El nou llenguatge del nou President

Publicat per fxsabate | 21 Gen, 2009

 

El discurs del nou President dels Estats d'Units Barak Obama el 20 de gener de 2009 dia de la seva presa de possessió:

 
  • Reconeix el paper de cada americà que treballi, s’esforci i faci alguna aportació a la col.lectivitat
  •  
  • Posa exemples del qui en el passat han tingut aquest comportament i han treballat i lluitat en circumstàncies molt més difícils. - Si ells ho van fer en pitjors condicions, com no ho hem de fer nosaltres que ho tenim molt més fàcil ? -
  •  
  • El treball pels altres és el de més valor – ell mateix ho va practicar el dia abans pintant una paret en un centre d’atenció social –
  •  
  • Parla de dificultats i no enganya disfressant la realitat. – Què se’n treu ?. Els ciutadans no entenen i rebutgen els discursos on tot es pinta de color de rosa –
  •   
  • Contra l’escepticisme, l’immobilisme i les inèrcies – “ El món ha canviat i nosaltres hem de canviar amb ell “- i apel.lant tothom: “ mirem on mirem hi ha molta feina a fer “
  • Reconeixement del mercat però algú ha de vetllar i vetllarem perquè no es descontroli com ha passat.
  • Reconeixement del pluralisme de races, llengües i cultures
  •   
  • Ideari clarament progressista:
  1. La igualtat i la llibertat com a valors suprems i són voluntat i decisió de Déu. És a dir, són indiscutibles ¡¡ 
  2. L’interès individual és molt important però encara ho és més l'interès col.lectiu.
  3. Programa social avançat: treball, sanitat a l’abast de tothom i jubilació digna –pensions –
  4. Atenció fonamental al medi ambient i a l'energia en particular
 

TEXT DEL DISCURS EN CATALÀ

- traducció pròpia -

  • Hola, Amèrica:
  •  
  • Benvolguts conciutadans:
 
  • Em presento aquí avui humilment conscient de la tasca que ens espera, agraït per la confiança que heu dipositat en mi, coneixedor dels sacrificis que van fer els nostres avantpassats. Dóno gràcies al president Bush pel seu servei a la nostra nació i per la generositat i la cooperació que ha demostrat en aquesta transició.

  • Són ja 44 els nord-americans que han prestat jurament com a presidents. Ho han fet en onades de prosperitat i en aigües pacífiques i tranquil·les. No obstant això, en ocasions, aquest jurament s'ha prestat enmig de núvols i tempestes. En aquests moments, Estats Units ha seguit endavant, no només gràcies a la perícia o la visió dels qui ocupaven el càrrec, sinó perquè nosaltres, el Poble, hem romàs fidels als ideals dels nostres avantpassats i als nostres documents fundacionals. Així ha estat. I així ha de ser amb aquesta generació de nord-americans.
  • És ben sabut que estem enmig d'una crisi. El nostre país està en guerra contra una xarxa de violència i odi de gran abast. La nostra economia s'ha afeblit enormement com a conseqüència de la cobdícia i la irresponsabilitat d'alguns, però també per la nostra incapacitat col·lectiva d'adoptar decisions difícils i preparar la nació per a una nova era. S'han perdut cases; s'han eliminat llocs de treball; s'han tancat empreses. La nostra sanitat és molt cara; les nostres escoles tenen massa fracassos; i cada dia porta noves proves que la nostra manera d'usar l'energia enforteix els nostres adversaris i posa en perill el planeta.
 

  • Aquests són indicadors d'una crisi, subjectes a dades i estadístiques. Menys fàcil d'amidar però no menys profunda és la destrucció de la confiança en tot el nostre territori, un temor persistent que el declivi d'Estats Units és inevitable i la pròxima generació ha de rebaixar les seves mires. Avui us dic que els problemes que ens esperen són reals. Són greus i són nombrosos. No serà fàcil resoldre'ls, ni podrà fer-se en poc temps. Però has de tenir clara una cosa, Amèrica: els resoldrem.
  • Avui estem reunits aquí perquè hem escollit l'esperança per sobre de la por, el propòsit comú per sobre del conflicte i la discòrdia. Avui venim a proclamar la fi de les disputes mesquines i les falses promeses, les acusacions i els dogmes gastats que durant tant temps han aclaparat la nostra política.
  • Seguim sent una nació jove, però, com diuen les Escriptures, ha arribat l'hora de deixar a un costat les coses infantils. Ha arribat l'hora de reafirmar el nostre esperit de resistència; d'escollir el millor que té la nostra història; de dur endavant aquest preciós do, aquesta noble idea, transmesa de generació en generació: la promesa feta per Déu que tots som iguals, tots som lliures, i tots mereixem una oportunitat de buscar tota la felicitat que ens sigui possible.
  • En reafirmar la grandesa de la nostra nació, sabem que aquesta grandesa no és mai un regal. Cal guanyar-se-la. El nostre viatge mai no ha estat fet de dreceres ni s'ha conformat amb el més fàcil. No ha estat mai un camí per als pusil·lànimes, per als qui prefereixen l'oci al treball, o no busquen més que els plaers de la riquesa i la fama. Han estat sempre els audaços, els més actius, els constructors de coses -alguns reconeguts, però, en la seva majoria, homes i dones els esforços de les quals romanen en la foscor- que ens han impulsat en el llarg i ardu camí cap a la prosperitat i la llibertat.
  • Per nosaltres van empaquetar les seves escasses possessions terrenals i van creuar oceans a la recerca d'una nova vida. Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i colonitzaren l'Oest; van suportar el fuet i van llaurar la dura terra. Per nosaltres van combatre i van morir en llocs com Concord i Gettysburg, Normandía i Khe Sahn. Una vegada i una altra, aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir les mans en carn viva, perquè nosaltres poguéssim tenir una vida millor. Van veure que Estats Units era més gran que la suma de les nostres ambicions individuals; més gran que totes les diferències d'origen, de riquesa, de partit.
  • Aquest és el viatge que avui continuem. Seguim sent el país més pròsper i poderós de la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments no són menys imaginatives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat ni l'any passat. La nostra capacitat no ha disminuït. Però el període de l'immobilisme, de protegir estrets interessos i ajornar decisions desagradables ha acabat; a partir d'avui, hem d'aixecar-nos, sacsejar-nos la pols i començar a treballar per reconstruir Estats Units.
  • Perquè, mirem on mirem, hi ha treball a fer. L'estat de l'economia exigeix actuar amb audàcia i rapidesa, i anem a actuar; no només per crear nous llocs de treball, sinó per sentar noves bases de creixement. Construirem les carreteres i els ponts, les xarxes elèctriques i les línies digitals que nodreixen el nostre comerç i ens uneixen a tots. Tornarem a situar la ciència en el lloc que li correspon i utilitzarem les meravelles de la tecnologia per elevar la qualitat de l'atenció sanitària i rebaixar els seus costos. Aprofitarem el sol, els vents i la terra per fer funcionar els nostres cotxes i les nostres fàbriques. I transformarem les nostres escoles i les nostres universitats perquè responguin a les necessitats d'una nova era. Podem fer tot això. I tot ho anem a fer.
  • Ja sé que hi ha qui posa en dubte la dimensió de les meves ambicions, qui suggereix que el nostre sistema no pot suportar massa grans plans. Tenen mala memòria. Perquè s'han oblidat del que ja ha fet aquest país; del que els homes i dones lliures poden assolir quan la imaginació s'uneix a un propòsit comú i la necessitat al valor.
  • El que no entenen els escèptics és que el terreny que trepitgen ha canviat, que les repetides discussions polítiques que ens han consumit durant tant temps ja no serveixen. La pregunta que ens fem avui no és si el nostre govern intervé massa o massa poc, sinó si serveix d'alguna cosa: si ajuda les famílies a trobar treball amb un sou decent, una sanitat que puguin pagar, una jubilació digna. En els programes en els quals la resposta sigui afirmativa, seguirem endavant. En els que la resposta sigui negativa, els programes es cancel·laran. I els qui maneguem els diners públics hauríem de respondre d'això -gastar amb prudència, canviar hàbits perniciosos i fer el nostre treball a plena llum-, perquè només llavors podrem restablir la imprescindible confiança entre el poble i el seu govern.
  • Tampoc no ens plantegem si el mercat és una força positiva o negativa. La seva capacitat de generar riquesa i estendre la llibertat no té comparació, però aquesta crisi ens ha recordat que, sense un ull atent, el mercat pot descontrolar-se, i que un país no pot prosperar durant molt temps quan només afavoreix als qui ja són pròspers. L'èxit de la nostra economia ha depès sempre, no només de la grandària del nostre producte interior brut, sinó de l'abast de la nostra prosperitat; de la nostra capacitat d'oferir oportunitats a totes les persones, no per caritat, sinó perquè és la via més ferma cap al nostre bé comú.
  • Quant a la nostra defensa comuna, rebutgem com fals que calgui triar entre la nostra seguretat i els nostres ideals. Els nostres Pares Fundadors, enfrontats a perills que gairebé no podem imaginar, van elaborar una carta que garantís l'imperi de la llei i els drets humans, una carta que s'ha perfeccionat amb la sang de generacions. Aquests ideals segueixen il·luminant el món, i no renunciarem a ells per conveniència. Per això, a tots els altres pobles i governs que avui ens contemplen, des de les majors capitals fins al petit llogaret on va néixer el meu pare, us dic: sapigueu que Estats Units és amic de totes les nacions i tots els homes, dones i nens que busquen pau i dignitat, i que estem disposats a assumir de nou el lideratge.
  • Recordem que generacions anteriors es van enfrontar al feixisme i el comunisme no només amb míssils i carros de combat, sinó amb aliances sòlides i conviccions duradores. Van comprendre que el nostre poder no pot protegir-nos per si solament, ni ens dóna dret a fer el que vulguem. AL contrari, sabien que el nostre poder creix mitjançant el seu ús prudent; la nostra seguretat neix de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple i la moderació que deriva de la humilitat i la contenció.
  • Som els guardians d'aquest llegat. Guiats altra vegada per aquests principis, podem plantar cara a aquestes noves amenaces que exigeixen un esforç encara major, més cooperació i més comprensió entre nacions. Començarem a deixar L'Iraq, de manera responsable, en mans del seu poble, i a forjar una merescuda pau a Afganistan. Treballarem sense descans amb vells amics i antics enemics per disminuir l'amenaça nuclear i fer retrocedir l'espectre de l'escalfament del planeta. No demanarem perdó per la nostra forma de vida ni flaquejarem en la seva defensa, i a qui pretengui aconseguir els seus objectius provocant el terror i assassinant innocents els diem que el nostre esperit és més fort i no podeu trencar-lo; no durareu més que nosaltres, i us derrotarem.
  • Perquè sabem que la nostra herència multicolor és un avantatge, no una debilitat. Som una nació de cristians i musulmans, jueus i hindús, i no creients. Som el que som per la influència de totes les llengües i totes les cultures de tots els racons de la Terra; i perquè vam provar l'amarg sabor de la guerra civil i la segregació, i vam sortir d'aquell fosc capítol més forts i més units, no tenim més remei que creure que els vells odis desapareixeran algun dia; que les línies tribals aviat es dissoldran; i que Estats Units ha d'ocupar el seu paper i ajudar a iniciar una nova era de pau.
  • Al món musulmà: busquem un nou camí cap a endavant, basat en interessos mutus i mutu respecte. A aquests líders de tot el món que pretenen sembrar el conflicte o culpar dels mals de la seva societat a Occident: sapigueu que el vostre poble us jutjarà pel que sigueu capaços de construir, no pel que destruïu.
  • A qui s'aferra al poder mitjançant la corrupció i l'engany i fent callar els qui dissenteixen, tingueu clar que la història no està de la vostra part; però estem disposats a estendre la mà si vosaltres obriu el puny. 
  • Als habitants dels països pobres: ens comprometem a treballar al vostre costat per a aconseguir que les vostres granges floreixin i que flueixin aigües potables; per a donar menjar als cossos desnodrits i sadollar les ments assedegades. I a aquestes nacions que, com la nostra, gaudeixen d'una relativa riquesa, els diem que no podem seguir mostrant indiferència davant el sofriment que existeix més enllà de les nostres fronteres, ni podem consumir els recursos mundials sense tenir en compte les conseqüències. Perquè el món ha canviat, i nosaltres hem de canviar amb ell.
  • Mentre reflexionem sobre el camí que ens espera, recordem amb humil gratitud aquests valerosos nord-americans que en aquest mateix instant patrullen deserts llunyans i muntanyes remotes. Tenen coses a dir-nos, de la mateixa manera que els herois caiguts que jeuen a Arlington ens murmuren a través del temps. Els retem homenatge no només perquè són guardians de la nostra llibertat, sinó perquè encarnen l'esperit de servei, la voluntat de trobar sentit en quelcom més gran que ells mateixos. I no obstant això, en aquest moment -un moment que definirà a una generació -, aquest esperit és precisament el que ha d'omplir-nos a tots.
  • Perquè, amb tot el que el govern pot i ha de fer, a l'hora de la veritat, la fe i l'obstinació del poble nord-americà són el fonament suprem sobre el qual es dóna suport aquesta nació. La bondat de donar recer a un estrany quan es trenquen els dics, la generositat dels treballadors que prefereixen reduir les seves hores abans que veure com perd la seva ocupació un amic: això és el que ens ajuda a suportar els temps més difícils. És el valor del bomber que puja corrent per una escala plena de fum, però també la voluntat d'un pare de tenir cura del seu fill; això és el que, al final, decideix el nostre destí.
  • Els nostres reptes poden ser nous. Els instruments amb els quals els afrontem poden ser nous. Però els valors dels quals depèn el nostre èxit -l'esforç i l'honradesa, el valor i el joc net, la tolerància i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme- són quelcom vell. Són coses reals. Han estat el callat motor del nostre progrés al llarg de la història. Per això, el que es necessita és tornar a aquestes veritats.
  • El que se'ns exigeix ara és una nova era de responsabilitat, un reconeixement, per part de cada nord-americà, que tenim obligacions amb nosaltres mateixos, el nostre país i el món; unes obligacions que no vam acceptar a contracor sinó que vam assumir de bon grat, amb la ferma convicció que no existeix res tan satisfactori per a l'esperit, que defineixi tan bé el nostre caràcter, com el lliurament total a una tasca difícil.
  • Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania. 
  • Aquesta és la font de la nostra confiança; la seguretat que Déu ens demana que deixem petjada en una destinació incerta.
  • Aquest és el significat de la nostra llibertat i el nostre credo, pel que homes, dones i nens de totes les races i totes les creences poden unir-se en celebració en aquest grandiós Mall i pel que un home al pare del qual, no fa ni 60 anys, potser no l’haurien atès en un restaurant local, pot estar ara aquí, davant vosaltres, i prestar el jurament més sagrat.
  • Marquem, doncs, aquest dia amb el record de qui som i quant camí hem recorregut. En l'any del naixement d'Estats Units, en el mes més fred, un petit grup de patriotes es trobava apinyat entorn d'unes quantes fogueres somortes a la vora d'un riu gelat. La capital estava abandonada. L'enemic avançava. La neu estava tacada de sang. En un moment en què el resultat de la nostra revolució era completament incert, el pare de la nostra nació va ordenar que llegissin aquestes paraules:
    • "Que es conti al món futur... que en el més profund hivern, quan no podia sobreviure més que l'esperança i la virtut... la ciutat i el camp, alarmats davant el perill comú, es van apressar a plantar-li cara".
  • Amèrica, davant els nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres dificultats, recordem aquestes paraules eternes. Amb esperança i virtut, afrontem una vegada més els corrents gelats i suportem les tempestes que puguin venir. Que els fills dels nostres fills puguin dir que, quan se'ns va posar a prova, ens negàrem que s'interrompés aquest viatge, no ens vam girar d’esquena ni vam flaquejar; i que, amb la mirada posada en l'horitzó i la gràcia de Déu amb nosaltres, seguim duent cap a endavant el gran do de la llibertat i ho lliurem salv i estalvi a les generacions futures.
  • Gràcies, Amèrica, que Déu us beneeixi.

My fellow citizens:

I stand here today humbled by the task before us, grateful for the trust you have bestowed, mindful of the sacrifices borne by our ancestors. I thank President Bush for his service to our nation, as well as the generosity and cooperation he has shown throughout this transition.

Forty-four Americans have now taken the presidential oath. The words have been spoken during rising tides of prosperity and the still waters of peace. Yet, every so often the oath is taken amidst gathering clouds and raging storms. At these moments, America has carried on not simply because of the skill or vision of those in high office, but because We the People have remained faithful to the ideals of our forbearers, and true to our founding documents.

So it has been. So it must be with this generation of Americans.

That we are in the midst of crisis is now well understood. Our nation is at war, against a far-reaching network of violence and hatred. Our economy is badly weakened, a consequence of greed and irresponsibility on the part of some, but also our collective failure to make hard choices and prepare the nation for a new age. Homes have been lost; jobs shed; businesses shuttered. Our health care is too costly; our schools fail too many; and each day brings further evidence that the ways we use energy strengthen our adversaries and threaten our planet.

These are the indicators of crisis, subject to data and statistics. Less measurable but no less profound is a sapping of confidence across our land - a nagging fear that America's decline is inevitable, and that the next generation must lower its sights.

Today I say to you that the challenges we face are real. They are serious and they are many. They will not be met easily or in a short span of time. But know this, America - they will be met.

On this day, we gather because we have chosen hope over fear, unity of purpose over conflict and discord.

On this day, we come to proclaim an end to the petty grievances and false promises, the recriminations and worn out dogmas, that for far too long have strangled our politics.

We remain a young nation, but in the words of Scripture, the time has come to set aside childish things. The time has come to reaffirm our enduring spirit; to choose our better history; to carry forward that precious gift, that noble idea, passed on from generation to generation: the God-given promise that all are equal, all are free, and all deserve a chance to pursue their full measure of happiness.

In reaffirming the greatness of our nation, we understand that greatness is never a given. It must be earned. Our journey has never been one of short-cuts or settling for less. It has not been the path for the faint-hearted - for those who prefer leisure over work, or seek only the pleasures of riches and fame. Rather, it has been the risk-takers, the doers, the makers of things - some celebrated but more often men and women obscure in their labor, who have carried us up the long, rugged path towards prosperity and freedom.

For us, they packed up their few worldly possessions and traveled across oceans in search of a new life.

For us, they toiled in sweatshops and settled the West; endured the lash of the whip and plowed the hard earth.

For us, they fought and died, in places like Concord and Gettysburg; Normandy and Khe Sahn.

Time and again these men and women struggled and sacrificed and worked till their hands were raw so that we might live a better life. They saw America as bigger than the sum of our individual ambitions; greater than all the differences of birth or wealth or faction.

This is the journey we continue today. We remain the most prosperous, powerful nation on Earth. Our workers are no less productive than when this crisis began. Our minds are no less inventive, our goods and services no less needed than they were last week or last month or last year. Our capacity remains undiminished. But our time of standing pat, of protecting narrow interests and putting off unpleasant decisions - that time has surely passed. Starting today, we must pick ourselves up, dust ourselves off, and begin again the work of remaking America.

For everywhere we look, there is work to be done. The state of the economy calls for action, bold and swift, and we will act - not only to create new jobs, but to lay a new foundation for growth. We will build the roads and bridges, the electric grids and digital lines that feed our commerce and bind us together. We will restore science to its rightful place, and wield technology's wonders to raise health care's quality and lower its cost. We will harness the sun and the winds and the soil to fuel our cars and run our factories. And we will transform our schools and colleges and universities to meet the demands of a new age. All this we can do. And all this we will do.

Now, there are some who question the scale of our ambitions - who suggest that our system cannot tolerate too many big plans. Their memories are short. For they have forgotten what this country has already done; what free men and women can achieve when imagination is joined to common purpose, and necessity to courage.

What the cynics fail to understand is that the ground has shifted beneath them - that the stale political arguments that have consumed us for so long no longer apply. The question we ask today is not whether our government is too big or too small, but whether it works - whether it helps families find jobs at a decent wage, care they can afford, a retirement that is dignified. Where the answer is yes, we intend to move forward. Where the answer is no, programs will end. And those of us who manage the public's dollars will be held to account - to spend wisely, reform bad habits, and do our business in the light of day - because only then can we restore the vital trust between a people and their government.

Nor is the question before us whether the market is a force for good or ill. Its power to generate wealth and expand freedom is unmatched, but this crisis has reminded us that without a watchful eye, the market can spin out of control - and that a nation cannot prosper long when it favors only the prosperous. The success of our economy has always depended not just on the size of our Gross Domestic Product, but on the reach of our prosperity; on our ability to extend opportunity to every willing heart - not out of charity, but because it is the surest route to our common good.

As for our common defense, we reject as false the choice between our safety and our ideals. Our Founding Fathers, faced with perils we can scarcely imagine, drafted a charter to assure the rule of law and the rights of man, a charter expanded by the blood of generations. Those ideals still light the world, and we will not give them up for expedience's sake. And so to all other peoples and governments who are watching today, from the grandest capitals to the small village where my father was born: know that America is a friend of each nation and every man, woman, and child who seeks a future of peace and dignity, and that we are ready to lead once more.

Recall that earlier generations faced down fascism and communism not just with missiles and tanks, but with sturdy alliances and enduring convictions. They understood that our power alone cannot protect us, nor does it entitle us to do as we please. Instead, they knew that our power grows through its prudent use; our security emanates from the justness of our cause, the force of our example, the tempering qualities of humility and restraint.

We are the keepers of this legacy. Guided by these principles once more, we can meet those new threats that demand even greater effort - even greater cooperation and understanding between nations. We will begin to responsibly leave Iraq to its people, and forge a hard-earned peace in Afghanistan. With old friends and former foes, we will work tirelessly to lessen the nuclear threat, and roll back the specter of a warming planet. We will not apologize for our way of life, nor will we waver in its defense, and for those who seek to advance their aims by inducing terror and slaughtering innocents, we say to you now that our spirit is stronger and cannot be broken; you cannot outlast us, and we will defeat you.

For we know that our patchwork heritage is a strength, not a weakness. We are a nation of Christians and Muslims, Jews and Hindus - and non-believers. We are shaped by every language and culture, drawn from every end of this Earth; and because we have tasted the bitter swill of civil war and segregation, and emerged from that dark chapter stronger and more united, we cannot help but believe that the old hatreds shall someday pass; that the lines of tribe shall soon dissolve; that as the world grows smaller, our common humanity shall reveal itself; and that America must play its role in ushering in a new era of peace.

To the Muslim world, we seek a new way forward, based on mutual interest and mutual respect. To those leaders around the globe who seek to sow conflict, or blame their society's ills on the West - know that your people will judge you on what you can build, not what you destroy. To those who cling to power through corruption and deceit and the silencing of dissent, know that you are on the wrong side of history; but that we will extend a hand if you are willing to unclench your fist.

To the people of poor nations, we pledge to work alongside you to make your farms flourish and let clean waters flow; to nourish starved bodies and feed hungry minds. And to those nations like ours that enjoy relative plenty, we say we can no longer afford indifference to suffering outside our borders; nor can we consume the world's resources without regard to effect. For the world has changed, and we must change with it.

As we consider the road that unfolds before us, we remember with humble gratitude those brave Americans who, at this very hour, patrol far-off deserts and distant mountains. They have something to tell us today, just as the fallen heroes who lie in Arlington whisper through the ages. We honor them not only because they are guardians of our liberty, but because they embody the spirit of service; a willingness to find meaning in something greater than themselves. And yet, at this moment - a moment that will define a generation - it is precisely this spirit that must inhabit us all.

For as much as government can do and must do, it is ultimately the faith and determination of the American people upon which this nation relies. It is the kindness to take in a stranger when the levees break, the selflessness of workers who would rather cut their hours than see a friend lose their job which sees us through our darkest hours. It is the firefighter's courage to storm a stairway filled with smoke, but also a parent's willingness to nurture a child, that finally decides our fate.

Our challenges may be new. The instruments with which we meet them may be new. But those values upon which our success depends - hard work and honesty, courage and fair play, tolerance and curiosity, loyalty and patriotism - these things are old. These things are true. They have been the quiet force of progress throughout our history. What is demanded then is a return to these truths. What is required of us now is a new era of responsibility - a recognition, on the part of every American, that we have duties to ourselves, our nation, and the world, duties that we do not grudgingly accept but rather seize gladly, firm in the knowledge that there is nothing so satisfying to the spirit, so defining of our character, than giving our all to a difficult task.

This is the price and the promise of citizenship.

This is the source of our confidence - the knowledge that God calls on us to shape an uncertain destiny.

This is the meaning of our liberty and our creed - why men and women and children of every race and every faith can join in celebration across this magnificent mall, and why a man whose father less than sixty years ago might not have been served at a local restaurant can now stand before you to take a most sacred oath.

So let us mark this day with remembrance, of who we are and how far we have traveled. In the year of America's birth, in the coldest of months, a small band of patriots huddled by dying campfires on the shores of an icy river. The capital was abandoned. The enemy was advancing. The snow was stained with blood. At a moment when the outcome of our revolution was most in doubt, the father of our nation ordered these words be read to the people:

"Let it be told to the future world...that in the depth of winter, when nothing but hope and virtue could survive...that the city and the country, alarmed at one common danger, came forth to meet [it]."

America. In the face of our common dangers, in this winter of our hardship, let us remember these timeless words. With hope and virtue, let us brave once more the icy currents, and endure what storms may come. Let it be said by our children's children that when we were tested we refused to let this journey end, that we did not turn back nor did we falter; and with eyes fixed on the horizon and God's grace upon us, we carried forth that great gift of freedom and delivered it safely to future generations.

Thanks America. God bless.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Noves vivendes a Pratdip, cants i cavalls a Vila-seca

Publicat per fxsabate | 19 Gen, 2009

 

A l'Ajuntament de Pratdip el dissabte dia de Sant Antoni de 2009 lliuràrem les claus als propietaris de 7 nous habitatges de protecció oficial. A l’acte hi van participar també l’alcalde Josep Montané i el president de la Fundació Mediterrània, Andreu Perelló.

Vaig dir que és una prioritat del Govern facilitar l’accés a l’habitatge més encara en una situació econòmica complicada com l’actual i vaig felicitar tant a l’Ajuntament com a la Fundació per haver construït 7 noves vivendes assequibles que permetran arrelar a la gent jove del municipi.  Pratdip és un exemple  a seguir per la tenacitat i l’esforç de l’equip de govern per realitzar polítiques socials avançades.



A continuació inauguràvem el carrer Joan Perucho, lloc on s'ubiquen aquestes vivendes, en homenatge al cèlebre poeta i novel.lista i vàrem comptar amb la presència de la seva vídua Maria Lluïsa Cortés que va explicar que Joan Perucho era “un enamorat de Pratdip que va descobrir el poble en la seva etapa de jutge a aquestes comarques i avui seria molt feliç”. Joan Perucho va ambientar a Pratdip la novel•la fantàstica " Les històries naturals ", publicada el 1960.

Vaig dir tancant l'acte que Joan Perucho ja és per sempre a Pratdip i que l’acte d’homenatge era  un reconeixement a la persona i al poeta: a un gran català, a un gran humanista. I que tal com ell afirmava, tota la seva obra era un alegat contra el racionalisme i per això el personatge de " Històries naturals " acabava fent un elogi a la màgia a l’aventura i a l’amor.

Vila-seca: cants i cavalls

Dissabte a la tarda el Cor Ciutat de Tarragona, la Coral de la URV i la de la Catedral, iniciàvem els assajos amb l'orquestra del conservatori d'aquella ciutat de l'Oratori "Pau i Fructuós " composat per Mossen Miserachs que estrenarem dimecres a l'Esgèsia de Sant Joan de Valls, i repetirem divendres a la Prioral de Sant Pere per acabar a la Catedral de Tarragona dissabte 24. Una gran obra que serà diorigidda pel propi autor que és també qui ens dirigeix els assajos. Impressionant el treball que ha fet mossen Miserachs aquest estiu passat treballant intensament en l'obra.

Diumnege tornàvem a Vila-seca, en aquesta ocasió per presenciar le stradicionals curses de cavalls en el marc de les festes de Sant Antoni. Molta gent per ceure un espectacle tan poc habitual com bell.

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Pau a Gaza: Cap tipus de violència

Publicat per fxsabate | 11 Gen, 2009

 

 Pau a Gaza ¡¡¡¡

Assistir a les manifestacions per la pau a Gaza és una excel.lent acció cívica aquests dies. Per això els socialistes ho vàrem fer ahir a Tarragona com a d'altres parts del país. L'ús de la violència és absolutament rebutjable com ho són totes les accions armades, terroristes i qualsevol que utilitzi la força i que produeixi els patiments i el vessament de sang que veiem aquests dies.

Per això lamentem que hi hagi qui s'entesti en fer un ús partidari, en cremar banderes, en cridar al suport a la lluita armada de l'altra part en conflicte, en demanar la derogació de les decisions de l'ONU de fa seixanta anys.

Pau i res més que pau és el crit unitari que pot aplegar milions de voluntats Com també diàleg i acompliment estrcite de le sdecisons de l'ONU i dels plans de pau que aquests dies es proposen. I suport també a iniciatives com del passat 5 de gener de José Luis Rodríguez Zapatero proposant la creació d'un mecanisme institucional de coordinació i supervisió del cessament del foc, que garanteixi la seguretat de la població israeliana i una vida digna a la població palestina a Gaza amb el restabliment de la plena normalitat en els passos fronterers i que eviti el tràfic d'armes cap a la Franja a través de la xarxa de túnels.

Pau a Gaza i res més que pau. Qui en vulgui fer un ús partidari no fa cap bon servei a la causa de la pau, traslladarà aquí la divisió d'allà i a més, aconseguirà que cada cop surti menys gent al carrer.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit