Carme Mas

Tots som Europa encara que no ens ho sembli. A Europa es decideixen el 70% de les qüestions que ens afecten. Cal ser responsables i participar demà a les urnes.

Des de Ciutadans pel Canvi (CpC) proposem avançar decididament cap a la Unió Política i construir una hegemonia progressista a Europa:

< La Unió Europea està sotmesa, avui, a una clara hegemonia conservadora. La coincidència en el temps de l’eurodirectiva sobre la regulació de la immigració, l’eurodirectiva sobre els temps de treball o la referent a la sanitat transfronterera han posat de manifest que la iniciativa política a les institucions europees avui està en mans d’aquelles forces polítiques que volen Europa exactament per als objectius contraris als que han mogut, històricament,  la construcció europea.

 < La dreta europea aprofita la UE per a retrocedir de manera vergonyosa en les conquestes socials dels treballadors i els drets civils de les persones immigrades, és a dir, els dos pilars en els quals es basa el model social europeu i dels quals depèn la identitat mateixa d’Europa. Les forces polítiques d’esquerres no poden sucumbir a aquesta ofensiva conservadora ni deixar-se arrossegar per les seves posicions.

 < Si les forces polítiques compromeses amb els ideals del socialisme, a Catalunya, a Espanya i a la resta de països d’Europa, han apostat històricament per la Unió Política ha estat precisament perquè aquesta era la condició per a preservar allò millor del nostre model social –la justícia social, la igualtat d’oportunitats, la llibertat o els drets de ciutadania-. En plena globalització, una Unió Europea que avanci decididament cap a la Unió Política és la condició per a garantir no només la prosperitat sinó també l’Estat del benestar en el segle XXI.

 < A més, només una Europa unida podrà intervenir efectivament a escala global per tal d’avançar cap a una governança democràtica de la globalització econòmica i de la societat mundial. Tanmateix, cal que aquesta Europa unida estigui governada per les forces polítiques que siguin capaces d’aplegar una majoria social progressista que permeti consolidar els avantatges socials d’una Europa que avanci decidida cap a la seva Unió Política, més democràtica i més federal.

 < Front la crisi econòmica, creiem que la Unió Europea ha de liderar les línies d’una política econòmica progressista que vetlli per retornar l’hegemonia de la política, i dotar a l’economia europea d’una major transparència, l’establiment de codis de conducta i un control i supervisió dels mercats financers.

 < La UE ha d’esdevenir un actor decisiu en el procés, com a garant d’un paradigma de globalització basat en els drets socials. En aquest sentit, CpC creu que en l actual crisi fa encara més necessari accelerar el procés d integració política europea.

 < Apostem per convertir la Mediterrània en una prioritat de la política exterior europea, fent de la política euromediterrània, nascuda en el marc del Procés de Barcelona (1995), la prioritat de la política exterior de la UE.

 (Segueix)

 
En les cambres que ens representen és escassa la deliberació, el debat constructiu, la discussió responsable i argumentada. Sembla que tot s’hi val, especialment des dels escons de l’oposició per contribuir al desgast de qui governa i no tant per exercir el legítim control democràtic de l’aplicació de les polítiques públiques.

 
Deliberar vol dir posar en una balança les diferents alternatives i prendre decisions sobre la millor o la més convenient. Si aquest concepte l’incardinem en la vida democràtica és aleshores quan podrem parlar de democràcia deliberativa, una forma d’arribar a decisions que implica valorar propostes, argumentar-les, justificar-les i arribar a acords i compromisos.

 
¿Són legítims tots els pactes post-electorals? Si legítims entenem possibilitats per la llei, tant a nivell d’Estat com d’autonomies, hem de dir que sí. Però hi ha encara una altra qüestió que només cadascú es pot respondre. ¿Són ètics tots els pactes? ¿Qui marca la frontera ètica? ¿Té alguna cosa a veure la ideologia política amb l’ètica de la política? Certament que hi ha pactes difícils de pair, on conflueixen objectius electorals amb profundes discrepàncies i enfocaments polítics diferents. Però quan hi són, entenc que s’han d’establir sobre unes bases de lleialtat i transparència, no sempre freqüents.

 
La política al servei de la ciutadania o la política al servei dels interessos partidistes, vet aquí la qüestió. I l’entendrem amb un fet lamentable que està vivint aquests dies la ciutadania de Salou. Un pacte electoral PSC, CIU i  RDS va conformar un pacte de govern amb una clara voluntat de canvi en un municipi on des de la seva segregació del municipi no havia conegut més que un alcalde, Esteve Ferran, líder del FUPS. En l’equador de la legislatura, just quan CIU havia d’accedir a l’alcaldia per al darrers dos anys del període electoral, un regidor trànsfuga d’aquesta coalició, juntament amb FUPS, presenta una moció de censura –que afecta directament la seva formació política- per trencar la majoria de l’actual govern municipal i donar el tomb amb unes noves aliances. Això semblaria un dejà vu, perquè els casos de transfuguisme personal són freqüents, si no fos perquè, en aquest cas, és la cúpula de CIU qui avala aquesta actuació.

La ciutadania de Salou està trasbalsada, confosa i indignada. I em pregunto: ¿On està l’ètica d’aquesta actuació política? ¿Quina mena de  tacticisme partidista mou aquesta moció de censura? ¿On queda el paper de la ciutadania? ¿Algú recorda que la democràcia és el govern del poble?

 
En l’horitzó d’una nova llei electoral de Catalunya, la proposta de creació d’una Sindicatura Electoral que, a més de garant de la legalitat dels processos electorals, també ho sigui dels drets electorals de la ciutadania o, el que és el mateix, garant dels drets dels electors, suposa un plantejament que, en la seva essència -¿per què no?, també podrien adoptar els municipis. Transparència i  rendiment de comptes dels compromisos electorals: Res de més sensat i de més complex alhora.

Les protestes i tancades dels estudiants universitaris el primer trimestre del curs contra el pla de Bolonya contrasten amb la baixa participació dels estudiants de la UB on, emprant un mecanisme de consulta i participació democràtica com és el referèndum, només va registrar una participació del 20% dels estudiants. Encara menor va ser la participació al referèndum de la UPF on només un 4% dels estudiants hi va participar i el 14,34% va participar en l’elecció al rector.

 Aquestes xifres, que han tingut valoracions diverses segons els sectors, són un indicador més de la desconfiança en els mecanismes democràtics. Si en un àmbit tan proper els joves no participen, no ens estranyem que la participació en les conteses electorals registri en els darrers anys índexs que diuen poc de la nostra qualitat democràtica.

On rau la desconfiança? Potser en pensar que un consulta només és una manera de rentar-se la cara aquells que són responsables de les decisions polítiques? Potser com una fórmula per expressar el seu rebuig? Potser per una manca de consciència democràtica?  Potser per uns instruments de participació obsolets?

Segons l’últim Baròmetre d’Opinió Pública del Centre d’Estudis d’Opinió, el 49,6% dels enquestats estan poc o gens satisfets amb la democràcia, superant la suma dels que es consideren bastant o molt satisfets (48,8% dels enquestats). De ben segur que espectacles com els de les trames de corrupció i d’espionatge que actualment estan investigant-se en l’àmbit estatal afavoreixen ben poc el restabliment de ponts entre la política i la ciutadania.

Aquest dilluns, la Comissió Promotora, formada per socis i sòcies de

Ciutadans pel Canvi,

ha registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya

la ILP de Llei Electoral de Catalunya

que es proposa que el nostre sistema electoral sigui:

La Proposició de Llei pretén  millorar la qualitat del sistema democràtic, fent que el sistema electoral:

• doni més capacitat de decisió als electors: a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent
 
•  sigui més proporcional: que tots els vots comptin igual, sigui quina sigui la població dels electors
 
•  premiï la participació: garantint un Parlament d'un mínim de 120 escons i incrementant els escons fins a 150 a mesura que s'incrementi la participació
 
•  sigui més transparent: proposem una Sindicatura Electoral que vetlli pels drets dels electors 

 Per saber-ne més, us convido a llegir l'APUNT de Toni Comín d'aquesta setmana.

 (Segueix)

Les veus de la ciutadania, arreu del nostre país, s'han fet sentir aquesta tarda a favor de la pau i els drets humans a Gaza i en la defensa del drets humans.

A Tarragona ens hem aplegat a la Rambla uns centenars de persones en una concentració en què s'ha llegit el manifest i s'han guardat tres minuts de silenci per la situació tan dramàtica que es viu a la franja de Gaza.

ATUREM LA MASSACRE A GAZA

AVUI, 10 de gener,

concentració a les 17h.,

a l’Estàtua dels Despullats (Rambla Nova)

TARRAGONA

 (Segueix)

Gaza viu des de fa anys un estat de permanent genocidi, on la violència engendra violència i són desatesos els processos de diàleg i de pau. Només hi ha hagut tres hores de treva des que es van iniciar els atacs israelians en els darrers dotze dies per donar socors al milió i mig de persones que viuen en aquesta franja mediterrània de quaranta quilòmetres en un autèntic camp de concentració, aïllats, amb escassetat d’aliments, medicines i combustible.

Els reiterats atacs aeris d’Israel, com a potència ocupant, no respecten el dret humanitari que s’estableix en els convenis de Ginebra. Els atacs a pretesos amagatalls terroristes han destruït objectius militars però també han provocat el bombardeig d’una escola de l’ONU o de la universitat de Gaza.

Ni Israel ni Hamas no respecten la resolució d’alto el foc immediat que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha aprovat recentment, amb l’abstenció dels EUA. Mentre la ciutadania es manifesta arreu del món, els dirigents polítics emeten febles comunicats de condemna. Em pregunto si el motiu més obscur de la manca d’acords rau en els interessos del comerç mundial d’armament i l’aliança dels darrers anys entre Israel i els Estats Units en què Israel es podria considerar l’estat 51.

Europa és corresponsable d’aquesta situació: perquè és responsable de l'origen del conflicte, fa 50 anys, i perquè ara fa seguidisme dels EUA en la seva política pro-israeliana. Actualment, la UE és el principal soci comercial d’Israel (compra el 70% de les exportacions israelianes) i, si volgués, podria aprofitar aquesta circumstància per exercir una pressió definitiva sobre el govern israelià. Només cal recordar que l'apartheid a Sudàfrica es va acabar en quatre anys gràcies a la pressió dels socis comercials del país. Reclamem, doncs, que la UE assumeixi el paper que li escau com a actor polític internacional.

Barak Obama diu que té clar el que cal fer a Gaza i que es proposa entre les seves prioritats un pla de pau per a l’Orient Mitjà. No ho tindrà fàcil, però s’hauria d’arriscar a impulsar i donar suport a les bases d’un futur Estat Palestí.

Cal esperar que prosperi la proposta d’alto el foc del president egipci Hosni Mubarak, que compta amb l’acord de França i de la Unió Europea i que Israel i Hamas s’asseguin a la mesa de negociacions per acabar amb un conflicte endèmic que només pot tenir fi per la via política i del respecte mutu a les llibertats democràtiques i als drets humans.

Les xifres de morts i de ferits creixen a cada moment. Les darreres parlen de 345 morts, entre els quals uns 90 civils-entre ells una vintena de criatures- i 1.600 ferits.

Els darrers tres dies no han cessat els bombardeigs aeris i ja es preparen els tancs per una incursió terrestre. L'exèrcit israelià ja ha mobilitzat uns 6.500 reservistes.

I mentre, sembla que la comunitat internacional no hi pugui fer res. Quina força hi tenen les Nacions Unides? No es pot aturar aquesta massacre? On són les forces de pau? On queda el diàleg entre les nacions?

Les veus de la ciutadania es fa sentir a la majoria de capitals europees.

ATUREU LA GUERRA A GAZA!

 (Segueix)

És important que els tarragonins i tarragonines anem seguint l'evolució que fa la nostra candidatura per tal que Tarragona sigui, el 2016, capital europea de la cultura.

Entreu a la pàgina web Tarragona 2016!

Podeu, a més, entrar a la web de

l'Associació de Ciutats candidates a Capital Europea de la Cultura

i votar per Tarragona

  (Segueix)