Labordeta, in memoriam

Publicat per fxsabate | 20 Set, 2010

 

La simplificació, la frase curta ens mata la reflexió. L’anècdota de José Antonio Labordeta recordada aquests dies fins a la sacietat d’engegar a la merda els diputats de la bancada de la dreta, ha simplificat en excès l’obra d’un home que va dedicar la seva vida a la lluita pel seu poble d’Aragó i pels més necessitats. Fins i tot algun descerebrat ha deformat les seves paraules per dir que significaven engegar a la merda tots els polítics. Res més llunyde la intenció de Labordeta que estimava la política i els bons polítics però que no tolerava aquells que havien i han volgut monopolitzar sempre l’ús de tots els mitjans de domini – àdhuc el de la paraula – per negar-la com feien en aquell moment a un representant polític del poble.

 

Però, com deia, la figura de Labordeta ha estat molt més que una frase per la història. L’any passat, en ocasió del seu darrer recital al Camp de Mart tarragoní vaig anar a saludar-lo al final de la seva actuació. Ja feia un temps que passava llargues temporades a Altafulla i li vaig retreure que no m’ho hagués fer saber. “ No voy a tocar las narices a los amigos que ya bastante que doy la tabarra con eso de la próstata... “

 

Les seves frases eren directes i planeres. El dimarts posterior al cap de setmana que li havien dedicat una escola a Saragossa ens vàrem trobar a una de les nombroses sessions de la Comissió que discutia el Pla Hidrològic Nacional – PHN – al Congrés dels Diputats . Li vaig preguntar com se sentia i em va dir: “ Pues muy contento; mira, ayer lunes llamé a la escuela y me contestaron: ‘ Escuela José Antonio Labordeta, dígame ? ‘ . Y yo les respondí; “ Pues nada, que sólo llamaba para saber cómo me sentía al oir mi nombre “.

 

Però més enllà de les seves formes, la personalitat de Labordeta era extraordinària pel seu vincle a la cultura – poeta, fundador de Andalan, notable cantautor – va saber connectar amb les aspiracions populars des del primer moment. Poesia, música i política - hi va dedicar els seus millors anys des de 1976 i durant 30 anys ininterromputs – eren les seves armes per trnasformar un món que considerava injust.

 

En els darrers temps vàrem trobar el Labordeta intimista. El darrer dia de 2007 encara escrivia al seu bloc aquest estremidor poema premonitori de la seva mort:

CADA TARDE

Cada tarde

un viento huracanado

me estremece.

Son las sombras de todos los ancestros

y la linea final

de este viejo y siniestro Labordeta.

De mi no queda casi nada

y ellos, que se lo saben,

me asedian en las tardes de cierzo

como si nada quedara del recuerdo.

Se van. Nos vamos. Todos.

La esperanza se quedó arrinconada,

la libertad se tambalea

y todo lo que pensamos que un día llegaría

se ha quedado desierto en la memoria. 

Tardes de fabula dorada

muertas en el secuestro de los días.

  • El millor homenatge que més li agradaria és que diguéssim que el seu testimoni no ha estat eixorc. El recollim, el fem nostre i el transmetrem als qui vindran. Perquè la lluita per la llibertat i la lluita haurà de ser sempre constant. “ Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra en que ponga libertad “
 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

El meu discurs de l'11 de setembre

Publicat per fxsabate | 10 Set, 2010
  

1-autoritats amigues i amics, sobretot els qui heu vingut de fora,

 

Avui, com al 2004, al Pati de l’Arxiu Històric de Tarragona, commemorem l’Onze de Setembre. Aleshores amb una conferència d’Olga Xirinacs; avui amb la d’una altra il·lustre tarragonina, Griselda Pastor. Llavors iniciàvem les commemoracions organitzades pel Govern de forma descentralitzada arreu de Catalunya. Avui tornem a la capital que dóna nom al  territori del Camp de Tarragona i en aquesta ocasió ho fem en col·laboració amb l’ajuntament com ho hem fet els darrers anys amb la resta d’ajuntaments representatius de les altres comarques del Camp de Tarragona. I ho fem de nou al claustre de l’Arxiu Històric, un equipament cultural de primer ordre on la història es llegeix als prestatges i als murs.

 

Griselda Pastor ens ha parlat del projecte comú europeu i ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva perquè aquest tiri endavant, dels governs però també dels ciutadans. Em faig seu el seu discurs, perquè el futur ens el juguem, totes i tots, a Europa, en un món cada vegada més connectat i interdependent. Després hi tornaré, abans vull significar la importància de ser aquí,

 

A Tarragona, ciutat bimil·lenària, Patrimoni de la Humanitat, amb un passat gloriós i un futur prometedor com vàrem tenir ocasió aquesta mateixa setmana de comentar en la preparació del Pla Tarragona 2022. És i estic segur que encara serà més un punt de referència internacional. Perquè les nostres comarques i la ciutat de Tarragona de forma molt particular han estat l’àrea de més creixement econòmic de Catalunya abans de la crisi. I ho poden tornar a ser si continuem treballant amb esforç, intel·ligència i obertura de mires.

           

2- La crisi i el catalanisme social 

 

Ens trobem davant la crisi més greu que mai no havíem conegut els i les qui som avui aquí. I no és tan sols econòmica, ho sabem tots. És una crisi de valors desprès que en les darreres dècades ha primat massa – o gairebé exclusivament – l’interès econòmic, el consumisme i l’egoisme. La solidaritat, la igualtat d’oportunitats que havíem heretat dels nostres avantpassats – i aquí poden posar vostès religions o Revolució Francesa per posar potser els dos exemples de més transcendència històrica, han quedat en segon terme i els necessitem recuperar urgentment. O la llibertat, o la seguretat que també és un valorr. Ambdues formen aprt d’aquest binomi que deia Griselda Pastor i hem de conjugar i han de conviure en equilibri.

 

I ara el problema és que no podem recuperar-los si no és a través de reformes i canvis profunds a nivell internacional. D’aquí la frase de Griselda Pastor avui: cal fer reformes profundes dels mercats financers a escala mundial. Perquè si no és a través d’Europa, dels més pròxims, dels països que formen amb nosaltres les nostres arrels, no en sortirem. I ja veurem, perquè els canvis han de ser mundials però la nostra força per dur-los a terme ha de vehicular-se a través d’Europa.

 

Doncs Catalunya, nosaltres des del Camp de Tarragona tenim aquest repte i hem de treballar per superar-lo. Podem fer-ho ? Depèn també de nosaltres. Res no ens serà regalat. El nostre esforç és imprescindible en una doble vessant:

A) En la de l’economia perquè sense una prosperitat econòmica no hi ha futur. I tenim possibilitats. En aquests últims anys, el Camp de Tarragona s’ha transformat i modernitzat, hem estat limitats per la crisi, però tenim projectes i oportunitats.

 

L’exemple més recent que ha apregut darrerament és que es pensa en el nostre territori – i en dos emplaçaments concrets – per una implantació industrial de primer ordre en la qual Tarragona i el Tarragonès poden jugar un paper important

 

Indicadors diversos ens confirmen que hi ha llum al final del túnel. Hem preparat el territori per sortir reforçats de la crisi i encara cal continuar fent-ho perquè tenim possibilitats en el terreny de la logística, de nous sectors de la producció com els que es refereixen a l’anomenada economia verda – aigua, residus i energia – que anem integrant cada cop més amb els nostres sectors tradicionals que es van transformant i encara ho hauran de fer més en el futur com la indústria, el turisme i l’agroalimentació  als quals s’ha d’afegir la investigació que ja comença a ser una esplèndida realitat a les nostres comarques. Però l’economia no és neutra i el creixement tampoc no ho és:

 

B) Per això necessitem actuar en el terreny de les polítiques socials. Per afavorir la cohesió. Cal que el nostre catalanisme sigui social. No en pot haver d’altre. Perquè necessitem ser un sol poble. I no podem permetre’ns el luxe de patir CAP fractura social. Ni per raons econòmiques, ni per la diversitat de pensament o de creences, ni per la procedència ni per les llengües que per això oferim la nostra perquè en una Catalunya multilingüe, la catalana és i ha de ser la que serveixi de vehicle d’integració i perquè la volem preservar com a principal signe d’identitat.

 

El nostre Rovira i Virgili preconitzava un catalanisme capaç d’inserir el reconeixement de la realitat nacional dins d’un esquema de caire federal i perseguia una Catalunya social perquè fugia de la segregació i la divisió entre els catalans. Avui parlaríem de cohesió social.

 

I sense falsos patriotismes o, si vostès volen, sense tòpics més o menys tronats. Josep Pau Ballot va incloure al final de la seva gramàtica publicada el  1815 aquella frase que diu “Puix que parla català, Déu li’n do glòria” Nosaltres som més partidaris d’aquella altra menys poètica - però més patriòtica - de Joan Fuster: " puix parla en català, vejam què diu ". Ja sé que tant l’un com l’altre parlaven de la nostra llengua. Però avui les podem aplicar a les diferents concepcions de Catalunya que avui tenim. Perquè posats a fer, encara podríem ser més creatius: “ puix parla en català o diu que és tan català, vejam com contribueix a la Catalunya social que pensa en els catalans i en les catalanes i procura el seu benestar i la seva igualtat d’oportunitats ".

 

De la mateixa manera cal treballar tant per reduir les diferències entre homes i dones – encara hi ha un llarg camí a recórrer – com les desigualtats entre els territoris, vertebrant les comarques de l’interior perquè estiguin en les mateixes condicions que les de la costa on hi ha hagut més dinamisme econòmic.

 

3 – La relació de Catalunya amb el món

 

I de Catalunya enllà han de saber que és inqüestionable la pluralitat de pobles de l’Estat. Això ha estat així sempre. Prat de la Riba deia el 1906 que la nació s’acaba definint per diversos factors però el més definitori és la voluntat dels seus habitants. Salvant les distàncies, Ovidi Montllor deia  “ perquè vull ”. I aquest fet, el de la voluntat dels ciutadans, no el canvia cap Tribunal Constitucional.

 

Hem assolit les més altes quotes d’autogovern i finançament en els darrers anys. És cert. Però no podem admetre – ja em perdonaran el poc rigor jurídic - que se’ns retalli ni una coma de l’Estatut que van aprovar els representants del poble espanyol i els ciutadans de Catalunya en referèndum. Volem tot l’Estatut. Ho necessita també Espanya perquè no es pot permetre que la nació més dinàmica i més ben posicionada econòmicament i cultural es vagi distanciant cada cop més si continua aquesta situació.

 

I ho necessitem els catalans perquè en els darrers temps també hem adquirit moltes fragilitats i poques fortaleses i per tirar endavant personalment i col·lectiva hem d’actuar construint el màxim d’unitats i el mínim de divisions i separacions.

 

En definitiva, volem la Catalunya del segle XXI mirant cap al futur, conservant les arrels tot sabent que ja no hi ha marxa enrere en el món global en el qual serà més necessari que mai saber governar la interdependència i construir noves identitats col·lectives - reals o virtuals - de molts milions de persones per defensar-nos de tantes incerteses com tenim i assegurar amb garanties el futur.

 

4- Recordant Salvador Espriu,

 

Per acabar, voldria recordar Salvador Espriu en el 25è aniversari de la seva mort….

 

Nosaltres tots, castellers

 

S'aixequen torres
en esborrats vestigis
de mortes danses.

Truquen a portes
d'oblit. Desempresonen
llum, ales, aire.

Nua bellesa,
nom sol enllà del nombre,
esclat de festa.


Volem la força
dins l'ordre perfectíssim
de la mesura.

En equilibri,
molt lentament ens alcen
castells de somnis.

Seny, no podríem
acollir-nos per sempre
al teu refugi?

Dreçats captaires,
sense plors ni temença
venim a prínceps.

Homes, la mida
del món, rompem silencis,
triomfs, abismes.

Agermanem-nos
sota l'esplendorosa
pau d'un llarg dia.

Per servir l'únic
senyor que tots triàvem:
el nostre poble.

 

Visca Tarragona i Visca Catalunya!

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

El senyor Poblet s’estrena malament

Publicat per fxsabate | 8 Set, 2010

EL PSC CONSIDERA MOLT PREOCUPANT QUE EL CAP DE LLISTA DE CIU PER TARRAGONA “POSI EN DUBTE” ELS BENEFICIS QUE SUPOSARIA LA IMPLANTACIÓ D’UNA PLANTA DE VEHICLES DE L’EMPRESA XINESA CHERY AL CAMP DE TARRAGONA

El senyor Poblet s’estrena malament. Li agrairíem que expliqués quines són les opcions econòmiques que planteja per les nostres comarques i aprendre del Port de Tarragona que ràpidament ha mostrat la seva disposició a satisfer les necessitats requerides en la implantació d’aquesta empresa a casa nostra

Són molt preocupants les declaracions del cap de llista de CiU per Tarragona a les properes eleccions al Parlament, Josep Poblet, en les quals posa en dubte els beneficis que podria comportar pel territori la implantació d’una planta de vehicles de l’empresa xinesa Chery. 

 

Per ser la primera vegda que parla sobre els problemes de casa nostra, s’ha lluït. CiU aquests quatre anys no ha aportat cap idea ni cap compromís amb les nostres comarques. Ara sembla que, com el seu líder Artur Mas, vulgui posar pals a les rodes quan estracta d’una nova implantació industrial. Hauria d’explicar quines són les opcions econòmiques que planteja per les comarques tarragonines.

 

En lloc de tancar portes i deixar perdre inversions que generarien nous llocs de treball a casa nostra en aquests moments de crisi econòmica, el que hauria de fer el senyor Poblet és aprendre, per exemple, del Port de Tarragona que ràpidament ha assegurat estar preparat per satisfer les necessitats que pugui tenir la implantació a Tarragona d’aquesta nova planta de vehicles.

 

Les declaracions del senyor Poblet són impròpies d’un representant polític d’un partit que diu, per activa i per passiva, que vol governar el país. Quin crèdit ens mereix algú que posa en dubte una inversió d’aquesta magnitud?

 

El sr. Poblet viu fora de la realitat econòmica i social i ignora la feina que en els darrers anys s’ha fet per situar el nostre territori en el punt de mira internacional per a noves inversions com es demostra ara quan des de la Xina es pensa en les nostres terres. Aquí s’ha treballat i bé i ara no és moment de posar en dubte res perquè d’aquesta manera podem dificultar noves activitats econòmiques.

 

Demano a la resta de formacions polítiques que treballin en positiu per aconseguir atreure inversions i equipaments que generin nous llocs de treball i millorin les condicions de vida dels ciutadans del Camp de Tarragona. Aquesta és la nostra responsabilitat i, almenys, aquest és el compromís dels socialistes.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

S'ha fet bé la feina

Publicat per fxsabate | 8 Set, 2010

  • La possible arribada d'una empresa automobilística xinesa a Catalunya, i més concretament al Camp de Tarragona, és una molt bona notícia en temps de crisi. Però és principalment un reconeixement al territori, en el qual el govern de la Generalitat ha treballat durant els últims anys amb visió de futur, planificant, creant les condicions i fixant les implantacions logístiques i industrials necessàries per esdevenir més competitius i atraure noves inversions. Si Chery preveu instal·lar-se a l'Espluga o Vila-rodona, no és per casualitat.
  • Tenim una gran oferta de sòl industrial que es materialitza a través d'actuacions privades o públiques. En l'àmbit de la logística, Cimalsa treballa perquè el Camp de Tarragona esdevingui una gran i potent àrea amb la CIM El Camp, la CIM de Montblanc, l'àrea logística de Vila-rodona, el futur Logis Penedès i la ZAL del port de Tarragona, un entramat potent amb bones comunicacions on s'implanten empreses que no es deslocalitzaran. I, en paral·lel, hi ha reserves importants fetes per l'Incasòl a l'àrea de Vila-rodona i a l'eix Montblanc-l'Espluga, espais estratègics, d'interès de país, per desenvolupar i acollir noves i importants inversions que reforcin el teixit empresarial de les dues comarques, la Conca de Barberà i l'Alt Camp.
  • Per això en els darrers anys, des del govern de la Generalitat hem fet també una aposta important per vertebrar les comarques de l'interior amb noves eines de planificació i planejament territorial i actuacions viàries i ferroviàries com ara l'A-27 –en execució i confirmada la represa del tram Valls-Montblanc–, i una futura línia de ferrocarril per a mercaderies, la C-14 entre Reus i Alcover, i el futur desdoblament de la C-37 entre Alcover i Valls, i la C-51 entre Valls i Albinyana, entre d'altres.
  • I encara hi hem d'afegir un altre element, que pot ser decisiu per fer desembarcar Chery al Camp de Tarragona: la proximitat a l'institut d'investigació aplicada Idiada, amb seu a Santa Oliva, amb el qual pot establir sinergies molt interessants la companyia xinesa, que, si s'implanta a Catalunya, és previst que desenvolupi la fabricació del vehicle elèctric, fet que reforçaria l'aposta del territori per les energies renovables i la indústria de l'anomenada economia verda.
  • L'existència de tots aquests elements i d'altres de cabdals, com ara la indústria auxiliar de l'automòbil, la indústria química i el port de Tarragona –que malgrat la crisi continua la seva expansió, ara amb la inversió al moll de la química, la més important que s'adjudicarà a Catalunya aquest any–, ens demostren les immenses possibilitats del Camp de Tarragona.
  • Som un territori ben situat i comunicat, al bell mig de l'arc mediterrani, amb una xarxa viària i ferroviària potent que encara ho serà més i amb un capital humà reconegut, especialment amb el valor afegit que suposa l'activitat de recerca de la URV, així com els instituts de recerca i parcs tecnològics que en diferents àmbits excel·leixen al Camp de Tarragona, i altres projectes que veuran la llum properament com ara la plataforma d'assajos d'eòlica marina que impulsa l'IREC. Tenim les condicions, estem en el punt de mira internacional i ens hem posicionat com una de les àrees més dinàmiques i amb més futur de la mediterrània. Si és Chery, millor, però si no en vindran d'altres.

article publicat al Diari El Punt - Avui el 7 de setembre de 2010

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Intervenció a la presentació del llibre “ Desenvolupament sostenible “

Publicat per fxsabate | 8 Set, 2010

 

M’acostuma a passar que de vegades vaig com a simple espectador a un acte i acabo havent de parlar com és el cas d’avui. Així que moltes gràcies per la invitació a l’acte i a intervenir.

Ja no recordava que he de saludar als i les membres de la taula que ja s’han citat i no repetiré, bona tarda - així com als autors de l’obra i al públic assistent, als de la primera fila – entre ells representants sindicals, regidor sr. Aregio, professors de la URV – i als de les files posteriors, estudiants, en fi a tothom.

 

Pel que fa als autors he de dir que és una sort comptar amb un savi com és el professor Oliveras a la nostra Universitat i respecte a l’altre, Óscar Saladie, encara no ho és de savi perquè és jove – ja considero joves  els menors de 40 anys – però que porta el camíu de ser-ho. Més sabent que entre els seus primers treballs es troben estudis sobre Flix – el meu poble – que no coneixia però que prometo llegir de seguida que pugui.

 

Com que tampoc no puc dir que hagi llegit el llibre sinó que venia a veure si em convencien per llegir-lo, diré que he mirat l’índex i algunes coses més que m’han interessat:

La definició de desenvolupament sostenible a la pàgina 16

L’apartat d’agricultura que comença a la pàgina 157 i em particular el referit a l’agricultura ecològica de la 165.

El del canvi climàtic que comença amb un suggerent subtítol que diu “ motor del canvi global “

El dels residus, pàgina 264, encara que no he trobat reerpencies a l’aprofitament energètic dels mateixos i en particular el que es refereix als nuclears. He de recordar que al nostre país tenim magatzems a les pròpies centrals nuclears i crec que hem de trobar una solució definitiva.

 

Naturalment, tot el tema referit a l’energia i el model energètic. Sobre aquesta qüestió m’estendré una mica més. Hauran sentit que avui la sra. Merkel ha anunciat que es perllongarà la vida de les centrals nuclears alemanyes – no que se’n construiran de noves, atenció – i que el sr. Obama ha fet un altre anunci també avui mateix incloent la potenciació de les energies renovables entre els 50 mil milions de dòlars destinats a infrastructures ( ja veurem si els republicans no li bloquejaren aquestes bones intencions ). Doncs bé, espero que aviat els autors hagin de rectificar moltes dades del seu llibre perquè això voldrà dir que haurem canviat i espero que a  millor. Entre altres, hauran de rectificar les referides a la generació d’energia renovable a Catalunya. Som dels que menys ho fem a Espanya i a Europa i els 400 mw eòlics actuals es veuran incrementats el mes que ve amb prop de 800 que el Govern atorgarà en règim de concessió. He de recordar també que en el Pla d’Energia de Catalunya, l’actual govern contempla prescindir de l’energia nuclear, que qui els parla també en té moltes ganes i que per fer això no n’hi haurà prou en ser més eficients i estalviar – que ho hem de fer i molt – ni amb la generació de petites unitats de generació d’energia renovable distribuïda sinó a través de la generació massiva d’energia renovable. En aquest sentit només cal mirar com països com França – campió de la generació d’energia nuclear – acaba de fer públic que no vol quedar al marge de la generació d’energia renovable i que es psoaran a construir 6.000 mw eòlics al mar, que Gran Bretanya en posarà 30.000 i Alemanya, Noruega, USA... també. Espero que a les nostres costes també ho puguem fer on sigui possible i això ens permeti tancar les nuclears algun dia i no quedar al marge d’aquest desenvolupament industrial i de la investigació que per sort ja hem començat aquest curs passat a la nostra URV i en col.laboració amb importants empreses a través de l’IREC – Institut de Recerca en Energia de Catalunya - .

No voldria acabar aquests comentaris sense fer referència al capítol final del llibre que com a militant convençut d’esquerres m’interessa molt. És el que fa referència a les desigualtats econòmiques i socials – entre les quals també les de gènere - .

El professor Oliveras ha començat la seva intervenció recordant la cita de Bertol Brecht “ vivim temps ombrívols “. Llavors he recordat un vell proverbi xinès que diu: “ que els Déus et concedeixin viure temps interessants “ A fe que els estem vivint però en els darrers temps hem guanyat moltes incerteses i inseguretats, algunes de les quals referides al desenvolupament sostenible que tracta aquest llibre. Desitjo que moltes de les dades que es recullen en aquest llibre canviïn aviat i en particular els que es poden veure reflectides als gràfics del darrer capítol, alguns d’ells esfereïdors respecte a les desigualtats socials.

Moltes gràcies

Tarragona, 6 de setembre de 2010

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Gràcies, Martí Carnicer i Àlex

Publicat per fxsabate | 7 Set, 2010

L’executiva de la Federació XVII proposa al Consell de la Federació el reconeixement explícit a la tasca que ha desenvolupat durant tants anys el company Martí Carnicer. Ara per decisió propia, decideix donar pas en la primera linia de la lluita. Des de molt jove, Martí Carnicer va estar en el renaixement del socialisme al Vendrell i a les nostres comarques. El seu activisme militant va tenir un primer reconeixement públic essent el primer alcalde de la democràcia al Vendrell i, posteriorment, diputat al Parlament de Catalunya on va representar les postures del PSC durant els durs anys de l’oposició.

 

En els anys de govern, les aportacions de Martí Carnicer al departament  d’Economia han estat històriques. En particular pel que fa al millor finançament que mai ha tingut Catalunya.

El Consell de Federació felicita molt efusivament el Company Martí Carnicer i expressa el desitg de continuar comptant amb ell pel futur i pel bé del PSC i dels ciutadants i ciutadanes amb qui ha servit amb tanta abnegació i eficàcia.

 

Així mateix, el Consell expressa el seu reconeixement al company Àlex Martínez per la seva eficaç tasca com a diputat en la darrera legislatura. Esperem comptar amb Àlex, amb la seva experiència i capacitat que ha demostrat sobradament durant aquets anys.

 
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Artur Mas demostra la seva falta de sentit de país

Publicat per fxsabate | 4 Set, 2010

Les paraules d’Artur Mas poden posar en joc l’arribada a Catalunya de l’empresa xinesa Chery i, per tant, el futur de milers de catalans

   

Les declaracions d'Artur Mas quan posa en dubte les negociacions del Govern de la Generalitat amb l'empresa xinesa Chery són irresponsables i intolerables.

 

 

 

El lider convergent demostra una gran falta de sentit de país i juga amb el futur de milers de catalans perquè amb les seves declaracions està entorpint un procés que requereix discreció, unanimitat i consens.  Les paraules d'Artur Mas poden posar en joc l'arribada a Catalunya de Chery perquè poden provocar interferències en la negociació i influir negativament en aquells qui han de prendre la decisió.

Aquesta actitud és impròpia d'un dirigent que aspira a governar i se suma a l'enèsim despropòsit dels nacionalistes després d'instar dies enrere el PNB a fer caure el Govern del President Zapatero demanant-li públicament que no li fessin costat en els pressupostos generals de l'Estat.

El senyor Mas torna a demostrar que prefereix que governi el PP, donant així suport al senyor Rajoy com ja va fer amb el senyor Aznar a qui va votar tant les investidures com els pressupostos

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 49 50 51  Següent»