Els mals que li fan a la llengua catalana alguns que diuen defensar-la més que ningú

Publicat per fxsabate | 25 Set, 2006

1 - Crear polèmiques innecessàriament.

2 - Rebutjar que altres persones que no viuen entre nosaltres vinguin a pronunciar pregons, impartir classes, dirigir discursos, contar contes, recitar poemes o cantar cançonsen una latra llengua que no sigui la catalana.

3 - Usar la defensa de la llengua catalana amb finalitats partidistes

4 - Emprar els diners promocionant el català entre els i les qui ja estem convençuts que s'ha d'usar en tots els àmbits i ho fem habitualment.

5 - Creure que s'incrementarà l'ús del català amb protestes al carrer i enfrontant-se amb persones que surten al mateix temps per proclamar la llibertat.

6 - No usar les eines de què disposem: les lleis, les accions de les administracions i la voluntat dels milers de persones ja convençudes i les que necessitem convèncer.

7 - Posar com a condició que per ser bon català s'ha de saber parñar bé la nostra llengua i usar-la a tota hora. ( Un candidat que es diu independentista proclamava a la campanya del 2.003 que es pot ser bon català parlant altres idiomes. Ara un regidor seu no ha anat a escoltar un pregó de festa major perquè es pronunciava en castellà )

8 - Protestar quan una ciutadana de parla castellana llegeix un pregó de festa major en castellà i trobar tan normal quan es fa en francès o en italià.

9 - Ignorar que l'extensió de l'ús de la llengua catalana i la seva normalització van lligats a la cohesió social de la nostra nació. Això ho sap qualsevol aprenent de sociolingüística aquí i a Madagascar. És a dir, que són tan o més importants la llei de barris, bons equipaments i l'acció cultural adreçada als sectors més encessitats com totes les campanyes de la Norma o de la Queta juntes.

10 - No valorar els avenços i tampoc no valorar les aportcions de milers de persones de tot color polític que han fet tant per la nostra llengua.

11 - Oblidar que molt, però que molt sovint, qui crida més és qui menys ha fet i qui menys fa.

12 - Encara creure's la maleïda frase tan emprada a la Renaixença: " puix parla en català, Deu li'n do glòria " i no aquella altra menys poètica - però més patriótica - de Joan Fuster que diu: " puix parla en català, vejam què diu "

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

El nostre projecte i el dels altres

Publicat per fxsabate | 14 Set, 2006

Ha passat l'estiu i mentre els socialistes anem concretant les nostres propostes, els nostres adversris fan veritables exercicis d'inutilitat comunicativa treient a debat qüestions que jo crec que no interessen ningú.

Vejam quins són els seus exercicis favorits: mesurar el catalanisme del PSC i sobretot del nostre candidat José Montilla: que si no pertany a la tradició del catalanisme ( J.L.Carod ), que si el seu catalanisme és comparable al del sr. Piqué ( Artur Mas ); que si depèn del PSC en excès ( Felip Puig ) i sobretot del PSOE ( tots tres ).

A mi m'avorreixen sobiranament i em temo que a la majoria de ciutadans també. Però ni que sigui per una vegada rebatrem les seves acusacions mancades d'arguments i de fonament:

Molts dels qui situen la discussió en aquests termes no arrriben a la sola de la sabata de Montilla en la defensa de Catalunya. S'entèn que parlem de la defensa del país i dels qui l'habiten. S'entèn també en el sentit de les coses que s'han fet i s'han aconseguit per Catalunya i pels qui l'habiten. S'entèn els anys de compromís de cadascú ja que també es vol situar en el terreny quantitatiu.

I per tant suposo que no tindria sentit entendre-ho sobre la base de qui ha dit més vegades que és català o que defensa més Catalunya o que és més català que un altre.

En definitiva, sempre he cregut que cap d'aquests que parlen molt i han fet poc i exhibeixen grans banderes que sovint amaguen algunes vergonyes no ens poden donar cap lliçó pel que fa a la lluita per la democràcia i les llibertats a Catalunya, de Catalunya i dels catalans. En el passat, en la dictadura i un cop a la democràcia, a l'oposició política a la Generalitat , que no als ajuntaments i a la socetat catalana.

Però si volen mirar què hem fet quan hem arribat al govern on de moment només hem estat els darrers dos anys i mig, també estem disposats a la comparació amb vint-i-tres anys monocolors:

Pel que fa a allò que sembla ser la seva única preocupació: nou Estatut, papers de Salamanca a casa, català a les Corts Generals i a la Unió Europea per posar només tres exemples.

I pel que fa a allò que també ens preocupa a una opció d'esquerra com el PSC i sembla que molt poc a ells: 5.000 noves persones dedicades a l'educació i a la sanitat; un centre educatiu nou cada setmana; 30.000 places d'escola bressol; protecció del litoral; pla de barris a 30 ciutats de Catalunya; augment del 50 % dels ajuts a tots els ajuntmetns de Catalunya i tantes altres fites similars.

Potser no poden exhibir res més que les acusacions gastades als socialistes per demanar la confiança dels ciutadans ? Poden competir de veitat en catalanisme si parlem de tot allò que es fa - i no el que es crida - en favor de Catalunya i dels catalans i de les catalanes ?

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit