Xavier Sabaté

Bon dia a tots i a totes.

Gràcies, en primer lloc, veïns i veïnes, autoritats judicials i administratives, membres de cossos policials, familiars, amics i amigues, per la vostra assistència avui aquí.

Ens trobem una vegada més, per celebrar el día de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Avui complim 152 anys d’història, i aquest és el nostre acte de cada any.

Però hi ha una diferència esencial, de filosofia, respecte d’altres vegades. Hem volgut, en consonància amb l’aposta per una policia de proximitat, que aquest acte sigui absolutament obert a la ciutadania de Tarragona, i així, s’ha convidat, per primera vegada, a les entitats de la ciutat, per tal que assisteixin a l’acte de la que és la seva policia.

Tan senzill, i, si m’ho permeten, a la vegada tan revolucionari.

Perquè nosaltres estem naturalment orgullosos de comptar i haver comptat sempre, amb responsables i membres de la resta de cossos policials, als que recolzarem sempre, pel seu treball abnegat i vocacional; però els destinataris del servei públic i bàsic que prestem, són els propis ciutadans i ciutadanes, i són ells per tant, els que han d’anar jugant un paper cada vegada més actiu.

Hem d’aconseguir, (perquè encara hi ha marge de millora (sempre l’hi ha)) que la ciutadania assumeixi el protagonisme que li pertoca.

Amb aquest punt hi ha responsabilitat per part de l’administració, però no només de l’administració, perquè també comporta un canvi de txip, en la relació institucional de les entitats i associacions a través de les quals s’organitzen els veïns i veïnes.

Ara, tenen damunt la taula la possibilitat de participar directament en els objectius que es marca la Guàrdia Urbana en la seva activitat policial, i això implica a la vegada, el més difícil, un canvi de mentalitat.

Han de fugir dels vells models de crítica per la crítica, i posar al costat d’aquesta (que també ha d’existir, constructiva...), no necessàriament el reconeixement quan toca, que seria desitjable, però no exigible, sinó simplement la col·laboració, en la gestió i en la informació. Les entitats de la ciutat, amb aquest nou model, han de fugir de considerar-se a si mateixos com a objectes passius, que simplement reben (o pateixen) les polítiques públiques, per passar a ser subjectes veritablement actius que opinen.

I el canvi de model, no pot basar-se només, insisteixo, en el canvi per part de les estructures de l’administració pública, sinó que ha de venir necessàriament de les dues bandes de la taula.

Aquest és un dels reptes que tenim per davant tots plegats. Vehicular, promocionar i garantir la participació pública, en els objectius interns de les nostres policies.

I això ho hem de fer naturalment, a la vegada que garantim les tasques ordinàries. Alhora que no deixem de portar endavant tota la feina diària que d’ordinari té qualsevol  policia.

M’agrada recordar els números, sobretot, perquè es vegi el volum de feina de què estem parlant, i perquè s’aprecii la dificultat d’aquesta gestió diària.

120.000 trucades l’any, gestionades desde la sala d’atenció de Guàrdia Urbana. 30.000 serveis amb contacte directe al ciutadà; 50.000 actuacions en general.

Això, dividit entre els 365 dies de l’any, dóna una mitjana de prop de 350 trucades diàries, més quasi 150 actuacions al dia.

Aquest increment del treball i de la presència policial, per part de la Guàrdia Urbana, es veuen també reflectits en les estadístiques, amb un creixement en tots els indicadors positius, als que hem de sumar també la implantació del patrullatge a peu dirigit, amb l’aposta per la recepció de denúncies, per la mediació, pel medi ambient, pel tractament acurat, i fins i tot carinyós, a la víctima de violència familiar, per la formació en seguretat vial a les escoles...

En això últim, per cert, som absolutament pioners. I ho hem de dir amb claredat i amb orgull. Arribem a totes les escoles de la ciutat, i estem apostant per la pedagogia dels més petits, i per la conscienciació dels nostres adolescents. Disposem de la primera aula mòbil d’una policia local, i d’una mascota pròpia, el Guillem, que ens ajuden a arribar als que un dia, proper, seran el futur de la societat tarragonina.

Crec sincerament que el treball realitzat pel cos de la Guàrdia Urbana de Tarragona, en el seu dia a dia, és inqüestionable per ningú que tingui bona fe i sigui seriós.

 Però també crec que encara, repeteixo, hi ha marge de millora. I en això hem de seguir posant esforços i treballant. Hem de garantir el cercle: anàlisi, avaluació i millora continua.

No ens donem per satisfets amb les xifres objectives; indiscutibles, sí, però la majoria de les vegades, fredes i absentes d’humanitat.

Perquè en el cas de la seguretat, molt més clarament que en d’altres, importen les dades, sí, però també, en plà d’igualtat amb aquestes, importa la sensació dels ciutadans i de les ciutadanes.

I no podem estar contents només perquè les dades vagin bé, si la sensació de la ciutadania no va en paral·lel a aquestes dades.

Ja podem parlar de lo bé que van les coses, des d’aquests atrils, que si la realitat, o aquesta sensació subjectiva, no segueix a les dades, l’èxit mai no serà complert.

Ja podem parlar de lo molt que ens coordinem, que si aquesta coordinació entre cossos no es plasma al carrer; si no té una incidència a la realitat dels ciutadans i ciutadanes, no serveixen de res les paraules. [...]

I encara hi ha marge de millora, també, segur.

Encara es poden fer més esforços perquè aquesta bona coordinació i col·laboració que tenim, la visualitzi la ciutadania.

I si es poden fer, estem obligats a fer-los.

Us agraeixo la que hem tingut i tenim, però us encoratjo a donar més passos, per tal que gestionem els recursos, moltes vegades escasos, que tenim, amb més eficàcia i eficiència.

Ens devem a la ciutadania.

Ens ho està exigint.

I sobretot, no podem ser autocomplaents, amigues i amics, perquè darrera de cada delicte o acte il·licit, hi ha una víctima que pateix. Una persona com qualsevol de nosaltres, de tots els que estem aquí, que s’ha trobat en una situació MOLT desagradable, de vegades fins i tot, amb por real a patir algun mal directe.

Igualment, està demostrat, que en la percepció de la seguretat ciutadana té més impacte l’acumulació de petits fets, i les actituds de menyspreu envers les altres persones, i envers els equipaments i espais públics, que aquelles activitats delictives de més trascendència penal. Amb caràcter general, aconsegueixen minar més la moral colectiva els actes de vandalisme o d’incivisme que es donen, lamentablement en tots els nostres pobles i ciutats, que els delictes greus.

El primer tipus d’activitat il·licita afecta a moltes més víctimes, i és dóna de manera més continuada (moltes vegades les podem veure en qualsevol moment pel carrer; van des de no recollir l’excrement del gos, llançar un paper al terra, o trencar per pura diversió retrovisors de cotxes).

Hem fet un canvi de model total a la nostra Guàrdia Urbana, per adaptar-nos a la complexitat que dic, de les nostres societats, però sobretot, per adaptar-nos, i poder reaccionar millor davant les realitats de la nostra ciutat. Per aconseguir que la sensació vagi en parell a les dades.

Formació, especialització i proximitat, són els nostres eixos de treball.

Segurament no hem aconseguit encara que aquest canvi de model es visualitzi prou on més s’ha de notar, que és als nostres carrers i places. Però en el nostre cas no podem deixar que el nou model reposi, perquè hem de seguir gestionant el dia a dia. Nosaltres no podem tancar uns messos la paradeta, i tornar a obrir amb els canvis fets.

Aquesta és la dificultat.

El model és el bo. Estem segurs que anem en el bon camí. Però hem d’assegurar la seva consolidació. I per això necessitem de l’ajuda de la ciutadania, perquè també assumeixi que el canvi necessita també canvis de comportament per part d’ella.

Estem segurs també que comptarem amb aquest esforç de participació responsable i activa.

Per la nostra part, posarem també els esforços i les explicacions que calguin.

i deixeu-me, per acabar, que em dirigeixi directament a la gent de la Guàrdia Urbana. Agents del cos, caporals, sergents, sots inspectors, Cap... Rafel... i també, com no, Felix...

Gràcies pel vostre sobreesforç. Des del primer a l’últim de la plantilla. Gràcies pel vostre treball. Fa falta més, segur, però els passos donats són els correctes. I sense vosaltres, tampoc res del que s’ha fet ja, i del que està per venir, seria possible.

Força i endavant!

Moltes gràcies a tots i a totes.

Tarragona, 11 de desembre de 2009