Xavier Sabaté

Dissabte passat dia 26 de setembre de 2009 fèiem públic el comunicat que reproduïm més avall rebutjant l'ús de Caixa Tarragona per part d'algun membre de CiU - el diputat Joan Miquel Nadal el dia abans - en el debat partidista. CiU, un cop més, vol  jugar al Camp de Tarragona totes les cartes. Mentre els seus representants als órgans de gestió de Caixa Tarrgona es comporten de forma responsable, el sr. Nadal i algun altre diputat de la seva coalició fan populisme barat creant inquietud i angoixa entre els clients i els treballadors de Caixa Tarragona en un dels moments més delicats de la seva història. 

El President de la Cambra de Tarragona, en sintonia un cop més amb aqeust estil irresponsable de CiU, publicava diumenge un article idèntic a les declaracions de Joan Miquel Nadal. 

Per últim, els treballadors de Caixa Tarragona han fet públic ahir dilluns 28 un altre comunicat que també reproduïm que és prou eloqüent. Esperem no haver de tornar a escriure sobre aquest afer que haurien de dirimir exclusivament els órgans de govern de Caixa Tarragona. Consti un copmés que si hem sortit ha estat per aturar la irresponsabilitat de CiU que sembla no tenir límits

El PSC del Camp de Tarragona a favor de no utilitzar Caixa Tarragona en el debat partidista

• El Primer Secretari del PSC al Camp de Tarragona Xavier Sabaté ha fet una crida a no utilitzar Caixa Tarragona amb finalitats partidistes. “ Els socialistes volem sortir al pas d’actituds irresponsables com la que ahir manifestava algun dirigent de CiU a les nostres comarques que poden provocar preocupacions infundades entre els clients i els treballadors d’aquesta entitat “ 
• “ No es pot parlar amb tanta falta de rigor i al.legant desconeixement de la situació del sector financer a tot el món i per tant també a casa nostra en què les fusions es fan necessàries per assolir major competitivitat i, per tant, més garanties de futur “ 
• “ Una interferència com aquesta no fa més que aportar confusió i incertesa i ni una ni l’altra correspon atribuir en aquests moments a Caixa Tarragona. Allò que cal és confiar en els òrgans de govern d’aquesta entitat financera que funcionen correctament i que disposen d’àmbits de reflexió i de debat on CiU, si ho desitja, pot aportar les seves opinions “ 
• “ El govern té la competència de la tutela de les caixes però no interferirà en el seu procés de fusió amb altres entitats si és el cas i el pitjor que es pot fer és emprar com a eina de desgast polític una entitat financera que des de tots els punts de vista volem que continuï  essent viable i competitiva per al bé del nostre sistema financer, dels seus treballadors i dels seus clients “ 
• Finalment, Xavier Sabaté ha afegit: “ CiU no pot jugar totes les cartes i tenir representants als òrgans de govern de Caixa Tarragona que actuen responsablement i altres que des de fora intenten manipular-la i usar-la en el debat partidista de forma tan superficial com irresponsable “ 

Tarragona, 26 de setembre de 2009

---------------------------------------------------------------------------

---

• El sindicat majoritari de Caixa Tarragona defensa la fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa

ACN // 28.09.2009  13.55 h   Ref. 508681

Tarragona (ACN).- El Sindicat de Treballadors de Caixa Tarragona (SECT) ha defensat públicament la possible fusió de l'entitat financera amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa després que alguns representants polítics i econòmics hagin volgut posar en entredit el procés. Per al col·lectiu, la proposta de fusió que es baralla amb les dues entitats catalanes és la que aportaria 'més avantatges per als treballadors i per a Tarragona' convertint-la en la ser la quarta caixa d'estalvis de l'estat espanyol. Els treballadors han criticat la 'manca absoluta d'anàlisi de la situació crítica' del sector financer per part del diputat de CiU, Joan Miquel Nadal, i del president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló.

28.09.2009 13.55 h // ACN  Ref. 508681

'Segur que de possibilitats de fusió ni ha més d'una (deixem-nos d'una vegada de demagògies respecte a la marca), però la que s'està barallant és la solució amb més avantatges pels treballadors i per Tarragona. Pels treballadors no deixa de ser una sortida que ens permet participar en un projecte que ens asseguri la pervivència i desenvolupament professional dins una entitat gran, amb possibilitats de seguir creixent a mig termini', adverteix el sindicat majoritari a l'entitat en un comunicat de resposta a les declaracions i valoracions fetes la setmana passada des del món polític i econòmic tarragoní.

Considera el sindicat que la fusió amb Caixa Catalunya i Manresa és la millor opció sobre la taula en aquests moments, atesa la situació actual del món financer. 'Pels interessos de Tarragona, no veiem, sincerament, cap opció millor que la que permetrà a la Diputació tenir una representació important en la que serà la quarta caixa d'estalvis de l'estat espanyol, amb possibilitats reals de seguir creixent si el procès de concentració del sector viu una segona fase d'aquí uns anys, tal i com alguns experts preveuen', afegeixen.

Tot i reconèixer que existeixen altres fórmules possibles per a la fusió, asseguren que 'també portarien altres problemes'. Així, recorden que els responsables de Caixa Girona han lamentat els problemes de l'entitat en la integració en la Unió de Caixes Catalanes, 'sobretot perquè tenen dificultats importants d'interlocució amb entitats que els costa reconèixer la dimensió pública i d'influència sobre el territori que té Caixa Girona'.

El pronunciament del SECT arriba després dels dubtes sobre la viabilitat de l'operació expressats la setmana passada per Nadal, Abelló i un membre del col·lectiu Mou-te. 'Volem manifestar la nostra perplexitat davant la manca de rigor d'aquests posicionaments, tot acusant-los de presentar com a arguments 'un refregit de tòpics, una invocació nostàlgica a temps passats, una manca absoluta d'anàlisi de la situació crítica per la que està passant el sector financer i una inexistència total d'alternatives vàlides'.

'Els treballadors de Caixa Tarragona estem farts de la instrumentalització partidista a que s'ens està sometent, com si el nostre futur sigui ara la màxima prioritat de polítics i institucions que sistemàticament ens han ignorat', addueixen tot fent una 'crida a la responsabilitat de institucions i partit polítics, perquè deixin d'utilitzar la nostra empresa com una eina de agressió partidista i actuïn amb la seriositat que la situació requereix'.

Sr. alcalde de Montblanc, sr. Andreu Mayayo, sra. subdelegada, sr Presdient de l'Audiència, sr. Fiscal en cap, sr. director del Servei Català de la Salut, srs. directors dels Serveis Territorials de la Generalitat i de les Delegacions de l'Estat, srs Diputats, srs. membres de la Guàrdia Civil i dels Mossos dEsquadra, srs. Presidents dels Consells Comarcals, srs, alcaldes i regidors, senyores i senyors:

Moltes gràcies per venir. I no ho dic només en nom del Govern que hem organitzat amb l'Ajuntament de Montblanc aquest acte. Ho dic com a català que se sent orgullós de celebrar la Diada Nacional de Catalunya d'una manera tan reeixida, amb tanta gent i en un lloc tan emblemàtic com l'antic hospital de Santa Magdalena. I moltes gràcies sobretot als qui heu vingut de més lluny. Veig gent de Vandellòs i de Falset per exemple

1- Montblanc i Santa Magdalena : ciutat medieval i un arxiu històric emblemàtic de la Conca

M’honora ser a la vila ducal de Montblanc, una ciutat exemple d’acollida i integració... i en especial al magnífic edifici de l’ Antic Hospital de Santa Magdalena , un espai emblemàtic que ha sobreviscut diferents etapes  i ha acollit usos diversos al llarg del temps, d’acord a les necessitats de cada moment.  Com a  centre sanitari en una primera etapa, social i educatiu més tard , com a empresa tèxtil a finals del segle passat i ara és l’ Arxiu històric de la Conca de Barberà, aquí la història s’escriu en majúscules com l’ha escrita en majúscules en la conferència que acabem de sentir a Andreu Mayayo, un dels savis historiadors de Catalunya que l’hem perdut per la política pública – espero que no del tot i en tot cas que torni algun dia - però que l’hem guanyat fa temps per la nostra memòria i pel nostre imaginari col.lectiu, cosa menys contingent i tant o segurament més important que la política per perenne.

Avui Santa Magdalena acull l’acte institucional del Govern al Camp de Tarragona, un acte senzill, però volgudament simbòlic perquè celebrem la Diada de l’onze de setembre, en uns moments de crisi econòmica i potser també de civilització mundial, adquireix també una especial rellevància la celebració per repensar ( ho hem de fer sempre perquè el nostre país i el món canvien i avui més que mai )  el catalanisme des del Camp de Tarragona

2- Reivindiquem el catalanisme de l’afirmació i de l’equilibri

            2.1 – Quan diem d’afirmació ens referim a compromís:

En primer lloc en que cal refermar el nostre compromís amb Catalunya, amb la defensa de les nostres institucions i de les nostres lleis que no volem canviar cada dia ni molt menys que ens les canviïn si les hem aprovat nosaltres. Compromís amb la defensa dels nostres recursos i dels nostres principals signes d’identitat sobretot els culturals i encara més concretament la nostra llengua sense la qual no seríem el que som i que la pretenem com instrument de comunicació però també de cohesió social. Perquè sense cohesió Catalunya no té futur. I ja sabem que Catalunya ha passat de ser bilingüe a plurilingüe però això no vol dir que renunciem a la nostra parla i que aquesta sigui vehicle de comunicació i de relació entre els homes i dones que visquin a la nostra nació.

En definitiva, compromís en la defensa de la nostra personalitat d’una nació que no resta immòbil ni ancorada en el passat perquè seria el principi de la nostra desaparició sinó que sap adaptar-se als nous temps, que no es queda en el crit i en enarborar la bandera els dies més assenyalats sinó en treballar dia a dia amb els mateixos principis encara que amb diferents formes al compàs dels nous temps.

I en segon lloc catalanisme d’afirmació vol dir pensar, parlar i actuar en positiu. Els catalans i les catalanes som capaços de manifestar-nos i de projectar-nos d’aquesta manera sense necessitat de la queixa permanent, de buscar un enemic de forma constant. Hem estat – ho hem demostrat -, som – ho posem de manifest en moltes ocasions - i hem de ser un gran poble a base d’aportacions positives, de l’adaptació als nous temps, de ser capdavanters, de treure’ns les castanyes del foc si em permeteu l’expressió sense esperar que ens caigui del cel. Ho hem sabut fer en el passat i ho haurem de fer en el futur. Un president americà va demanar als seus conciutadans que pensessin qué podien fer pel seu país cada un d’ells. I potser en els darrers temps ens hem relaxat una mica. L’esforç personal i col.lectiu ha de ser un valor a recuperar. I això no es pot esperar ni del millor govern de la Generalitat ni de l’espanyol ni de l’europeu. Això depèn i dependrà en bona mesura de la capacitat de la societat catalana, de l’aportació de les seves entitats, de l’esforç dels seus homes i dones per construir una Catalunya rica i plena no només de béns materials sinó de relacions humanes, d’objectius solidaris, de fites morals i de valors el més alts possibles de les que siguem més capaços. I en això, senyores i senyors, podem excel.lir tant com vulguem perquè per això ens bastem a nosaltres mateixos.

2.2 – I catalanisme de l’equilibri vol dir igualtat d’oportunitats per a les persones i pels territoris sense distinció. Perquè una nació no es pot considerar com a tal si no vetlla igual per tots els seus fills i filles. Si m’ho permeten, independentment que ho recullin els textos o no, Catalunya ha estat , és i serà una nació. Però crec que a nosaltres ens hauria de preocupar més encara si ho és o no de veritat i això dependrà de si aquesta nació és capaç d’oferir les mateixes oportunitats a tots i a totes. Perquè és de justícia però també – i aixó és important – perquè és l’única manera que la nació catalana sigui assumida per totes les persones que hi viuen i, per tant, és l’únic garantia de futur que tenim com a  poble.

I en això estem i per això treballem. Hem conquerit en els darrers temps dos instruments sense precedents a la nostra història: un nou Estatut i una capacitat de finançament com mai no havíem tingut. No ho atribueixo en exclusiva al Govern. Ho hem fet entre tots.

3 – Com també a La Conca, símbol de fidelitat al passat i de visió de futur de la nostra pàtria

Amb alguns prohoms com els esmentats però també col.lectivament, heu sabut ser fidels a la Pàtria – ja s’ha dit – i entre tots preparem – i en primer lloc vosaltres, homes i dones de la Conca – el futur. I preparar-lo bé vol dir resoldre els principals problemes que la Conca té plantejats

3.1 Saber acomodar i  reformar o fins i tot canviar les activitats econòmiques tradicionals. D’això n’oferiu bons exemples perquè és important l'experiència pionera de Barberà amb el Viver de Celleristes que és única perquè el sector agrari s’ha de reinventar i hem d’aprofitar més i millor els productes derivats del raïm i sobretot la seva promoció i comercialització.

Com en el mateix sector l’experiència d’agricultura ecològica que alguns emprenedors han iniciat i que fa pocs dies hem pogut veure que tira endavant Aprodisca.

O la generació d’energia renovable i eòlica en particular. Ara s’hi afegeix una ruta turística insòlita com ja fan altres països perquè turisme i energia renovable poden anar lligats.

O la ruta del Cister que ja té una trajectòria acreditada.

O encara en el terreny del turisme de qualitat lligat al Medi Ambient les activitats referides al Parc Natural que ha d’abastar les muntanyes de Prades i els boscos de Poblet

I, en un altre camp, la logística que és una altra aposta de futur i que és una activitat que pot generar molts llocs de treball. ( dilluns sr. Alcalde tindrem més notícies )

O finalment en telecomunicacions on també sou capdavanters, amb el centre empresarial Conca Activa i Montblanc ciutat digital .

Us he posat un grapat d’iniciatives d’exemple d’innovació a la Conca, d’adaptació als nous temps com ho són les millores de les comunicacion viàries i ferroviàries que en els darrers temps han situat millor en el mapa i encara ho faran més a la Conca i li atorguen – us atorguen -  més possibilitats

3.2 – Com ho són la millora de les condicions socials que són la garantia que tenim més oportunitats de desenvolupament personal i col.lectiu tan quan comencem el nostre projecte vital com quan per qualsevol circumstància adversa o perquè ens fem grans necessitem el suport del conjunt de la societat.

Per això tenim tanta obsessió en l’educació i hi destinem tants recursos – insisteixo, no només el govern sinó el conjunt  de la societat ( i aquí tinc una llista de pobles de la comarca que us estalviaré ) a Pira, Blancafort ,a l’Espluga a Rocafort de Queralt i espero que aviat a Barberà.

O en serveis de Salut ( una altra llista llarga de la que no sé si hi ha algun poble que n’hagi quedat exclòs ) a Montblanc o a Santa Coloma de Queralt, a Solivella, o a Rocafort de Queralto a Sarral. pels consultoris de Blancafort, l’Espluga, Passanant i Belltall, Pira, Rocafort, Sarral, Vallclara, Vilanova de Prades, Vimbodí, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. I per això hem creat El Consorci del Govern Territorial de Salut de l’Alt Camp i Conca de Barberà,

O en SERVEIS SOCIALS i per això tenim tanta cura de les inversions a la Residència de gent gran a Montblanc i el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha signat el Protocol Adicional per a l’any 2009 al Contracte Programa per a la coordinació, cooperació i col·laboració amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania,

I per això l’Oficina Jove de la Conca de Barberà que vàrem inaugurar el 18 de juliol

En fi, sres. i srs. Aquest és el catalanisme que liga la nostra fidelitat a la pàtria, a la nació catalana amb les necessitats del presnet i amb la preparaicó del futur. Una Catalunya que procura el bé per als seus fill i filles, que ara té com a prioritat sortir de la crisi i crear llocs de treball, que no es distreu en banalitzar fins i tot allò que pot ser molt respectable però que alguns s’entesten en tractar de forma superficial, que vol i pot excel.lir en ser capdavantera en el conjunt del món i sobretot que vol i pot recuperar vells i nous valors que ens poden fer més humans i solidaris. Aquesta nació val la pena de construir.

I a aquesta tasca hi som tots cridats. No només el govern de la Generalitat, ni el Parlament, ni els Ajuntaments que tan sovint oblidem i que tan bé ha lloat Andreu Mayayo. Hi som tots, entitats, empresaris, sindicats, entitats culturals i esportives, d’oci, recreatives. Cadascú si encara no ho sap, ha de preguntar-se i oferir els seus serveis per fer la Catalunya gran que tots hem somniat i somniem.

Visca la Conca de Barberà, Montblanc i Catalunya

Montblanc, 10 de setembre de 2009-09-10

Fa anys penso que si mesuréssim el poder i li atorguéssim una quantitat de qualsevol magnitud, posem per cas un metre de longitud, al poder polític li correspondria només una part reduïda que podríem estimar en uns vint centímetres.

La resta, els altres vuitanta corresponen als altres grans poders de la nostra societat que sense dubte acumulen grans corporacions financeres, les asseguradores, indústries molt potents com les farmacèutiques o les d’armament; o de l’energia o químiques. Per no parlar d’altres com les dels mitjans de comunicació que tan influeixen i dirigeixen els nostres comportaments. Encara podríem parlar de les religions i dels seus ministres que adoctrinen i ensinistren sobre el comportament que els seus seguidors finalment han d’observar. O de la justícia que malgrat tothom considerem un poder imparcial en un sistema democràtic, també tothom és coneixedor i no es discuteix que una àmplia majoria dels membres de la carrera judicial són conservadors com ells mateixos reconeixen quan ens recorden que les associacions judicials majoritàries són de pensament conservador a la majoria de països del nostre entorn.

En definitiva, cap d’aquests altres poders està mai presidit per ideologies ni per persones de pensament d’esquerra sinó per idees i homes i dones conservadores per no posar-hi l’adverbi de quantitat positiu al davant.

És a dir, l’esquerra només pot de tant en tant governar des del poder polític i encara gràcies; és a dir, normalment durant curts períodes de temps en què podríem dir que a la dreta se li escapa l’únic poder que pot recaure en els seus adversaris. Llavors la dreta – entenent aquesta com el conjunt, és a dir, els vuitanta centímetres del metre -  tarda relativament poc en posar en marxa tots els seus efectius fins que aconsegueix que actuïn a l’uníson, és a dir, com una pinya que diríem a casa nostra o com un sol home que es deia abans. Sobreviu totes les crisis que els mateixos poders que ocupa provoquen i aquí pau i demà glòria.

Ja sé que des de la mort del dictador la dreta ha governat Espanya en 15 dels 34 anys que van fins avui. Però si comptem el segle XX en el seu conjunt la comparació no cal ni establir-la. La dreta creu i actua com si el poder, tot, fins i tot el polític, li fos consubstancial i considera a l’esquerra com una rellogada quan aquesta hi arriba i ho veu tan anòmal i estrany com si fos una brossa a l’ull que cal treure d’immediat. I penso que l'esquerra ja té també interioritzat que el seu destí natural és ser a l'oposició i renunciar a gobernar els altres poders.

He pensat això mentre llegia el magnífic article de Manuel Vicent aquest diumenge 6 de setembre al País que reprodueixo a continuació.

El balón

MANUEL VICENT

EL PAÍS - Última - 06-09-2009

Mientras en un descampado del arrabal unos chavales dan patadas a una pelota de trapo, en una plaza vecina bajo los árboles bien cuidados un niño rico recién peinado sale con un balón de reglamento bajo el brazo seguido de unos amigos de su clase. En este caso, siempre se cumple el mismo rito. El dueño del balón decide jugar de portero o de delantero centro, un antojo que nadie discute, y al propio tiempo impone las reglas y se convierte también en árbitro.

Los niños del arrabal se acercan a la plaza al oír los gritos y llenos de envidia o de admiración desde la acera contemplan el juego de aquellos privilegiados que juegan al fútbol con un balón de cuero de la mejor marca. A veces el amo de la pelota se siente generoso y permite que el grupo de desarrapados del arrabal participe en el juego y unos y otros comienzan a darse patadas y todo va bien hasta que llega el momento en que si los invitados meten muchos goles y todo indica que van a ganar, el niño rico detiene el juego, coge el balón y se va a casa con sus amigos.

Desde siempre en la política española la derecha se ha creído dueña del balón de reglamento. El balón es propiamente el Estado. Cuando el Partido Popular, al sentirse perdido, carga con todo desparpajo contra los jueces, fiscales, policías, tribunales, funcionarios y altas instituciones, se comporta como aquel niño rico en los partidos de fútbol de barrio. Durante la etapa de Felipe González, con el pretexto de la corrupción y de los crímenes del GAL, la derecha no dudó en darle una patada a la caja de Pandora donde se asientan los fundamentos del poder y se guardan los secretos de Estado, sin importarle que se liberaran todas sus serpientes.

Y ahora que se ve atrapado por la corrupción de algunos de sus políticos tampoco se detiene a la hora de desacreditar a las instituciones más sagradas y acusa al gobierno socialista de espionaje, complot, conspiración como lo hizo también tras el atentado de Atocha del 11 de marzo. La izquierda española deberá saber que sólo será admitida en el juego si conserva intacto el complejo de okupa, se comporta como invitada o a lo sumo como arrendataria y respeta las reglas del amo, puesto que la derecha se siente por naturaleza la dueña de la cancha, del balón y del árbitro.

Natàlia Rodríguez Martínez és una excel.lent atleta tarragonina que diumenge va córrer més que ningú a la final de 1500 metres del mundia de Berlin. Malauradament va resultar desqualificada per una desgracaida circumstància esdevinguda quan va voler avançar l'etíope Gelete Burka i involuntàriament la va fer caure. Els qui coneixem personalment Natàlia sabem que és impossible que ho fes voluntàriament. La seva bona fe i la sweva disposició a ajudar tothom la fan incapaç de fer cap mala jugada a cap altra atleta per rival que sigui. El seu gest immediat en acabar la prova i les seves declaracions en arribar a l'aeroport deBarcelona reconeixent - malgrat que era discutible -que la seva desqualificaicó havia estat justa l'acrediten com la gran persona que ha estat sempre.

Vagi la nostra felicitació i el nostre suport. Els qui pugueu anar a la recepció que li oferirà l'ajuntament demà dimecres 26 d'agost de 2009, aplaudiu-la ben fort i qui encara no sigui del seu club de fans, l'invito a apuntar-s'hi

Celestino Corbacho

El ministre de Treball Celestino Corbacho ha dit les darreres hores quelcom que molts també pensem sobre el món financer i les seves responsabilitats en la crisi. Perquè és aquest el principal responsable de la crisi, no li coneixem gaires sacrificis malgrat que en molts casos li hem hagut de deixar diners públics, és a dir, dels nostres, que ja és la repanotxa ¡¡ I que molts dels qui reclamen flexibilització per acomiadar treballadors, tenen contractes blindats de molts milers d'euros. I com que d'aquests acomiadaments no en volen sentir ni parlar els afectats ni els qui reclamen flexibilització, jo també pregunto com el ministre per què no parlen d'aquests contractes que mai no tenen el mateix tractament que els dels treballadors poc remunerats.

El ministre Corbacho també té, per això, el meu suport

No puc més que deixar constància de la satisfacció de tot el món casteller tarragoní per haver assolit tots els objectius desitjats en la diada de Sant Magí abans d'ahir 19 d'agost de 2009.

I en particular, de la meva colla, els Xiquets de Tarragona, que dubtàvem raonablement d'assolir el 3 de 9 i al final estic convençut que va ser la nostra rauxa la que ens va premiar un cop més. Em vaig estrenar amb la camisa l'any passat a la diada de Sant Magí amb un 3 de 9. Llavors no es devien atrevir a donar-me cap paper rellevant a la pinya. Ahir, de contrafort, vaig participar amb una gra més de sorra en els tres castells - 2 de 8, 3 de 9 amb folre - a la foto - i 4 de 8 - i la meva satisfacció és naturalment, més gran.

I aquí va un enllaç amb fotos de Josep Molera o aquestes altres fetes per Emilio García i Meritxell Salomó (Mitxi) o aquestes altres de la Yoida Rl - tota una experta - que no sé qui les va fer perquè la Yoida estava damunt meu o aquestes altres de Pep Martí. I aquí fotos de Laura Sànchez Rull dels grallers i les gralleres, perquè sense gralles no hi ha castells. En fi, perquè els i les qui en sou afeccionats les pugueu admirar. I els qui no en sou, estic segur que també sabreu apreciar els centenars d'esforços que s'hi contenen, els litres de suor esmerçats. I, el que és més important, milers d'emocions, de virtuts, de possibilitats físiques i sicològiques que s'amaguen en la construcció d'un castell i més d'aquests de 7 pisos - Serrallo i Sant Pere i Sant Pau - i de 8 i de 9 - Xiquets i Joves - com els que vàrem aconseguir ahir.

Per últim, ahir es van assolir per primer cop a la història dos castells de nou a la Plaça de les Cols en un dia de Sant Magí, el de la Jove i el nostre dels Xiquets. És molt bo per al món casteller tarragoní i per Tarragona. Enhorabona a tots i totes els i les qui hi van participar i milers de gràcies a les persones que ens encoratgen i ens animen

• Boira és el nom d’un grup d’havaneres de les terres de Lleida – algú podria dubtar-ho amb aquest nom ? - que sona molt però que molt bé. Fa poques hores m’han agradat molt a Botarell en la nit de les havaneres ja tradicional a les festes majors d'aquest municipi del Baix Camp. 
• Boira introdueix altres gèneres que no són havaneres i els he de confessar que és d’agrair perquè a  mi m’encanta el compàs  binari de l’havanera i el seu contrapunt – els catalans som gent de contrapunt i a mi m’enamora això i si no, vegis la sardana - . però trobar a Botarell  gent de Lleida tocant i cantant havaneres i tangos i cançons com “Jo voldria tornar a Menorca” que va ser una de les meves primeres experiències de cantar en públic amb la guitarra i formant duo amb una companya de magisteri o la versió de Serrat de "Quina grua el meu estel " de Salvat Papasseit, doncs és tenir una bona nit musical mentre menges sardines.
• Em volia quedar a la segona part per cantar des del públic “La bella Lola” amb el mocador ben enlairat i no ho he fet perquè demà m’he de llevar d’hora però he tornat amb el seu cd que us recomano vivament. 
• En fi, amics i amigues que estimeu la nostra música i les nostres tradicions. Boira és un referent. Aquests catalans que toquen i canten i fan bolos i pateixen com els de Boira perquè avui no estaven en forma segons diuen, són la gent que a mi m’agrada. No surten gaire als diaris però fan història a Catalunya cada nit d’estiu perquè sempre on van commouen els cors d’algú encara que ells no en siguin conscients del tot. És cert que tothom xerra mentre canten i ja és consubstancial a la festa però que sàpìguen que n’hi ha que escotem , apreciem, i ens emocinoem amb el seu art que és,els ho puc assegurar, allò que més els importa. “Catalanes , os pierde la estètica “ deia Unamuno Doncs jo estic orgullós de molts catalans que dia rere dia o nit rere nit  com els de Boira, busquen l’estètica i l’aconsegueixen malgrat que alguna nit no estiguin del tot en forma, cosa que ni se’ls nota. Enhorabona per la qualitat musical, per l’estètica que aconseguiu i per com commoveu que al cap i a la fi és també el vostre objectiu.

Uns serveis sanitaris al Camp de Tarragona de primera fila mundial: nous hospitals en construcció: els de proximitat a Cambrils i Salou obres que hem visitat aqeusts dies amb la consellera Geli més les del nou de Reus que hem visitat avui 6 d'agost de 2009, a més d'inaugurar oficialment el nou accelerador per tractar els càncers. També hem inaugurat el nou centre de Miami-Montroig. Si hi sumem les inversioons que també s'estan fent a Joan XXIII, estem acomplint allò que dèiem quan el 2004 vàrem iniciar la tasca de govern: " En 8 anys - dues legislatures - posarem el Camp de Tarragna a l'alçada que es mereix ". I sabem que encara podem i millorar més però valorem amb orgull tot allò que anem aconseguint entre tots que en aquest cas vol dir infrastructures com les esmentades i allò que és més important, professionals de primera categoria.

(video extret de Canal Reus Televisió )