut uns nivells d’ocupació satisfactoris durant la darrera Setmana Santa, i més que notables a les comarques d’interior, mentre que el comerç ha tingut un repunt de vendes amb els ajuts del Govern principament en el  sector de l’automoció. També la construcció prova de reinventar-se en el mercat de la rehabilitació d’habitatges, creant nous llocs de treball, al costat d’un sector emergent com la logística que estem decidits a implementar al Camp de Tarragona perquè assegura inversions i llocs de treball que no es deslocalitzen. 

 

I encara la darrera: aquesta setmana el Govern de la Generalitat ha tret a concurs prop de 800 MW eòlics que suposaran una forta inversió que també afectarà les comarques tarragonines i enfortirà el nostre sistema energètic.

 

Ens en sortirem, segur, com ha passat en anteriors crisis econòmiques per bé que no han tingut la dimensió mundial d’aquesta. Però cal vèncer les reticències al canvi i fer pinya en allò que hem d’impulsar entre tots: l’educació, la formació permanent, la innovació, la inversió pública, el suport als emprenedors i a la petita i mitjana empresa. I unes polítiques socials que no podem defugir perquè no podríem suportar una fractura social entre afortunats amb feina i marginats de per vida. I com deia Churchill “un optimista veu una oportunitat en tota calamitat; un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat”.

  • Article publicat al Diari de Tarragona ahir diumenge 6 de juny del 2010
  

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Paraules al funeral de Josep Viñas, alcalde d'Alforja

Publicat per fxsabate | 20 Mai, 2010

Josep Viñas, alcalde d'Alforja, mort el 18 de maig de 2010 

Paraules al funeral de Josep Viñas, alcalde d’Alforja

Aurora, familiars, amics i amigues:

 

1 – Com a Delegat del Govern de la nostra nació, gràcies, Josep,

Patriota de la veritable patria, la dels catalans que han estat, dels que som i dels que seran, a qui has dedicat bona part de la teva vida

Servidor de l’interès públic per sobre de qualsevol altre de particular

Amant de cada racó de la terra, de la teva Alforja

Hem fet nostres les teves preocupacions. Com no podíem fer-les nostres amb la passió que hi posaves ¡¡ Algunes s’han dit avuii aquí i moltes altres. Procurarem resoldre-les en la mesura de les nostres possibilitats

 

2 – Com a company de lluita , no te’n vas

Vaig sentir dir una vegada a un vell company basc: “ Un socialista real no es more mai, es planta 

Doncs no te’n vas perquè les persones som, en bona mesura, allò que copiem. El teu exemple és dels que es copien i ja el portem acumulat i incorporat. El portem ja en nosaltres. Per això seguiràs en nosaltres. Per això no te’n vas.

Perquè has estat fidel a la nostra causa, perquè ho has demostrat durant molts anys i EN SITUACIONS ADVERSES

 

3 – I com amic, una poesia d’un dels nostres poetes nacionals. De Salvador Espriu, ORACIÓ EN LA TEVA MORT

 

Quan roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d'ales,

encès cristall, més flama,

llum de cançó senzilla.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Aregio vol mutilar la futura Vegueria del Camp de Tarragona

Publicat per fxsabate | 1 Mai, 2010

El senyor Aregio vol mutilar la futura Vegueria del Camp de Tarragona amb els seus plantejaments reduccionistes i renuncia a defensar els seus plantejaments que havia propagat sobre els noms de la vegueria i la capital

  

Joan Aregio vol mutilar la futura Vegueria del Camp de Tarragona amb els seus plantejaments reduccionistes i la visió tan curta que té de l’àmbit territorial, que està cridat a ser la segona àrea metropolitana de Catalunya.

 

No entenc els dirigents de CiU a la ciutat de Tarragona i en particular d’Aregio qui ha oblidat totalment els seus plantejaments inicials en defensa de la capitalitat de Tarragona i del nom de la Vegueria, ja que no en fa cap referència a les esmenes introduïdes per CiU a la nova llei d’ordenació territorial del país i només demana separar el Baix Penedès.

 

Cal que tinguin “altura de mires” i valorar els beneficis que comportarà per al país la nova ordenació territorial, que és una vella reivindicació del catalanisme polític que assegurarà l’equilibri territorial i aproparà els serveis públics als ciutadans.

 

El senyor Aregio no pot continuar enganyant als tarragonins. Primer CiU es va amagar amb l’esmena a la totalitat i allí hi cabien tots els plantejaments contradictoris que té a cada territori la coalició. Però ara que presenten esmenes parcials ja no hi ha justificació possible. Ni defensen el que deien i, el que és el pitjor, mutilen la vegueria amb plantejaments populistes i electoralistes disminuint així el que és la segona àrea metropolitana de Catalunya.

 El projecte de llei aprovat pel Govern i les esmenes introduïdes pel PSC, ERC i ICV són les més sensates i les més àmpliament compartides, perquè defensen el nom de Vegueria del Camp de Tarragona i reconeix la capitalitat de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona on s’ubicaran les seus institucionals.
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 ... 49 50 51  Següent»